Comunitat d'Estudis Decolonials de El Salvador

Transitar de la imposició a l'ensomiació… !

 Un sentir col·lectiu de sentipensars i experiències, carregades d'un o altre sentir, que busca sortir a la luz i il·luminar la realitat.

 L'albada insurrecta acabarà amb la  llarga nit dels 500 anys. L'alba es alegria, autonomia, redempció, temps allliberat, harmonia, inocència, festa infinita.

 L'alegria serà la nostra arma i el nostre vestit en comunitat, som i serem resistència, alegria i esperança.

 Reivindiquem la col·lectivitat com transformació social. Donem un reconeixement a les veus dissidents, oprimides que ara criden i cridem  per la pau, la justícia, i la connexión amb la nostra sabiduria ancestral.

 Esperança i alegria contra la por i la apatia… !

 La pertinença més valuosa, és a la comunitat, viure en pau, per ella i per a ella. En el col·lectiu seres forts. Som perquè en col·lectiu  hem sigut i seguirem éssent. No

oblidem el dolor ni las morts, però amb  alegria les honorem.

 Hi ha una colonialitat encarnada i en front a ella una forma de resistència que és la alegria. “La flor i el cant”, aquesta part que ens va protegir.

Hem arribat   a aquest sentipensar col·lectiu  pel sentir en comunitat on pulsen les  nostres arrels, com “la Flor i  el cant”, és el que ens rescata, aquestes i altres formes y se'ns torna a intentar arrebatar una i altra vegada de totes les formes possibles, como els que ens van antecedir abans que nosaltres...

 No moren la flor i el cant…!

CULTIVO UNA ROSA BLANCA

José Martí