Leonardo Boff

La humanitat s’enfronta a un dilema descomunal: decidir si continua cavant la seva pròpia tomba o si vol continuar en aquest bonic planeta Terra, el que implica un profund canvi de rumb.
El problema més greu és que el sistema capitalista que explota a la gent, que esgota els béns de la natura en una competència ferotge i insolidària, ha imposat una cultura del consum il·limitat i desigual. Tots som els seus ostatges: canviem de sabates, de camisa, de nevera o d’ordinador perquè els productes es fabriquen amb caducitat programada, convertint-nos en víctimes de la seva lògica de canvi i nova adquisició.
Com sortir d’aquesta inèrcia? Qui serien els protagonistes de quelcom alternatiu, capaç de crear una altra mena de cultura de sobrietat i solidaritat per tal que tothom pugui viure dignament? En la seva encíclica Fratelli Tutti (2020) i en l’exhortació apostòlica Laudate Deum (2023), així com en l’Economia de Francesc i Clara (2019), el Papa Francesc proposa «una economia diferent, que dona vida i no mata, inclou i no exclou, humanitza i no deshumanitza, té cura de la creació i no la destrueix». Diposita la seva confiança en els joves, en els economistes de mentalitat diferent i en els que cerquen formes menys desiguals i injustes de convivència social. Va desafiar els joves a construir una altra mena de món. Els va urgir a no esperar iniciatives de fora o de dalt, sinó a prioritzar les seves.
Va ressaltar tres pilars bàsics: que la producció fos per al sosteniment de la població i només després per al mercat; que cerqués la justícia social i garantís la pau; i que es tingués cura de la Mare Terra, sense ella tots els projectes esdevindran fallits.
Veiem sorgir noves iniciatives que no es regeixen per la lògica competitiva del capital, sinó per la cooperació, amb l’ús de sols lliures de pesticides, la cura dels boscos i els cursos d’aigua. Les decisions es prenen col·lectivament
i les comunitats ajuden els més necessitats. Es produeixen aliments en terrenys erms de les ciutats o a les terrasses dels edificis, establint-se relacions d’aprenentatge i col·laboració entre la ciutat i el camp.
Estem sembrant les llavors d’allò nou. La humanitat suportarà una gran transformació degut al canvi climàtic ja irreversible. Tothom patirà. Els que treballen de manera cooperativa s’enfrontaran millor a les crisis i minimitzaran els danys de sequeres severes, inundacions, tifons o nevades rigoroses.
Sorgeixen projectes per garantir el futur de la vida humana i de la nostra civilització. Veiem-ne alguns i les seves orientacions.
El primer projecte és patrocinat pels més rics del món (0,1% de la humanitat) que es reuneixen anualment a Davos, Suïssa. Van dissenyar el Gran Reinici del capitalisme, és a dir, la «gran continuació» del capitalisme dut a l’extrem. A
través de la Intel·ligència Artificial proposen un despotisme cibernètic controlador de cada persona, de pobles sencers, dels mòbils i ordinadors apagats i fins i tot de la pasta de dents que faig servir. Imposarien la seva forma de producció, distribució i consum a tota la humanitat. Aquest projecte és tan pervers que no té possibilitats de realitzar-se.
El segon projecte és el de capitalisme verd. Proposa reforestar les zones devastades i conservar les zones verdes, cosa que el fa molt atractiu. Però aquest projecte no canvia el sistema de producció de mercaderies basat en el lucre, la competència i l’individualisme; no qüestiona la perversa desigualtat social. Més aviat, mercantilitza tota la
natura.
