Carmelo Galdós

Introducció
Aristòtil va afirmar que: "Justícia és donar a cadascú el que és seu".
Des d'aquesta afirmació, avui la Justícia es defineix com: un principi universal que regeix l'aplicació del dret per aconseguir que s'actuï amb la veritat, donant a cadascú el que li correspon. El conjunt de valors que han de regir un Estat de dret formen la justícia. Els valors que conformen la justícia són l'equitat, la llibertat i la igualtat.
Ens trobem enfrontats a problemes que concerneixen els nostres pobles i tota la humanitat, per la construcció d'una societat més justa i fraternal.
Aquests problemes afecten la qualitat de la vida humana, el futur del món sencer, les relacions humanes i els valors i principis del nostre ésser persones i la nostra relació amb tots els éssers creats amb els qui estem interconnectats i dels que som dependents.

I.- Els fets (VEURE)

* La misèria que margina grans grups humans. Els esforços realitzats no han donat els fruits desitjats. La injustícia se segueix manifestant en:
- La manca d'educació en valors,
- La desigualtat entre homes i dones, entre rics i pobres,
- Les males condicions de vida dels camperols i indígenes,
- La manca d'expectatives, manca de llocs de treball,
- La superposició de cultures,
- La inestabilitat política o la polarització,
- La manca de solidaritat.

* Corrupció del sistema judicial:
- Poder judicial sotmès al Poder Executiu (Govern).
- Màfies de jutges, fiscals, advocats, policies i altres que alliberen culpables per diners.
- Retards en l'aplicació de la justícia i amuntegament de presos sense sentència a les presons.
- Manca de confiança del poble en l'aplicació de la justícia.
- Justícia comunitària que es converteix en venjança, o justícia per la pròpia mà.

* La violència:

- Violència domèstica: cops, violacions i morts (feminicidis i infanticidis).
- Inseguretat ciutadana: grups armats, robatoris, assassinats,…
- Narcotràfic: tràfic i tràfic de drogues i persones.
- Mitjans de comunicació que promouen la violència.

II.- Fonaments de la Justícia (JUTJAR)

1) Fonaments bíblics de la Justícia
A la Bíblia tendeix a veure la Justícia com la reglamentació de les relacions humanes, però mai sense una referència i relació a Déu. Fa una opció clara pels pobres i necessitats: orfes, vídues i estrangers. La unió i estreta relació entre Justícia i Pau s'expressen al Salm 85 (84): la Justícia i la Pau es besen o s'abracen. No hi pot haver Pau, sense Justícia.
Al nou testament el terme Justícia rep un impuls innovador, apel·la al valor de la interioritat. La Justícia té forma de misericòrdia i opció pels pobres, malalts, estrangers i pecadors. És un anunci de la presència del Regne de Déu anunciat per Jesús i es fa present mitjançant les benaurances.

2) Fonaments doctrinals de la Justícia
a) L'ensenyament social de l'església
Hi ha una evolució del concepte i els seus continguts des dels compromisos purament caritatius fins a l'assumpció del concepte Justícia-social com la representació de la norma suprema de la vida socioeconòmica: salari familiar just, dret a l'ocupació, relacions capital-treball.
Joan XXIII va arribar a afirmar que "no és lícit donar per caritat, cosa que es deu per justícia", la qual cosa serà recollida pel Vaticà II (AA 8).

b) Les Conferències Episcopals d'Amèrica Llatina
Medellín, Puebla, Santo Domingo i Aparecida no parteixen de teories, sinó de la constatació d'una estructura d'injustícia que s'anomena "pecat social" i que només podrà ser superat mitjançant una col·laboració harmònica i col·lectiva.
L'origen de la injustícia rau en el desequilibri interior de la llibertat humana. L´amor és la llei fonamental de la perfecció humana i de la transformació del món.

c) Després del Vaticà II
El nou Ensenyament Social de l'Església recalca els binomis de Justícia-Caritat i Justícia-Equitat en temes com la distribució dels béns, la Seguretat Social i els salaris familiars justos.
Pau VI va proclamar: "La Pau és fruit de la Justícia i l'Amor": perquè la Justícia sense caritat és legalisme i ordre, però la caritat sense Justícia és assistencialisme i paternalisme.
El Papa Francesc promou una conversió integral que abasta tota la persona (ia totes les persones) i convoca una fraternitat universal, on les relacions de solidaritat estiguin per sobre de lleis i fronteres.

d) La Justícia ecològica
Eixampla les fronteres de la justícia més enllà de la comunitat humana per incloure al sòl, l'aigua, les plantes i els animals o, de manera col·lectiva, la terra, com a possibles receptors de dany i subjectes de drets, cosa que converteix aquest model de justícia en ecocèntric. Erigeix la natura com un subjecte de dret i té per objecte la protecció independent dels drets humans.

III.- Propostes (ACTUAR)

Cal orientar el canvi social mitjançant una organització global de les comunitats nacionals: la família, els obrers i camperols, els professionals i l'economia. Tant el sistema capitalista com el marxista han esgotat la possibilitat de transformació, tots dos atempten contra la dignitat de la persona.

Assenyalem algunes activitats concretes:
- Nomenament de jutges per mèrits i categoria,
- Incorporar els treballadors a la cogestió de les empreses,
- Formar la consciència social crítica,
- Promoure l'educació social en valors,
- Usar la metodologia de la “no-violència” en el llenguatge i actuar ordinari.