LA DONA LLATINOAMERICANA A L’EXILI

Lucía Pedrosa De Pàdua

---

LA CASA DE L’ESCLAVITUD, LA CIUTAT ESCLAVA

Les dones són les més perjudicades per la implantació dels models neoliberals de desenvolupament a la nostra Amèrica Llatina. Pateixen les taxes de desocupació i de subocupació més elevades, ocupen els nous llocs de treballa en els sector més improductius i de baixa remuneració, els pitjors salaris. La davallada de la despesa social i de l’ocupació pública afecta sobretot la seva salut i la dels seus fills.

“Senyor, si de veritat em mires amb bons ulls, vine i camina enmig nostre; encara que siguem un poble rebel, perdona els nostres errors i rep-nos com els teus hereus” (Ex 34,9).

Mentre duri la persecució sexual, la prostitució infantil, la pornografia, l’explotació i l’esclavitud sexual, les violacions provinents de prejudicis socials com el racisme, la xenofòbia, la neteja ètnica, els extremismes religiosos, el tràfic internacional de dones i de nenes a l’Amèrica Llatina, etc., el simple fet de ser dona continuarà essent, en sí mateix, una esclavitud potencial amb gust de sang i de lluita.

“Aixeca’t i posa’t al front d’aquest poble perquè vagi a prendre possessió de la terra que vaig prometre als seus pares”. (Dt 10,11)

Mentre hi hagi dones que morin en avortaments i per causes relacionades amb la maternitat, veurem el retrat d’una societat que rebutja els seus fills i tanca les portes a una vida digna per a tothom.

Fins quan les adolescents seran víctimes d’actituds socials negatives i seran discriminades en l’accés a l’educació i a la tecnologia? Fins quan la seva incorporació al mercat del treball comportarà per a la dona l’assumpció d’una doble jornada de treball real? Fins quan els mitjans de comunicació continuaran propagant una imatge negativa de la dona?

LA PROMESA

Desperta, dona, i endavant! Que es despertin i es preparin les noves generacions. Javeh s’ha compromès amb tu i t’ha escollit... i ho ha fet perquè t’estima (Dt 7,7-8). “Et concedirà molts fills i collites abundants” (Dt 7,13). A la terra promesa, menjaràs “el pa, que mai no serà racionat, i no et faltarà res” (Dt 8,9). Endavant, porta a terme la teva travessia!

LA TRAVESSIA

En una família diferent

Una travessia que cada vegada es fa amb major solitud, per l’adquisició d’una major autonomia, però també per l’abandonament. Pel cap baix, una de cada cinc llars a les nostres ciutats té una dona de cap de família. Al Carib, dues de cada cinc. El grup de mares adolescents caps de família és el més vulnerable: per ser caps, per ser joves, per ser pobres.

Una travessia que altera els models culturals. Creix el nombre de dones que, després de processos de divorci i de separació no tornen a formar parella, el de solteres, el e vídues que viuen de forma independent. Cada dia és més gran, a les ciutats, el nombre de llars encapçalades per dones vídues.

Més preparades

Dona, “recorda’t del camí que Javeh, el teu Déu, et va fer recórrer en el desert durant quaranta anys” (Dt 8,2). Hi ha victòries en aquesta travessia. La dècada del 90 va portar una millora considerable en el nostre accés a l’educació, a diversos nivells. En l’educació primària la diferència és mínima i en la secundària, sobretot a les àrees urbanes, és molt petita. En l’ensenyament superior, aproximadament el 48% de l’alumnat són dones. En els estudis tradicionalment considerats masculins també hi ha hagut un cert augment de les matriculacions femenines.

Tot i que en les generacions adultes les dones són les que pateixen uns índexs més alts d’analfabetisme (en les estadístiques mundials dues terceres parts dels analfabets del món són dons), les generacions més joves van superant aquests desnivells. Malgrat això, l’índex d’abandonament escolar és encara molt superior entre les dones, sobretot a les àrees rurals.