Hi ha altres propostes prometedores, si encara hi som a temps. La més futurible és aquella economia que treballa en el territori (bioregionalisme), definit no pas per la divisió convencional en municipis, sinó per la configuració
que ofereix la pròpia natura: tipus de fauna i flora, conques hídriques, llacs, muntanyes i valls i tipus de població. En el territori s’hi pot construir una economia sostenible amb l’ús racional dels béns i serveis naturals, amb xarxes de cooperatives de producció solidària, amb la integració de la població, permetent una democràcia veritablement
representativa, valoritzant els béns culturals, les tradicions i festes locals, celebrant a personatges notables que van viure a la regió. Com que tot es produeix localment, s’eviten transports llargs. Imaginem-nos el planeta Terra com un tapís de milions de territoris amb una economia integrada i sostenible, amb reducció real de la pobresa. Aquest
projecte és viable i està proposat explícitament a l’encíclica Fratelli Tutti.
Un altre model és el de l’economia solidària i agroecològica. Cooperatives que treballen solidàriament basant-se en l’agroecologia, en sintonia amb els ritmes de la natura, diversificant la producció (permacultura) per permetre la
regeneració del territori. Van estendre’s amb les ONG Ciutats Sense Fam, horts urbans i escolars. S’aprofiten espais lliures a les ciutats o terrasses senceres per a una producció de consum local, amb la participació de tothom. No és un projecte total, sinó una forma de garantir l’alimentació saludable per als que hi habiten. El Moviment dels Sense
Terra (MST) i Via Camperola han demostrat els efectes beneficiosos i integradors d’aquest tipus d’economia solidària.
Hi ha el model de l’economia circular. Es basa en la reducció, reutilització, recuperació, reciclatge i energia. Es reciclen especialment envasos, vidre, PET, PP i paper. S’estalvien recursos naturals, s’aprofita el que ja s’ha utilitzat
trencant-se l’actual model lineal d’extraccióproducció- eliminació. L’economia circular és ecològicament interessant però no planteja superar les desigualtats socials, pel que és vàlida, però d’abast limitat.
Un model viscut des de fa segles pels andins és el bon viure/conviure. És una economia profundament ecològica, fonamentada en què la Pacha Mama (Mare Terra) ho produeix tot. El treball humà ajuda només quan no es produeix el necessari. El concepte principal és l’harmonia que comença a la família i s’estén a la natura, en la
que cada ésser és subjecte de drets, consagrats fins i tot a les noves constitucions de Bolívia i Equador.
I encara el moviment de l’Economia de Francesc i Clara. Després de la crítica al sistema capitalista i la seva cultura consumista, proposa una fraternitat universal entre tots els éssers i entre els humans (la seva encíclica Fratelli Tutti). La vida és al centre, especialment la vida humana, amb especial cura per la vida dels més vulnerables. L’economia i la política estarien en primer lloc al servei de la vida i, només després, al del mercat. És un ideal
generós, encara en gestació.
Segurament el projecte de l’ecosocialisme és el que té més possibilitats de realització històrica. No es tracta pas del socialisme soviètic, sinó de realitzar l’ideal major de donar a cadascú segons les seves necessitats i oferir cadascú segons les seves possibilitats. És el projecte més avançat i sòlid. Pressuposa un contracte social mundial amb un centre plural de governança per als problemes globals de la humanitat, com va ser el cas del coronavirus i ara el canvi climàtic. Els béns i serveis naturals són de tothom i es proposa un consum digne i sobri, que inclogui la comunitat de vida. L’ecosocialisme té una àmplia base social per garantir la seva realització.
Qualsevol model que pretengui enfrontar la crisi planetària ha de rescatar allò que conserven els pobles originaris: la nostra profunda pertinença i comunió amb la Mare Terra i totes les seves criatures. Aquesta visió ancestral serà, segons el pensador Ailton Krenak (cf. Futuro Ancestral 2022), el nostre futur, la que ens garantirà continuar en
aquest planeta.
Els joves, amb el seu entusiasme i creativitat natural, seran els primers protagonistes d’aquests darrers projectes viables. Encara són una llavor. Però la llavor ho conté tot: les arrels, el tronc, les branques, les fulles, les flors i els fruits. Esperem que els temps de la Terra ens siguin generosos quan visquem aquest somni.