L’ÈXODE DE LA DONA, ENCARA PENDENT

---

Les dones treballen fins a deu hores més a la setmana que els homes, però els sous són entre un 50 i un 80% més baixos, segons l’informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) : « Més i millor treballs per a les dones”.

Aquesta discriminació salarial és del 25% en els països industrialitzats, on comptabilitzen les víctimes d’aquesta desigualtat per milions, ja que actualment en el món el 45% de totes les dones amb edats compreses entre 14 i 64 anys són econòmicament actives. Aquest fenomen augmenta a mesura que la dona s’incorpora al mercat laboral, cosa que ha succeït de forma significativa en les darreres dècades. Així, més del 50% de la població femenina dels països industrialitzats té un treball assalariat, proporció que fa vint anys era del 37% a Europa Occidental i del 30% als EUA.

A més a més, es calcula que 7 dels 8 milions de persones que es varen incorporar al món del treball a Europa Occidental en el període 1980-1990 eren dones. Les dones són també les més afectades per l’atur, que en alguns països industrialitzats és un 50% superior al dels homes.

“Malgrat els avenços que s’han experimentat de tots els discursos polítics, la realitat és que les activitats econòmiques de les dones continuen concentrades en modalitats d’ocupació poc remunerades, de baixa productivitat i de gran precarietat”, afirma l’autora de l’informe, Lin Lim.

Un dels sectors econòmics amb diferències més grans entre temps treballat, sou i sexe, és l’agrícola, en el que la major part de les treballadores obtenen una mitjana de remuneracions que corresponen a les tres quartes parts dels sous pagat als homes per la mateixa feina. Segons Lim, “no hi ha res que indiqui per ara que aquesta diferència s’estigui reduint”, realitat que es fa extensiva a altres sectors econòmics independentment del nivell de desenvolupament del país en qüestió.

Segons la seva opinió, aquestes diferències salarials es nodreixen de la discriminació que pateix la dona des de la infància i a partir de la pròpia escola, on mai varen trepitjar més del 90% de les nenes de moltes nacions africanes i asiàtiques.

El resultat és que les dones representen el 65% de la població mundial analfabeta i el 70% de la que viu en el llindar de la pobresa. “Discriminació a l’escola i conseqüentment també en la vida laboral”, subratlla Lim. L’autora cita, entre altres formes de discriminació evidents en el mercat de treball, la desigualtat en la contractació i en la promoció, i també en l’accés a la formació i a la readaptació professional.

Complementen aquesta relació: la discriminació de les dones a l’hora d’accedir a crèdits i a altres recursos productius, la desigualtat en la remuneració per igual treball i l’exclusió en el procés de la presa de decisions.

El 80% de la força de treball en les zones franques d’exportació a Àsia està constituïda per dones i el 71% de les treballadores d’Amèrica Llatina i Carib es concentra en el sector dels serveis. Fins i tot en els sectors millor remunerats, les dones ocupen els nivells inferiors de l’escala de salaris. Així, prop de dos terços de les dones ocupades en la manufactura estan llogades com a obreres i operadores, mentre que només el 5% ocupa llocs professionals i tècnics, i un 2% càrrecs administratius i de direcció.

A tot el món es calcula que les dones, que representen el 40% de la força laboral mundial, només ocupen el 16% dels llocs de gestió i menys del 6% de la cúpula de direcció.

La igualtat d’oportunitats i de tracte per a les dones pel que fa a l’ocupació segueix essent una fita que cal assolir a tot el món i hem d’esmerçar-hi esforços. La força laboral femenina, relativament barata, ha servit de pedra angular per a la industrialització i la competitivitat internacional en molts països en vies de desenvolupament.