LA FRATERNITAT I ELS ATURATS

---

UNA CAMPANYA PER SER IMITADA

La “Campanya de la Fraternitat” és una campanya que promou anualment la Conferencia Nacional de Bisbes Brasilers de l’Església Catòlica proposant un tema per a ser aprofundit i practicat d’una manera especial durant la quaresma. Modèlica en els seus plantejaments, exitosa en la seva realització, és una iniciativa digna de ser tinguda en compte com a inspiració per altres Esglésies del Continent. Aquesta és la orientació donada per la realització de l’any 99.

Alguns objectius de la campanya

Contribuir que la comunitat eclesial i la societat es sensibilitzin davant la greu situació dels aturats.

Denunciar el model neoliberal excloent que intensifica l’atur estructura, imposa un patró de consum insaciable i exacerba la competència i l’individualisme,

Anunciar una societat basada en nous paradigmes, on la persona humana sigui el centre i la vida no es subordini a la lògica econòmica; en la qual el treball no es redueixi a simple supervivència, sinó que promogui la vida, en tots les seves dimensiona;

Comprometre l’Església amb iniciatives que construeixin una cultura de la solidaritat;

Estimular un ampli moviment de solidaritat per mantenir viva l’esperança dels quals afronten directament el problema, promovent iniciatives concretes de treball i renda.

Elements antropològics

La tirania del mercat amb la creixent desigualtat econòmica, per la concentració de la renda i l’empobriment i exclusió de la majoria del poble. A part, les conseqüències desastroses en el camp ètic i moral amb l’abús del poder i del plaer.

Ser persones. El procés educatiu acompanya i assessora la persona en el seu creixement i la recerca de la seva maduresa en les relacions amb si mateixa, amb els altres, amb la naturalesa i amb Déu, en una contínua i dinàmica descoberta de l’equilibri en el seu domini de si mateix, en les dimensions físiques, psíquica i espiritual, amb un savi ús de les seves potencialitats corporals, afectives i relacionals, intel•lectuals i volitives.

La recerca de la felicitat. És intrínseca a l’ésser humà. Hi ha un ethos natural dins cada persona que li fa valorar la vida, estimar, defensar-se del sofriment i de la mort, construir per a si mateix i per als altres condicions essencials per gaudir del miracle de viure i estimar... Hi ha encara una recerca del sentit de la vida, tant per l’aquí històric com pel més enllà de la mort.

Fonaments falsos. El neoliberalisme és la ideologia que avui està estructurant la manera de viure personal i col•lectiva a partir de la divinització del poder, del diner, del plaer, del saber opressor i per l’afany malaltís de lucre, que passa per sobre de la dignitat humana i fins la pròpia vida.

La manipulació de la religiositat. És fàcil explotar econòmicament la religiositat i les religions, sobretot a partir d’allò sagrat, del misteri i de la fragilitat humana, manifestada en les malalties, en la maca d’amor, la misèria, la por del mal i de la mort.

Elements bíblics

La clau de tot és estimar. La síntesi de la felicitat de l’ésser humà en el manament major: “estima Déu sobre totes les coses” i “estima el proïsme com a tu mateix”. En aquest horitzó el treball i les relacions de treball, lògicament, estan en funció de la qualitat de vida de cada persona, de la seva família, de la comunitat i de tota la societat.

Treball i descans. Són elements integrants del fet de viure, ja que Déu treballa i descansa.

El “Jubileu”. El seu contingut: a) el descans; b) la intimitat de la família; c) dedicar-se a Déu; d) el perdó dels deutes; e) l’alliberament dels esclaus; f) la reforma agrària.

Treballar la terra. El comandament bíblic: “multipliqueu-vos, creixeu, domineu la terra” (Gn 1,28) és per a ser llegit a partir del do primer i més gran, que és Déu mateix. La terra és en funció de la glòria del Senyor Déu i és a Ell a qui l’ésser humà dóna comptes de com la tracta. Està al servei de l’ésser humà, no pot ser ni idolatrada, ni dimonitzada, ni esclavitzada.

El rescat. Un dels punts del Jubileu és el conjunt de lleis i orientacions sobre el rescat: germà o parent empobrit que resta devent, terra o casa hipotecada, jueu esclau d’estranger, parents pobres forçats a fer-se esclaus de parents millors situats. I si no hi hagué forma de rescatar ningú, Déu obliga, en l’any jubilar, que aquesta persona quedi lliure de tots els seus deutes (Lv 25,54).

Profetisme i treball. És impressionant la defensa dels profetes en la defensa intransigent de l’empobrit, esclavitzat o exclòs. El dejú agradable a Déu, segons Isaïes, és deixar anar els paranys injustos, donar llibertat als oprimits, trencar tot tipus de jou, repartir el pa amb l’afamat, acollir a casa els pobres sense sostre...

Jesús obrer-treballador. Jesús treballà amb les seves pròpies mans, des de nen, per aconseguir com tot ésser humà, el pa de cada dia.

El meu Pare treballar sempre. (Jn 5,17)

La “subversió” de Jesús. La paràbola sobre els obrers desocupats conté el paradigma més revolucionari proposat per Jesús per a la regulació de les relacions de treball: “Aneu vosaltres també a treballar a la meva vinya i us donaré el que sigui just”. I tots reberen el mateix sou. “No puc fer dels meus béns el que vulgui? O em mires amb enveja perquè sóc bo?”. Així, els darrers seran els primers i els primers, darrers (Mt 20,1-15).

El Messies i el Regne. El regne del Pare, anunciat per Jesús i pel qual Ell donà la vida, ha d’esdevenir ja aquí a la terra, en la vida concreta de les persones, en la vida del poble, tenint la seva plena realització en l’eternitat feliç. Aquí i ara, ha d’esdevenir el regne de Justícia i de misericòrdia, el Regne del perdó, on els pobres tenen veu.

Elements de teologia

La dignitat humana, amb la seva vocació integral, bé de tota la societat, ha de ser respectada i promoguda. L’home, en efecte, és l’autor, el fi de tota la vida economicosocial (Gs 63)

El contrast economicosocial: cf GS 63

L’Església decideix actuar: A Medellín (1968), a l’aplicar l’ensenyament de GS 63 escoltà el clam sord dels empobrits i assumí la mateixa decisió de Hiavé en front de l’esclavitud que el poble vivia. D’aquí l’opció evangèlica preferencial pels pobres.

El cant de Maria. El Magnificat ens presenta a Maria dient que Déu realitzarà la justícia enderrocant dels trons els poderosos i elevant els humils, acomiadant amb les mans buides els rics i saciant de béns els afamats (cf Lc 1,49). Ella, a qui Jesús elogia al dir que és la seva mare perquè fa la voluntat del Pare, ens dirigeix constantment la invitació urgent: “feu el que Ell us digui” (Jn 2,5) i el que Jesús ens dirà sempre és per viure, amb radicalitat, el Manament Major d’Amor a Déu sobre totes les coses i el proïsme com Jesús mateix ens estima. (Jn 13, 34ss).