L’alteritat ben entesa

Cécile Barbeito

La diversitat de les societats, ja sigui per motius de valors i d’ideologies diverses, per procedències diferents, o altres causes obliga a reflexionar sobre la nostra relació en societat. L’alteritat (del llatí alter, un altre), es pot entendre com la relació que s'estableix amb l'altra persona, des de la meva pròpia visió. Encara que en principi l'alteritat té connotacions neutres, ja que la concepció de l'altre o la relació que s'estableix amb aquest pot oscil•lar de la conciliació a la competició, és difícil desvincular aquest terme de l'altruisme: l'esforç per promoure el bé cap als altres. Aquest article opta per reflexionar sobre l'alteritat ben entesa, és a dir, aquells lligams que es basen en les relacions constructives i faciliten l'apropament a l'altre, tot exposant el concepte a partir d’algunes aportacions fetes per cultures ben diferents.

La voluntat de viure la diversitat de manera constructiva i d'apropar-nos a l'altre amb voluntat conciliadora i d'aprenentatge mutu obliga a concebre formes d'entendre l'alteritat des de la voluntat crítica d’acostar i entendre aquest "altre", i alhora de qüestionar-nos a nosaltres mateixes. En la cultura occidental, l'alteritat s'ha vinculat a termes com l'empatia, o la necessitat de superar el endocentrisme. El filòsof Edgar Morin ressalta la necessitat que l'educació del futur superi l’autoconcepte positiu. Morin advoca entre altres coses per superar l'auto-mentida (self-deception), la tendència de les persones a mentir-se a si mateixes, recordant principalment allò que els retorna una imatge positiva*. En aquest mateix sentit, nombrosos psicòlegs socials ja havien observat que la gran majoria de les persones tenim un autoconcepte superior a la mitjana. Això significaria que tant individualment com en el grup al que sentim que pertanyem, tenim tendència a pensar que som millors, o que tenim més raó que els altres. L’alteritat ben entesa, per tant, podria començar per assimilar que encara que la nostra necessitat d'autoestima ens porti a considerar-nos millor que els altres, això no té perquè ser cert. Aquesta autocrítica inicial s'ha de completar amb l'esforç de ficar-se en la pell de l'altre, de desenvolupar l'empatia –l'habilitat d'entendre els sentiments de l'altre– i la capacitat de reconèixer i respectar les necessitats de les altres persones, tant com es reconeixen i es respecten les pròpies.

Altres cosmovisions també han aportat reflexions importants sobre el concepte d’alteritat. A l’Àsia, el confucianisme considera que les persones èticament superiors són les que desenvolupen el ren, o bons sentiments cap als altres. El ren consisteix essencialment a ser benèvol cap a les altres persones i, segons el mateix Confuci, "la benevolència consisteix a estimar els altres" (Analectes XII, 22). Desenvolupar la virtut del ren és tan cabdal per al confucianisme, que es diu que una persona que reuneix moltes virtuts és una persona de ren. La cosmovisió africana ens regala el concepte d'ubuntu, del qual es poden trobar equivalents en diferents idiomes africans, i conegut per l'important rol que va complir en la reconciliació a Sud-àfrica. Ubuntu, que podria traduir-se com "humanitat" en idioma bantu, remet a la idea que les persones són el que són en relació a les altres, que la humanitat d’una persona depèn de la humanitat de les altres. Aquesta concepció col•lectiva del jo implica que si una altra persona és deshumanitzada, torturada, humiliada o tan sols tractada injustament, això ens resta humanitat. L'idioma zulu fa ressò d'aquesta humanitat reflectida en l’altre amb el proverbi umuntu ngumuntu ngabantu (una persona és una persona a través de les altres persones). A Sud-àfrica, personalitats com Nelson Mandela o Desmond Tutu van recórrer al valor d’ubuntu per cridar a la calma, evitar venjances i afavorir el clima de reconciliació al país en sortir del règim segregacionista de l'Apartheid.

Així, l'alteritat ben entesa pot relacionar-se amb l'autocrítica, la benevolència i l'empatia. A més, la concepció de ubuntu convida a difuminar la concepció de l'alteritat, superant la distinció entre l'altre i jo, i concebre una humanitat col•lectiva. * Morin, E. (2000). Els 7 sabers necessaris per a l'educació del futur. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, pàg 86.

Cécile Barbeito

Escola de cultura de Pau, UAB