La condemna de l’esclavitud

Vet aquí un fragment de la Butlla Sublimis Deus, de Pau III (2-6-1537):

L’enemic de la humanitat ha inspirat els seus satèl.lits, els quals per tal de complaure’l, no han dubtat a propagar àmpliament que els indis de l’oest i del sud i altres gents de les quals gairebé no en tenim coneixement, han de ser tractats com a bèsties, pretenent que són incapaços de rebre la fe catòlica. Nosaltres definim i declarem, malgrat tot el que s’hagi dit o es pugui dir en contra, que aquests indis i tots els altres pobles que puguin ser descoberts pels cristians, no poden ser privats de la seva llibertat ni de la possessió dels seus béns, ni tan sols encara que no segueixin la fe en Jesucrist. Tots els homes, de totes de races, hauran de gaudir de llibertat i ser senyors de si mateixos, i no està permès a ningú reduir-los a l’esclavatge. En virtut de la nostra autoritat apostòlica, declarem nul i sense efecte tot allò que hagi estat fet de manera contrària a aquesta butlla.

El 1639 el Papa Urbà VIII en el Breu Comissum Vobis afirmava que quedava automàticament excomunicat el catòlic que esclavitzés algú. Amb la mateixa vehemència el Papa Benet XIV, condemnava el 1714 a la Butlla Immensa Pastorum l’esclavitud. Poc després manifestava la seva tristesa en saber que el Marquès de Pombal havia prohibit al Brasil la publicació de l’esmentat document, especialment en el que es referia als negres.