L’altra economia

Pere CASALDÀLIGA

A l’Agenda 2012 ens preguntàvem quina Humanitat podem i volem ser, quina vidapodem i volem viure, quina convivència anhelem. Aquesta Agenda del 2013 aterra enel camp de batalla de l’Economia, on es decideix la voluntat i la possibilitat de viurei de conviure tota la Humanitat amb veritable dignitat humana.

Emmanuel Mounier ens va recordar que tot és política, fi ns i tot quan la política noho és tot. Molt abans i després, ideologies i poders ho han reduït tot a l’Economia.Churchill deia que «en el fons de tota qüestió hi ha una lliura esterlina».

L’Agenda aborda L’Altra Economia. Que no és pas per a res un tema nou, sinó queempalma amb la lluita utòpica de tanta Humanitat, en moviments i revolucions, ambdiferents noms, però en la recerca de la justícia, contra la fam i l’esclavitud, contratots els règims polítics que han negat el sòl i el pa a la majoria de la Humanitat una.

Parlem de L’Altra Economia, altra de veritat, radicalment alternativa, no passimplement de «reformes econòmiques». De reformismes barats el Déu de la Vidaens en lliuri. L’Altra Economia no pot pas ser només econòmica; ha de ser integral,ecològica, intercultural, al servei del Bon Viure i del Bon Conviure, en la construccióde la plenitud humana, desmuntant l’estructura econòmica actual que estàexclusivament al servei del mercat total, apàtrida, homicida de persones, genocidade pobles. Somiem amb un canvi sistèmic que atengui les necessitats i aspiracionsde tota la Família Humana reunida a la casa comuna, l’Oikos. «Oiko-nomia» ésl’administració de la casa, que té com a llei la fraternitat/sororitat.

Aquesta economia només pot esdevenir-se a partir d’una consciència humana ihumanitzadora que rebutgi la desigualtat escandalosa en la qual està estructuradala societat actual. Una Economia per a totes les persones i per a tots els pobles,en comunió de lluites i esperances. Com somiava aquell camperol per als seus noufi lls: «més o menys per a tots». A nivell de família, de veïnat, de ciutat, de país, decontinent, de món. Sempre a partir dels pobres i exclosos; construint des de la terrael Poble, des de la seva suor, des del seu crit i el seu cant, des de la sang vessada pertantes multituds de màrtirs testimonis.

A ran de la gran crisi la revista «Iglesia Viva» escrivia, en el seu número 248:«L’única forma de sortir de la crisi i evitar-ne altres més greus és combatre ladesigualtat en totes les seves manifestacions». Els informes del PNUD ens estanrecordant que el 20% més ric de la població mundial absorbeix el 80% de les riqueses11PeRE CASALDÀLIGAmundials, i que el 20% més pobre s’ha d’acontentar amb l’1,6%. Segons Noam Chomsky,230 famílies són posseïdores del 80% de la riquesa mundial. Mentre continuïn aquestesxifres de desigualtat monstruosa no hi haurà pau ni justícia al món. L’economia altra ha de ser la socialització dels béns majors, que són patrimoni de tota la Humanitat: laterra, l’aigua, la vivenda, la salut, l’educació, el treball, la comunicació, la mobilitat...

L’economia de mercat especulativa, financera, regeix el món i així tot està sotmès ala macrodictadura de l’economia capitalista neoliberal. En comptes d’una política socials’ha imposat el mercat total i la seva economia especulativa financera globalitzada.La civilització que avui ens domina és l’estructuració capitalista de l’egoisme, de laprepotència, de l’exclusió, de la fam, de la mort abans d’hora i per causes iníqües...

El teòleg màrtir Ellacuría propugnava «la civilització de la pobresa». Jo latraduïa com «la civilització de la sobrietat compartida». Si continuem fent del lucrea qualsevol cost la pauta de l’economia, seguiran creixent la fam, la misèria, laviolència, la depredació. El creixement capitalista neoliberal només es pot vèncer ambun «decreixement» harmònic i mundial. «El Bon Viure i el Bon Conviure» exigeixen ipossibiliten que la Humanitat creixi veritablement, humanitzant-se en tots els àmbits.«Humanitzar la Humanitat» és la consigna. Ecològicament, pluriculturalment, iguals idiferents a la Casa Comuna, l’Oikos.

A la llum de la fe religiosa, sobretot, aquesta economia altra serà una veritableespiritualitat: de compassió solidària amb tots els caiguts al marge del camí;d’indignació profètica davant tots els ídols de mentida i de mort; de convivènciaamorosa amb tots els éssers. Suposa una autèntica conversió al Misteri de la Vida, alDéu d’aquest Misteri, a l’Oikos que cohabitem.

Es dirà que és utopia; i ho és. Una utopia legítima si es viu dia a dia construintlaa base d’amor i d’esperança. És una economia-utopia que s’ha d’anar inventant desde la pràctica diària. Obligarà a reveure a fons la noció i la pràctica de la propietatprivada, tinguda com a sacra i il•limitada. Les Religions, l’Església concretament, hanservit per justificar l’entronització d’una propietat privada que és privativa i privadora.En els primers temps de l’Església, en contrapartida, aquells venerables bisbes teòlegsdictaminaven categòricament: «allò que et sobra no és teu». Acumulant en poquesmans i excloent les majories, la propietat privada ve a ser una guerra a mort entre elsopressors i els oprimits, que diria el teòleg Comblin, entre els que tenen i els que notenen, que diria Cervantes.

En llenguatge bíblico-teològic tenim la paraula clau per parlar de l’Altra Economia, veritablement altra: el Regne, l’economia del Regne. Obsessió de Jesús de Natzaret,revolució total de les estructures personals i socials. Utopia necessària, «obligatòria»,perquè és la proposta del mateix Déu de la Vida, Pare-Mare de tota la família humana.