LA MUNDIALITZACIÓ DES DE CASA

Pere Casaldàliga

---

L’Agenda Llatinoamericana de l’any passat estava dedicada a la mundialització. A l’altra mundialització, evidentment. Perquè, ni nosaltres ni la gran humanitat, ni el mateix Déu, podem acceptar aquesta mundialització del mercat total que ens volen imposar, excloent de la immensa majoria i destructora de l’entorn ecològic.

En continuïtat amb aquest tema, actualíssim per bé i per mal –dependrà de com la humanitat l’abordi -, aquest any la nostra Agenda es dedica a la mundialització des de casa: com fer Pàtria Gran de veritat en la intersolidaritat d’aquestes diverses Pàtries Germanes que conformen l’Amèrica Nostra, fent així, des d’una base continental, mundialitat de la bona, l’altre mundialitat.

Negar-se a aquest “canvi d’època” que estem vivint i que fonamentalment és la mundialització en tots els seus aspectes, seria girar l’esquena a la realitat i al futur. Ni l’esperit llatinoamericà ni la teologia de l’alliberament, que propugnem com a referencials del nostre tarannà i de la nostra fe, avalarien aquesta actitud irreal, de fugida.

Aquest esperit i aquesta teologia, per definició, s’aboquen sobre la realitat i la praxis, vers la utopia i l’esperança. Mundialitzar-se avui –però amb aquesta altra mundialització- és l’única forma d’ocupar dignament l’espai i la missió que ens toquen com a persones conscients i com a Pobles vius.

Fa temps que estic sospirant perquè un Galeano, d’aquests que transiten per les “venes” i les “memòries” i els “somnis” de la Nostra Amèrica, ens escrigui un llibre ardent que podria titular-se així: “La Pàtria Gran explicada amb amor”. Aquesta “federació d’identitats”, com diu Maria Benedetti, una federació que mai no es podria reduir a tractats de paper i que mai hauria de transformar-se en una “integració” d’aquestes que dilueixen precisament les identitats, com ho estant intentant les polítiques indigenistes oficials al llarg de la nostra història, sempre colonialista (des de fora i des de dins).

Doncs bé, avui un altre somni més: que algú, que tots, cadascú i cadascuna, des de l’escriptori vital de la pròpia existència, lluita i organització, escrivim i fem, en procés, sense claudicacions, amb molta esperança, aquesta Humanitat sencera narrada i cantada, forjada amb amor. Per ara, i sense por de ser incompresos, sense claudicar a les propostes ingènues de canviar de paradigma, sense renunciar ni a la lluita ni a l’esperança, cridant profèticament la nostra indignació contra aquesta mundialització neoliberal. “Ens indignem, per tant existim”, escrivia amb autenticitat l’inoblidable Albert Camus, a qui van donar el premi Nobel, per de no donar-li la raó, potser...

Des de la indignació, doncs, que denuncia, que es rebel•la, que desbarata, en el propi cor, en la família, al barri, a la província, al país, al Continent, al Món, aquesta pseudodemocràcia que permet votar (tan controladament) i que redueix els recursos bàsics destinats a la salut, l’educació, la comunicació elemental, la vida. I des de la utopia sempre i ara més que mai: Utopia “necessària com el pa de cada dia”.

És còmic i repugnant veure aquests teòrics i executius, que un dia condemnaven tan dogmàticament tot allò que semblés una promesa socialista de futur, imposar ara uns ajustaments econòmics que literalment maten, per atur, per falta d’assistència sanitària i per fam real, a la major part de les nostres poblacions... amb la promesa que arribarem finalment a ser, també nosaltres, uns “tigres” neoliberals més.

L’Agenda d’aquest any porta com a títol de portada aquesta definició del que és, del que ha de ser, la Nostra Amèrica: Una Pàtria de Pàtries Germanes. Sense grans ni petites, evidentment. També dons d’aquesta casa nostra continental, les hegemonies prepotents són una temptació. En el continent com un tot, i dins de cada país. Al Brasil, per exemple, fàcilment el “Sud meravelles” mira per damunt les espatlles el Nord-est empobrit, i l’Argentina de Buenos Aires fàcilment margina les gents germanes de terra endins.

Només podem contribuir a la mundialització alternativa si lluitem agosaradament per una continentalització, alternativa també. La integració llatinoamericana que necessitem i pretenem no és aquesta que tan neocolonialment ens fan empassar als mercats regionals, en algunes decisions de la inexpressiva OEA, o pels convenis arbitraris que tant sovint fan els nostres governants amb empreses i governs que no ens estimen, precisament, sinó que ens xuclen.

És cert que en les darreres dècades ha crescut la consciència interllatinoamericana i l’encontre solidari i el somni comú d’una Amèrica Nostra una, com la van cultivar en les seves respectives visons Bolívar, Martí, el Che, Mariàtegui o Neruda... I per ironia de la història, que sempre, des de la terra dels pobres i des del cel del Déu de la Vida, acaba donant la raó als vençuts, cal agrair-ho, fins i tot, a les dictadures militars, que van fer que les nostres respectives Pàtries se sentissin més germanes de sang heretada i de sang vessada.

Però ara ens toca fer, a més de somniar. No ser pragmàtic no significa no ser programàtic. Hem de conjugar cada dia més, en els nostres moviments populars i en les nostres comunitats de fe, la raó política, la raó utòpica. La utopia vers el demà amb el cada dia d’avui; al major amor amb el gest normal; la bella rutina de la fidelitat diària amb l’esperança escatològica del Regne.

Fer. Utilitzant totes aquestes mediacions pedagògiques que el nostre Poble sap fe servir tan bé. Multiplicant les realitzacions alternatives, en la reforma agrària (a l’estil de moviment brasiler dels “Sense Terra”), en la promoció popular de l’educació i la salut, en l’expansió de les diverses fórmules d’aquest Moviment Popular que tantes vegades pot corregir i certament completar la visió i l’acció, més unilaterals, d’un partit o d’un sindicat (encara indispensables, però sempre reformables).

Universalitzant, dins del propi Continent, la vida i les seves fonts i els seus somnis, la vertadera democràcia participativa i socialitzadora, la intersolidaritat d’igual a igual, contribuirem com a Pàtria de moltes Pàtries Germanes a construir aquesta Pàtria Universal, aquesta altra Mundialització que va ser, des del principi, el projecte alliberador de Déu.