L’ESPIRITUALITAT DEL NEGRE A AFROAMERÍNDIA

David Raimundo Santos

---

Quan vaig estar a Angola, un catequista que era membre del Partit Comunista em va dir que tan aviat com el comunisme va arribar al poder envià ideòlegs russos a varies ciutats amb la missió d'adoctrinar als líders locals. L’ideòleg que va anar a la ciutat d'aquell catequista, després d'alguns anys, al fer revisió del seu treball digué: "no hi ha forma, vostès els africans són irrecuperablement religiosos".

Allò que va ser motiu de preocupació per a l’ideòleg és per a nosaltres, els afroamerindis, motiu d'alegria i d'orgull. Entre les diverses riqueses heretades dels nostres avantpassats, hi ha la forta vivència espiritual. Es una espiritualitat comunitària, que no nega l'aspecte personal. Déu és el vèrtex de la columna vital d'aquesta espiritualitat. Té les energies de la naturalesa com instruments fonamentals per ritualitzar aquest potencial espiritual.

La realitat a la qual el poble negre fou llançat a l’Amèrica llatina va fer sorgir unes altres dues fonts que exerciren unes fortes influencies en la seva espiritualitat: "La Casa Gran" i els Quilombos". La Casa Gran era la morada del propietari dels esclaus negres a les plantacions de sucre. Els Quilombos eren els poblats que els esclaus negres que aconseguien escapar-se construïen en llocs inaccessibles per defensar la seva llibertat. Casa Gran i Quilombos es van convertir inclús en referències i models d'espiritualitat per al negre d’Amèrica Llatina. Malauradament, degut a l'atac constant i interromput de la ideologia dominant als països de l’Amèrica Llatina, i que és una ideologia encarada cap a l’emblanquiment i submissió de la població, és gran el nombre de negres que desenvolupen dintre de si mateixos l'espiritualitat de la Casa Gran. Per altra banda, ens alegra veure créixer el nombre de negres que fan vivència de l’espiritualitat del Quilombo. En realitat tampoc podem oblidar que tots/es tenim dintre nostre, en graus diferents, signes d'espiritualitat de Quilombo i Casa Gran.

Espiritualitat de la Casa Gran

Es una espiritualitat que neix a la casa de l' amo que té el poder. Arrela i deixa seqüeles profundes en els oprimits. Generalment es manifesta en aquests actes i senyals:

1. Negació dels valors i costums culturals del poble negre.

2. Lluita per la supervivència individual, oblidant la comunitat.

3. Tendència a convertir-se en espia al servei de l'opressor.

4. Submissió cega al poder.

5. Negació de la pròpia personalitat negre.

6. Costum d'evitar qualsevol articulació amb la pròpia gent.

7. Assimilació acrítica dels valors culturals dels opressors.

8. Assimilació acrítica de la religió i de l'estil d'oració de l'opressor.

9. Negació dels esforços de resistència del seu poble.

10. Comprensió de la seva existència sense referència al passat i sense projecte per al futur.

11. Desig d'agradar a l'opressor.

12. Lectura superficial de la historia de l’Èxode, deslligada de la seva pròpia historia.

13. Comprensió del sofriment com a càstig de Déu.

14. Prendre l'amo com un senyor.

15. Veure la llibertat com un regal de la Casa Gran sense lluita per a conquistar-la.

16. Desig de ser també un dia "senyor de la Casa Gran".

Espiritualitat dels Quilombos

Neix de les lluites de resistència contra l'opressor i dóna als oprimits una força poderosa que els impulsa a lluitar per a la justícia. Vol servir al Poble, gestant la nova comprensió de la societat desenvolupada als Quilombos. Es manifesta en els següents actes i signes:

1. Obertura, acolliment i intercanvi amb els diversos orígens culturals afros presents als Quilombos.

2. Reinterpretació, a partir de la pròpia cultura, dels valors considerats vàlids de la cultura de l'opressor.

3. Reelaboració d'una nova cultura a partir del context plural en què es troba.

4. Percepció dels signes de la presencia de Déu en el caminar del seu poble negre.

5. Comprensió de la seva existència quant a persona negre, com anella d'una gran cadena, arrelat en el passat i compromès amb el futur.

6. Convicció que l'espiritualitat del seu poble és una força de resistència.

7. Rebuig de l'espiritualitat excessivament formal, occidental de la Casa Gran.

8. Lectura de la historia del seu poble com una repetició de la historia de l’Èxode.

9. Percepció de que la historia de lluita del poble negre revela la historia de la seva espiritualitat.

10. Manteniment en l'inconscient col•lectiu de la indignació ètica contra la perpetuació de l'explotació del seu poble negre.

11. Consciència que en cada època Déu assumeix la lluita dels pobles que més han sofert la injustícia, i a partir d'aquests parla a tots sobre el projecte de justícia del Regne del pare.

12. Compromís esforçat en el procés de construcció del Quilombo-Pasqua, valorant inclús les petites accions.

13. Eliminació de la rancúnia contra l'opressor i esforç per alliberar-lo de la seva posició d'opressor.

14. Actitud de sintonia amb els drames i lluites dels altres pobles oprimits.

15. Certesa que la lluita del poble negre és un espai privilegiat per a la manifestació de Déu.

Conclusió

Una investigació acabada de fer de la revista brasilera "Veja" (7.7.93 pag.68) revela que el 83% dels negres brasilers no tenen una autoestima suficient, ja que no aconsegueixen veure la bellesa en el seu propi poble negre. Vet aquí una de les destruccions provocades per l'espiritualitat de la Casa Gran. Aquesta porta el negre a autonegar-se i com ens diu Jesús, "tot regne dividit contra si mateix es desmorona". L'espiritualitat del Quilombo intenta fer precisament el contrari, alliberar la persona de la situació d'autonegació i de la negació dels valors del seu poble.

L'espiritualitat del Quilombo parteix del principi de que qui es nega a si mateix i al seu poble esta negant Déu, ja que Ell va ser qui ens feu diferents. Acceptar i respectar les diferencies és condició bàsica de l'espiritualitat del Quilombo. Creiem que cada cultura té una missió a complir dintre del Regne de Déu. Mentre hi hagi cultures opressores que dificultin l'aportació integral d'altres cultures podrem dir que el Regne de Déu no és plenament enmig de nosaltres.