L’altra mundialització
L’altra mundialització
PERE CASALDÀLlGA
La nostra AGENDA LLATINOAMERICANA – o afro/mestissa/ameríndia, per anomenar-la més íntegrament- nasqué, de l'amor i de la ràbia, per defensar les Grans Causes d'aquesta Pàtria Gran, maltractada i rebel. Per revifar la memòria dels seus fills i filles. Per exhibir amb sobergueria juvenil, ara que les utopies i les identitats no es porten, la identitat i la utopia que ens ha anat configurant. Per protestar contra qualsevol tipus de nova colonització, política, econòmica o cultural, que ens vulgui subjugar. Per potenciar la nostra alteritat - sense claudicar- complementaria de les altres identitats de tot el món.
L'agenda nasqué, senzillament, per ajudar un xic a fer tot això que acabo d'escriure.
La nostra continentalitat de Pàtria Gran, feta de moltes pàtries - agermanades per la sang i per la història o fratricides a vegades per unes fronteres estúpides- pot i ha de formar part de la Pàtria Major, la Humanitat sencera, o l'Univers sencer a mesura que tot ell es vagi fent pàtria. (¿Parlaran un dia les estrelles entre si? ¿Vindran a visitar aquest minúscul illot sideral que es diu Terra els habitants d'altres illes siderals? Si arriba l'hora d'aquest conviure còsmic, els obrirem els braços, perquè, com més serem, complementant-nos, més bellament somriurem...).
No ens neguem a la «globalització" o «mundialització»; volem la mundialització, però una altra. Ens neguem a aquesta mundialització neocolonitzadora que ens volen imposar neoliberalment, fent-nos mercat total de lucre per a ells i de misèria per a nosaltres. Ens neguem a posar el coll a l'argolla d'aquesta «condemna d'una sola alternativa" (Kolalowski), ara neoliberal.
El problema no és sí-o-no a la mundialització, sinó de quina mundialització es tracta. Somiar en un «govern mundial pel segle XXI" porta amb si mateix el petit problema de veure qui serà aquell que governarà aquest govern. Seran els mateixos?
Els 6.000 milions d'humans i humanes que serem aviat, ¿comptarem tots i cada un, amb prou dignitat, en aquesta societat mundialitzada? Prou sabem que aquesta societat mundialitzada la que de fet impera- té unes estructures molt definides, efecte dels processos d'estructuració (fonamentalment colonials o imperials) iniciats amb la modernitat" i que «aquestes estructures es refereixen a l'accés - o no accés- a les coses reals (economia), al poder dels uns damunt dels altres (política) i a les maneres de pensar que van lligades a les maneres de fer i als costums (ideologia)". Així com se sap - cada dia més dramàticament que «tot el sistema social es troba en relació amb el seu medi natural (ecologia)" (Antonio González).
Es diu que estem vivint «la primera revolució mundial». Certament, però, no pas pel bé de les majories; aquesta és la revolució que esta creant un món d'exclosos que ni tan sols tenen «el dret de tenir drets». Les estadístiques bramen: 2.000 milions d’éssers humans malviuen pèssimament en el nostre planeta blau, 800 milions viuen en pobresa extrema o misèria i 40 milions es moren de fam cada any.
Un món dividit entre «els set» i els altres té una gràcia infernal. El comerç internacional d'armes l'exerceixen els grans del Consell de Seguretat de l'ONU, a favor de l'economia dels països rics, per sobre de la carn i el plor dels països pobres: una veritable exportació internacional de la mort. El «Lliure mercat» és lliure solament per a ells. I el «consens de Washington» no és precisament el consens de la Humanitat ni el parer d'aquell Déu Vivent el qual no té res a veure amb la «idolatria de mercat».
Ni l'ONU, com és, falsament proclamada com a organització de «les nacions unides»; ni molt menys el FMI que dicta el coeficient de lucre d'ells i els «deficients» de la misèria nostra, no podran ser les institucions d'aquesta confraternització universal que somiem. Altres criteris, altres voluntats, altres organismes necessita el Món Humà per ser un sol Món; sense primers luxuriants ni tercers miserables ni aquests quarts marginals de les golfes de la postmodernitat econòmica i social.
L'altra mundialització - la que propugnem i en la qual ha de inscriure's apassionadament la nostra Pàtria Gran i tots i cada un dels seus fills i filles proclama «un sol món amb un projecte comú» de vida i justícia, de solidaritat i repartiment, de llibertat i utopia, de respecte fratern i de pau real. Sense grans ni petits. Des de la pròpia identitat, units amb les altres identitats, totes venerables. Reforestar el cor, «posar curosament els peus damunt la Terra», tal com demanda l'Alcorà. «Actuar a nivell local, pensant a nivell global» -o també actuar a nivell continental. Integrats, primer, a la Nostra Amèrica, no precisament en mercats (mercos) del nord o del sud, teledirigits, sinó en pobles adults, protagonistes. Preocupats no per sostenir el sistema (capitalista o neoliberal), sinó per sostenir la Societat Humana (L. Boff), digna d'aquest nom.
Cal anar cap a la Pàtria Major de la Humanitat sencera, superant acceleradament - tant com es pugui -, profèticament, potser martirialment, les barreres del racisme, de la xenofòbia, dels interessos i la prepotència.
Des de la fe cristiana, anant més enllà o més endins. Cal anar cap a aquella Pàtria Màxima que, com Jesús de Natzaret, anomenem «Regne de Déu» i que ja va essent ací, en la mesura que el temps i la precarietat ho permeten, i que serà, un dia, plenament, allà. «El destí de la raça humana», com deia Albert Nolan, enmig de les seves batalles teològiques contra l'apartheid sud-africà.
Així com la nostra AGENDA LLATINOAMERICANA va essent cada any més mundial, en països i llengües, és evident que aquells que som cridats a lluitar per l'altra mundialització ho fem també (i ho rebem a la vegada) amb els germans i germanes d'altres pàtries que, solidaris amb la nostra Pàtria Gran, ja estan fent la Pàtria Major des del seu cada dia i el seu lloc respectiu.