L’Esperit de Déu parla la meva llengua
L’Esperit de Déu parla la meva llengua
Pere Casaldàliga
L'Esperit de Déu parla la llengua de cada cor i de cada poble.
Aquesta afirmació hauria d'ésser clara com la llum del dia i quotidiana com el paper a tots els qui creiem amb fe cristiana. Perquè el nostre Déu és la Trinitat Santa, u i plural; i perquè el fill de Déu es va fer vida humana a un país concret, dins d'una concreta història cultural, social i política i va parlar una llengua i, més exactament, el seu arameu regional.
Cada persona humana és imatge singular d'aquest Déu. I cada poble, amb la seva cultura i la seva història, és imatge col•lectiva del Déu de tots els noms i de totes les llums i de tots els camins que menen cap al Regne.
L'Església de Jesús - el Fill de Déu fet carn i història- proclamant el misteri de la Trinitat i el misteri de l'Encarnació ha de proclamar també la unitat en el pluralisme i la inculturació situada. Només essent fidel a la localitat vital es pot ésser fidel a la universal catolicitat.
Hem de reconèixer que, després dels primers temps de l'embranzida de l'Esperit, l'Església es va tornar força analfabeta en matèria d'inculturació i es va anar tornant molt romana i grega, molt llatina i occidental, massa colonitzadora i poc generosament inculturada: a l' Amèrica, a Àsia, a Àfrica o a Catalunya i València...
És hora de reviure la plural alegria de la PENTECOSTA, la gran diferenciada germanor de les persones i dels pobles, de les cultures i les llengües. Déu encara les sap totes, i totes les escolta i parla el seu Esperit!
Casolans i universals alhora, catòlics i locals.
La llengua del meu poble és la llet de la meva mare. Jesús, el fill de la Maria de Natzaret, ens va ensenyar a invocar Déu amb aquella balbucient paraula primera dels infantons del seu poble: "Abba"! La Mare Església no pot negar l'Encarnació del Verb rebutjant o oblidant la llengua pròpia de cada cor i de cada poble.
A la nostra Amèrica, finalment, la IV Conferència episcopal, celebrada a Santo Domingo, després dels 500 anys de colonització, ens ha proposat la bella aventura de l'Evangelització inculturada. Un desafiament pastoral que ho és, no solament per a la nostra Amèrica, sinó per a tot l'ecumènic món humà.
Fem-la sempre més la PENTECOSTA! Vine, Sant Esperit i parla a cada cor i a cada poble i fes-nos parlar la teva Veritat i el teu Amor amb la nostra pròpia llengua i amb tota la nostra pròpia vida!
Pere Casaldàliga 13-4-1994 ("Pentecosta" - València)