La “llegenda negra

José Martí

Per por de perdre el favor de la Cort, no l’ajudaven [a Bartolomé de Las Casas] els mateixos que no tenien interès per Amèrica. Els que més el respectaven, per valent, per just, per astut, per eloqüent, no ho volien dir, o ho deien allà on no els sentissin: perquè els homes solen admirar el virtuós mentre no els avergonyeix amb la seva virtut o els destorben els seus guanys; però tan bon punt se’ls creua en el seu camí, abaixen els ulls en veure’l passar, o diuen malifetes d’ell, o deixen que altres les diguin, o el saluden dissimuladament, o li van clavant la punyalada d’amagat. L’home virtuós ha de tenir l’ànim fort, i no ha de tenir por a la soletat, ni esperar que els demés l’ajudin, perquè estarà sempre sol: ¡però amb l’alegria d’obrar correctament, que s’assembla al cel del matí en la claretat!