La dona a la Bíblia

---

Eva: Gn 1, 27-28; 2, 21-25; 3, 1-4

D’una banda Eva és la mare dels vivents, igual que el baró en dignitat, imatge també de Déu igual que l’home. Simultàniament és considerada principal culpable del pecat, creada derivadament del baró (de la seva costella), una ajuda per a ell i anomenada “barona” (a Adam no se l’anomena “doner”).

Agar: Gn 16 i 21

Lluita de forma valenta per la seva vida i la dels seus fills. Simbolitza la vida i la força de voluntat de moltes mares solteres, dones abandonades o vídues prematures que han de lluitar soles per la criança dels seus fills fent-se càrrec de tot el relacionat amb la família, dins de les limitacions que els imposa una cultura patriarcal.

Sara. Gn 16, 1-67; 21, 8-20

Sara se’n riu quan li diuen que serà mare, ja que humanament era impossible. Sara pot ser una digna representant de moltes dones d’Amèrica Llatina que han començat a creure en elles, han descobert que Déu està de part dels que sofreixen i creuen ser “estèrils” i des d’aquesta experiència estan generant vida i essent espai d’alliberament.

Rebeca: Gn 24, 19-24; 26, 7-11; 27, 5-17, 42-46

Sobresurt com a dona acollidora, lliure, capaç de dir el que pensa. Els homes de la casa la tenen en compte. Pren decisions i corre riscos per tirar endavant un projecte del qual està segura que és de Iahvè.

Raquel: Gn 29, 1-30

Raquel és pastora; aquesta activitat implica riscos, sofriment, desponibilitat. A ella li toca tenir la seva mateixa germana com a rival. Així descobreix el que costa viure la fraternitat. En aquest llarg procés exercita la fidelitat, perseverança i la fe en Iahvè, el qual al final li concedeix l’anhelada maternitat.

Dina: Gn 34, 1-31

Dino no és digna de ser cap de tribu al costat dels seus germans.

Tamar: Gn 38, 1-30

Dona marginada que realitza el projecte de Déu. La història de Tamar evidencia la predilecció de Déu pels últims, els marginats. La salvació ve per camins sorprenents que superen els nostres. No és fàcil creure que la salvació pugui arribar a través dels petits i menyspreats.

Dèbora: Jue 4 i 5

Assumeix la tasca de reanimar el poble i organitzar-lo per tal que es defensi. Apareix com una gran líder del seu poble a l’època dels jutges. Igual que Dèbora, moltes dones a l’Amèrica Llatina han jugat i segueixen jugant un paper profètic, anunciant, denunciant i buscant alternatives d’alliberamenet fins i tot allà on sembla que no n’hi ha.

Ana: 1 Sm 2, 1-10

La seva experiència de donar estèril la porta a identificar-se amb l’esperança de tots els menyspreats i marginats de la societat.

Judit: 1ss

Judit encarna la saviesa israelítica, que supera la babilònica i la grega, tan presumptuoses. Representa el seu poble quant a esposa; simbolitza el seu sofriment quant a vídua; és model de pietat per la seva debilitat, que afirma l’absolut poder de Déu damunt la història.

Ester: 1ss

Ester –igual que Judit i Rut– fa servir els seus encants femenins per a defensar la Causa del Poble, convençuda de les seves raons i de tenir Déu de la seva part. Simbolitza la resistència activa davant la injustícia, la solidaritat d’una dona compromesa, la capacitat de risc en defensar la causa del seu poble.

Rut: 1ss

Rut és una estrangera admirable per la seva fidelitat, naturalitat i audàcia, model de solidaritat en l’opció per la vida. La seva història és una paràbola subversiva i polèmica respecte de les rigoroses lleis d’aquell temps damunt els matrimonis mixtes.

Mare dels Macabeus: 2 Mac

En ella hi trobem un aspecte nou del martiri profètic de la dona. No sempre és ella qui mor sinó els seus fills o filles. Nombroses vegades el martiri de les dones consisteix a veure morir els fills en nom de la causa que elles mateixes els havien sembrat.