Alguns països es varen comprometre a incorporar continguts no discriminatoris amb relació a la dona en la selecció de llibres de text. Es va ampliar el sistema d’escoles mixtes, tot qüestionant el prejudici d’una major intel•ligència i capacitat de treball dels homes.

Amb més atenció a la dimensió pública, tot i que...

Actualment hi ha més espais on discutir sobre polítiques de gènere, tot i que els conflictes d’interessos, la diversitat cultural de cada país, la multiplicitat d’actors socials i polítics que hi han de prendre part en dificultin la seva implantació.

En un camí propi, construint solidaritat trencant resistències...

“T’he conduït per aquest desert gran i terrible, ple de serpents i escorpins, terra àrida sense aigua. Però per a tu la va fer brollar d’una roca mare” (Dt 8,15).

Dona, la teva responsabilitat en la subsistència ha augmentat: ho diu la maternitat adolescent que el teu company no ha assumit, el fet tan comú que els fills barons no tinguin

cura dels vells ni dels malalts i la mateixa necessitat d’incrementar el pressupost familiar.

La renda de les dones més pobres es distribueix de manera més equitativa entre els membres de la família i es destina quasi totalment al consum de la família.

Una bona part de les dones amb un nivell d’educació alt participa en el mercat de treball generant bens i serveix per a la societat i renda per a la unitat familiar. Que no s’oblidin de contribuir a una societat més solidaria...

En els moviment socials per la terra, per la ciutadania i per unes millors condicions de vida, allà hi ha sempre la dona. A les esglésies és majoria , tot i que el seu servei no sempre es valora i que sovint se la mira amb recel quan adquireix responsabilitats. A les comunitats eclesials de base, les dones consoliden espais de participació més igualitaris.

En la distribució de les tasques domèstiques hi ha una menor resistència quan es tracta de compartir la cura dels fills, i en canvi és molt difícil de fer-ho amb el treball de la casa. Aquest fet marca la diferència entre generacions.

“D’allà varen anar a Gudgoda, i de Gudgoda a Yotbata, terres d’aigua i de rierols.” (Dt 10,7).

El periodisme de gènere manté la seva veu independent, combat la imatge negativa de la dona com a objecte sexual, omple el buit d’informació sobre les seves lluites i necessitats i recrea la imatge de la dona, tal com ho ha fet , per exemple, en posar de manifest la situació de les dones indígenes de Chiapas.

Seguiu, avanceu, travesseu “el Jordà per a prendre possessió de la terra de Javeh us dóna: vosaltres la rebreu i us hi establireu” (Dt 11,31). “Però so oblideu Javeh i seguiu altres déus, si els doneu culte i us hi rendiu, us adverteixo des d’ara que morireu inevitablement” (Dt 8,19).

L’ALIANÇA

“Ara mateix vull signar una aliança: faré, davant de tot aquest poble, els prodigis més grans que mai no s’han fet a cap altre país i per a cap altre poble” (Ex 34,10). “Vosaltres cremareu les imatges dels vostres déus” (Dt 7,25).

Cap travessia es farà sense canvis en la vida quotidiana. Són compromisos permanents, aliances de dona a dona, de dona a home, d’home a home.

Cal parlar de la diversitat ètnica i cultural e les dones indígenes amb el seu propi llenguatge (quítxua, aymara, q’eqchí, etc. ). Cal buscar expressament la participació de la dona en nous espais socials i polítics. La tendresa, la generositat, la seguretat en si mateix, definitivament reconeguts com a valors humans, no com a valors atribuïts a una suposada naturalesa femenina o masculina.

I, per damunt de tot, cal caminar amb esperança i amb empenta, com a dones capaces de transformar, de rescriure la història i de refer la cultura. De crear ciutadania, respecte, realitats de poder i de discurs. De mirar amb esperit crític la cultura creada per l’altre i de sembrar un nou univers imaginari sobre la nostra identitat i sobre el nostre paper a la societat.

 

Lucía Pedrosa De Pàdua

Novamericana, Brasil-Argentina