La banana, la primera!
LA BANANA, LA PRIMERA!
La completa diversificació en la venda de fruita és una possibilitat a llarg termini, però ara per ara el comerç està concentrat en poques espècies, encapçalades per la banana. Aquesta no solament manté la posició de principal producte en el mercat mundial, sinó que augmenta l’avantatge respecte a la taronja, la mandarina, la poma i el raïm.
La mitjana anual de fruita fresca venuda en el mercat mundial va ser de 26 milions de tones en el període 1989-93. La tendència en aquest lapse de temps fou de creixement (18%), ja que passà de 23,6 a 27,9 milions de tones. La banana, amb 10 milions de tones (més de 38%), la taronja i la mandarina, amb 5,7 milions (22,1%),la poma, amb 3,9 milions (14,8%), el raïm, amb 1,7 (6,4%més), són les principals fruites. Així, plegades, la banana, la taronja, la mandarina i la poma representen més de les tres quartes parts del total del volum venut.
El valor dels negocis internacionals de fruita fresca va arribar a la mitjana de 14 milions de dòlars, ja que va passar d’11,3 l’any 1989 a 14,1 milions el 1993.
EL MAL GUST DEL PROTECCIONISME EUROPEU
PANAMÀ- els països productors de banana són afectats per les restriccions que aplica la Unió Europea a les importacions. La UE va imposar les seves mesures proteccionistes el 1994, cosa que repercutí negativament en diversos països llatinoamericans. La UE permet un ingrés de 2 milions de tones anuals de banana al seu mercat. Europa va establir, a més, un fort increment d’impostos que les importacions superen el límit. Hondures va haver de reduir l’impost d’exportació bananera per poder ajudar els seus productors i no aconsegueix recuperar-se de la caiguda del 27% que van patir les seves exportacions el 1994 quan la Unió Europea va imposar-ne les regles. A Panamà el comerç de la fruita es va reduir un 9% en el primer semestre de 1994. Guatemala, Equador i Nicaragua també van experimentar una reducció en llurs vendes.
PLAGUICIDES AMB GUST I FORMA DE BANANA...
SAN JOSÉ. Costa Rica haurà de decidir si acaba amb la producció intensiva de banana, o si continua pagant un cost ambiental molt elevat. La situació es va plantejar després d’una investigació que va confirmar que la pèrdua de més de 3.000 hectàrees de bosc entre 1990 i 1992 fou deguda a l’expansió bananera en aquells anys.
Costa Rica és el país amb la productivitat de banana per hectàrea més altra i és el segon país exportador del món, després d’Equador, però aquesta eficiència l’ha aconseguit a preu ecològic, ja que es fan servir moltíssims agroquímics per al control de les plagues.
En només 52 mil hectàrees sembrades de banana (1% del territori estatal) el país exporta més de cent milions de caixes de banana de 18 Kg. Aquesta productivitat ha convertit el país en un dels més grans consumidors de plaguicides per habitant.
En les zones bananeres de Costa Rica, amb acumulacions de pesticides a l’aigua corrent 10 vegades més altres del que està permès, la taxa d’intoxicació laboral també està entre les més elevades del món.