L’imperialisme avui
L’IMPERIALISME AVUI
Marcus Arruda
El capitalisme va portar l’era imperial de la històrica de la humanitat al seu punt àlgid.
Imperi es defineix com a autoritat, preponderància, domini, subordinació, justament la forma de relacions humanes que ha prevalgut en l’etapa de l’evolució en què la humanitat s’individua i els individus i grups humans busquen afirmar-se mitjançant la subjecció i l’objectivació d’altres individus i altres grups humans. L’Imperi pren diferents formes al llarg de la història de les relacions entre les persones, pobles i nacions.
Amb la globalització del capital, la forma imperial de la submissió física a través d’invasions i conquestes, guerres d’ocupació... va donant pas a formes més sofisticades de sotmetiments i jerarquització, que afecten més aviat la dimensió subjectiva, cultural i fins i tot espiritual dels pobles. Els productes culturals de masses i el control sobre la informació i la comunicació promouen la interiorització dels valors dominants del productivisme i del consumisme a la majoria de la humanitat. Els seus efectes sobre les cultures i formes de relació autònomes és tan devastador com els efectes de la modernització econòmica i tecnològica sobre el desenvolupament dels pobles i les nacions.
Marcos Arruda, PACS, Rio de Janeiro
Estem en una època de l’imperialisme. Avui el que interessa és el mercat i el consum. La lluita ideològica ha quedat en un segon terme. Els Estats Units s’estan esforçant per omplir aquest nou paper d’Estat imperialista, l’objectiu del qual avui és guanyar cada vegada més mercats captius per als seus productes de consum. La CIA i el Pentàgon actuen ara a favor de les empreses. Tot, per facilitar, que la cultura de consum d’Estats Units s’estengui per tot el món. Així, les elits d’aquests països podran realitzar-se consumint els últims productes dels Estats Units i menjant als MacDonald’s. Així, malgrat la nova imatge, l’imperialisme avui continua essent el mateix: explotació i apropiació de la renda i de les riqueses dels països perifèrics. Només ha canviat el nom: ara s’anomena globalització.
Com que els EUA van perdre espai enfront del Japó, la Xina, Taiwan, Corea del Sud... miren d’assegurar els seus mercats aquí, a l’Amèrica Llatina. La seva estratègia són els mercats comuns, amb els quals pretén compensar les pèrdues a Àsia.
La dependència implementada per aquest actual imperialisme ve donada a través del control dels bancs i dels recursos minerals, pels centres comercials, per la informació i pels mitjans de comunicació.
Per aconseguir mantenir la implementació d’aquest projecte a l’Amèrica Llatina, els EUA tractaran que es conservi dins aquests països l’estructura bàsica d’un Estat de dominació, per mitjà de l’exèrcit i de les policies militars i la realització d’eleccions que no afectin aquests “canvis”, que tendeixen a aprofundir les desigualtats socials en aquests països.
Però aquesta situació tendeix a generar una oposició popular en els països, i pot sorgir una nova fase de lluites de resistència llatinoamericana. Com que el capital està cada vegada més internacionalitzat, genera una contradicció fonamental per a la lluita dels treballadors de tot el món; la consciència internacionalista.
La gran ironia d’aquests segle (iniciat amb aquelles famoses paraules, “proletaris del món, uniu-vos”, i tancat amb els capitalistes internacionals cada vegada més concentrats i units) pot estar donant inici a un nou cicle de transformacions i lluites socials abans imprevisibles. Qui podria imaginar un moviment camperol organitzat com el Moviment dels Sense Terra lluitant per la terra al Brasil a ple final del segle XX...!
James Petras, Universitat de Nova York
Marcus Arruda, PACS, Rio de Janeiro