Maria: Lc 1, 26-38; 1, 46-55; 11, 27-28; Jn 2, 1-12; 19, 25-27; Hch 1, 12ss

Disposada a ser part del procés d’alliberament del seu poble, Maria ho fa de l’única manera que li permet la societat del seu temps: a través del seu paper de mare. Això mateix ha estat succeint amb nombroses dones d’Amèrica Llatina, que s’han compromès amb el poble des del paper de mares. Moltes d’elles han ofert les filles i fills per la vida d’altres.

Dona cananea: Mt 15, 21-28

Aquesta dona no es deixa vèncer per la condició d’estrangera. Tampoc la desanimen les respostes desconcertants de Jesús; al contrari, ella segueix insistint, argumentant la seva petició, fins aconseguir que Jesús l’atengui, admirat de la seva fe.

L’hemorroïsa i la filla de Jairo: Mc 5, 21-43

La filla de Jairo és morta i no pot lluitar per si mateixa. L’hemorroïsa pateix una enfermetat que la fa impura i impresentable en públic. Les dues són dones “inútils” a la societat. Però una d’elles descobreix en Jesús la possibilitat de salvació i s’atreveix a tocar-lo tot i saber que està prohibit per la llei de la puresa. Aquestes dues dones poden representar moltes dones llatinoamericanes: unes que no són capaces de lluitar, perquè són “mortes”, a causa del masclisme i la marginació; altres que, malgrat tot, segueixen buscant alternatives de vida i obrint-se camí a base de superar la por i les lleis que les marginen.

Magdalena: Jn 20, 11-18

El Ressuscitat l’escull com a testimoni privilegiat, a ella que a la seva societat, tant com a dona com pels seus antecedents, està inhabilitada per a testificar. El Déu que experimenta és un Déu que privilegia la dona per damunt de les lleis que la marginen. És un Déu que s’avança als aconteixements, que trastoca els valors culturals, la legalitat injustificada.

Altres dones de la Bíblia

Abigail: 2 Sm 17, 25

Ada: Gn 4, 19-21

Agit: 2 Sm 3, 4

Ajinoam: 1 Sm 25, 43

Apocalipsi, dona del: Ap 12

Asenet: Gn 41-45

Atalia: 2 Re 11, 13-16

Bala: Gn 35, 22

Basemat: Gn 36, 4.10

Betsabè: 2 Sm 11, 26-27; 1 Re 1, 11-21

Cloe: 1 Cor 1, 11

Clàudia: 2 Tm 4, 21

Cleopatra: 1, Mc 11, 9-12

Dalila: Jue 4-5

Dina: Gn 34

Drusila: He 24, 24s

Edna: Tob 7, 2-3. 13-16

Eunice: 2 Tm 1, 5

Evodia: Flp 4, 2

Gomer: Os 1-2

Herodies: Mt 14, 3

Hulda: 2 Re 22, 14-20

Isabel: Lc 1, 40-42

Jael: Jue 4, 17-22

Juana: Lc 24, 10

Jezabel: 1 Re 18, 4.13; 2 Re 9, 30-37

Júlia: Rm 16, 15

Júnia: Rm 16, 7

Lea: Gn 29, 23-25

Lídia: Hch 16, 14-15

Marta: Lc 10, 38-41; Jn 11, 1-5.19-39

Merob: 1 Sm 18, 17-19

Mical: 1 Sm 18, 20-21

Ninfa: Col 4, 15

Noadies: Neh 6,14

Orfa: Rut 1, 4.14

Penena: 1 Sm 1, 2

Priscil.la: Hch 18, 2-3. 18-19

Rahab: Jos 2, 1-21

Rode: Hch 12, 13

Salomè: Mc 6, 21-28

Salomó, dones del judici de: 1 Re 3, 16-28

Sèfora: Ex 2, 16-22

Susanna: Dan 13

Tabita: Hch 9, 36-41

Tamar: Gn 38, 6-30

Vasti: Est 1, 9-19

Zelfa: Gn 29, 24

Lleis que discriminen la dona: Lv 12.15.17; Nm 36; Dt 24, 1-4