L’ESTAT DE LA SALUT EN EL MÓN

Fidel Castro

---

Honor a l’Organització Mundial de la Salut, que juntament amb la UNICEF va ajudar a salvar la vida de centenars de milions de mares; que va alleugerir els sofriments de molts milions d’éssers humans i va salvar-ne de la mort també molts altres milions! Aquestes dues institucions, juntament amb la FAO, el PNUD, la UNCTAD, el PMA, el FMP, la UNESCO i d’altres, tan combatudes per aquells que voldrien esborrar de la Terra les idees nobles que inspiraren la creació de les Nacions Unides, han contribuït decisivament a forjar una consciència universal que tenim per endavant.

Si l’economia mundial, segons càlculs de prestigiosos analistes, va créixer sis vegades i la producció de béns i serveis va passar de menys de cinc bilions a més de 29 bilions de dòlars entre 1950 i 1997, per què moren encara cada any 12 milions de nens menors de cinc anys, és a dir, 33 mil per dia, que podrien salvar-se en la immensa majoria?

En cap lloc del món, en cap genocidi, en cap guerra es maten tantes persones per minut, per hora i per dia com les que maten la fam i la pobresa en el nostre planeta, 53 anys després de la creació de l’Organització de les Nacions Unides.

Els nens que moren i que podrien salvar-se són quasi en un cent per cent pobres; i dels que sobreviuen, per què cada any 500 mil queden cecs per falta d’una simple vitamina que costa a l’any menys que un paquet de cigarretes? Per què 200 milions de menors de cinc anys estan desnodrits? Per què 250 milions de nens i adolescents treballen ? Per què 110 milions no assisteixen a l’escola primària i 275 milions estan fora de l’escola secundària? Per què dos milions de nenes són prostituïdes cada any?

Per què en aquest món que produeix ja quasi 30 bilions de dòlars en béns i serveis per any, 1300 milions d’éssers humans viuen en la pobresa absoluta? Per què reben menys d’un dòlar diari per càpita, quan hi ha qui en rep més d’un milió cada dia?

Per què 800 milions tenen manca dels més elementals serveis de salut? Per què dels 50 milions de persones que en total moren cada any al món, adults o nens, 17 milions, és a dir, 50 mil cada dia aproximadament, moren per malalties infeccioses que gairebé es podrien curar totes, amb un cost que a voltes no depassa un dòlar per càpita? Quin és el preu d’un vida humana? Quan li costa a la humanitat l’injust i insuportable ordre econòmic establert en el món?

585 mil dones moriren el 1996 durant l’embaràs o en el moment del part, el 99 per cent en el Tercer Món: 70 mil per avortaments en males condicions, 69 mil d’elles a Amèrica Llatina, l’Àfrica i Àsia.

Deixant a part la diferència abismal en la qualitat de vida, en els països rics les persones viuen, com a mitjana, 12 anys més que en els països pobres; en determinades nacions, la diferència entre els més rics i els més pobres és de 20 a 35 anys.

És molt trist pensar que només en l’esfera maternoinfantil, tot i els esforços de l’OMS i de la UNICEF, en els últims 50 anys moriren per falta de serveis mèdics més de 600 milions de nens i només 25 milions de mares pogueren sobreviure. Durant aquest mateix període de postguerra, en l’esfera de les despeses militars s’invertiren més de 30 milions de milions de dòlars.

Segons estimacions de les Nacions Unides, el cost d’aconseguir l’accés universal a serveis bàsics de salut equivaldria a 25 milions de dòlars anuals, un 3% dels 800 mil milions de dòlars que actualment s’inverteixen en despeses militars. I ja no hi ha guerra freda.

El comerç d’armes, que són per matar, no es deté, i els medicaments , que haurien de ser per salvar vides, es venen cada cop més cars. El mercat de medicaments el 1995 va pujar a 280 mil milions de dòlars. Els països desenvolupats, amb el 14,6% de la població mundial, 824 milions d’habitants, consumeixen el 82% dels medicaments, la resta del món, 4.815 milions, en consumeix només el 18%.

Els preus dels medicaments són realment inaccessibles per al Tercer Món, on només els sectors privilegiats poden consumir-ne.

El control de patents i dels mercats per les grans transnacionals, els permet d’elevar aquests preus fins a deu vegades els seus costos de producció. Alguns antibiòtics de l’última generació tenen en el mercat un preu 50 vegades més gran que el seu cost.

Però la humanitat continua creixent. Som ja gairebé sis mil milions. Creixem a un ritme de 80 milions per any. Els primers mil milions trigaren dos milions d’anys a aconseguir-se; els segons mil milions, 100 anys, els últims mil milions, 11 anys. En 50 anys més, hi haurà 4.000 milions de nous habitants en el planeta.

Velles malalties han tornat a emergir. En surten de noves: sida, èbola, hantavirus, encefalopatia espongiforme bovina. Més de trenta, segons els especialistes. O vencem la sida, o la sida acabarà amb molts països del Tercer Món. Cap malalt pobre no pot pagar els 10 mil dòlars per persona a l’any que costen els actuals tractaments, que encara que allarguen la vida, no curen la malaltia.

Canvia el clima, s’escalfen els mars i l’atmosfera, es contaminen l’aire i l’aigua, s’erosionen els sòls, creixen els deserts, desapareixen els boscos, escasseja l’aigua. Qui salvarà la nostra espècie? Les lleis cegues i incontrolables del mercat? La globalització neoliberal? Una economia que creix per ella mateixa i per a ella mateixa com un càncer que devora l’ésser humà i destrueix la natura? Aquest no pot ser el camí, o ho serà per un període molt curt de la història.

Contra aquestes realitats lluita heroicament l’Organització Mundial de la Salut i té, a més, el deure de ser optimista.

Com a cubà i com a revolucionari, comparteixo el vostre optimisme. Cuba, amb una mortalitat infantil de 7,2 per mil nascuts vius en el primer any de vida; un metge cada 176 habitants, que és la mitjana més elevada del món, i una perspectiva de vida que depassa els 75 anys, ha complert ja des del 1983 el Programa de salut per a tots en l’any 2000. tot i el cruel bloqueig que sofreix des de quasi 40 anys, tot i ser un país pobre del Tercer Món.

L’intent de practicar el genocidi contra el nostre poble ens ha fet multiplicar les nostres forces i la nostra voluntat de sobreviure. El món també pot lluitar i vèncer!

 

Fidel Castro

A l’OMS