Pare Ismael Moreno

Les poblacions que carreguen amb el major pes de la pandèmia arreu del planeta són les que ja han anat carregant en el decurs de la nostra història recent amb tots els subproductes del sistema capitalista en la seva expressió neoliberal radicalitzada.

            Aquestes poblacions necessiten noves oportunitats i la proximitat eficaç i del consol de les organitzacions socials i populars, ambientalistes i polítiques, des de la solidaritat militant i des de la paraula que transcendeix la misèria i la podridura individualista. Són poblacions que necessiten alimentar la mística de les diverses organitzacions i, alhora, les organitzacions necessiten acompanyar aquestes poblacions, sembrant i empenyent envers la utopia i valors del Regne.

            És d’una importància cabdal que les lluites i l’activisme de les organitzacions vagin acompanyades amb propostes que se sustentin en investigacions i anàlisis que s’enfonsin en les arrels dels fenòmens i es contrastin amb la pràctica social i política dels activistes i militants populars. En un món carregat de complexitats, les respostes superficials i sostingudes en consignes, poden entusiasmar i promoure activismes però, davant les primeres reaccions per part dels qui sostenen els fils del poder i del capital, les respostes queden desarmades i desarticulades. I de ser activismes incendiaris, les respostes agitadores i superficials, s’acaben convertint en apagafocs, i la fullaraca que es va encendre amb una gran flama, un cop s’ha cremat, es redueix a una cendra que res ja no tornarà a encendre.

            I a més, acompanyar-la a partir de com a mínim les següents quatre maneres:

            Primera: ens toca acompanyar les protestes públiques de la gent famolenca, purificar les seves intencions, enriquir les seves lluites per tal que no es moguin només des de la desesperació i el campi qui pugui, evitar que caiguin en la lògica de la violència, que és generadora de repressió i estigmatització envers aquells que reclamen els seus drets. Toca estar a prop i acompanyar des de l’organització, els valors comunitaris i solidaris, i des del valor de la no violència activa.

            Segona: proximitat i presència solidària, en la lluita per tal que les poblacions creïn i es decideixin a promoure i impulsar les seves pròpies respostes comunitàries, col·lectives i cooperatives, des de la lògica del gra de mostassa, des d’allò petit, des de la sembra, encara que sigui en espais reduïts. Promoure en àrees rurals el conreu d’horts familiars, i donar suport a aquests esforços des de sectors donants eclesials i solidaris. Iniciatives similars es poden animar en barris i zones urbanes populars, d’acord amb les condicions específiques del món urbà.

            Tercera: mantenir el dit a la llaga de la denúncia de la corrupció i la impunitat. La denúncia sustentada en dades que identifiquin aquells que desvien recursos, com els desvien i qui els dona suport o guarda silenci davant aitals delictes. En realitats on la pandèmia ha vingut a despullar la inequitat i la corrupció, la comunitat creient en les seves diverses denominacions, juntament amb les organitzacions populars, han d’estar inserides al servei de la denúncia profètica sustentada amb periodisme d’investigació, investigacions de casos, informacions que es contrastin amb diverses fonts, per tal que la denúncia sigui creïble i assoleixi l’objectiu de despullar la injustícia i orientar vers propostes de transparència, auditoria i rendició de comptes.

            Quarta: la pandèmia ens ha situat universalment. De cop i volta, ens hem trobat abraçats -o desabraçats- en un mateix mar, però en condicions molt diferents. En el mateix mar, uns van en barques molt ben protegides, altres en vaixells menys segurs, altres en piragua, i moltíssima gent va nedant davant l’imminent perill d’ofegar-se. En aquest mar, a la comunitat de fe i a les organitzacions populars els correspon de tirar  salvavides a les persones que s’estan ofegant, i exigir a qui va en vaixells segurs que obrin les seves portes per tal que les oportunitats de salvament siguin iguals per tota la societat, de manera que es demandi que, davant les amenaces, tots els éssers humans tinguin les mateixes oportunitats i corrin per igual amb els mateixos riscos.

            Necessitem cada vegada més fer lectura, que insereixi les nostres realitats nacionals en plena mirada regional i mundial. Les coordenades locals, mai com en aquest temps, estan inserides en coordenades mesoamericanes, llatinoamericanes i caribenyes, continentals i mundials, des de la perspectiva dels pobres, de les víctimes i des de la responsabilitat de despullar els fils generadors de desigualtat, discriminació, deshumanització i corrupció. Només aquest encreuament de coordenades farà possible que el nostre servei nacional sigui efectiu, i se situï en els criteris de saber estar en els encreuaments de les ideologies i en les fronteres de l’exclusió.

            En una nit fosca com aquesta, estem cridats a sembrar i a empènyer albades, cridats a convertir la foscor, per molt profunda que sigui, en una nova albada. En aquest mar de desigualtats, tot el món ha de tenir una oportunitat de salvar-se i d’arribar a un nou port. Perquè, al capdavall, som una albada i envers aquesta experiència hem de conduir tot el que som i volem com a poble en llibertat.

            En aquests temps de tantes amenaces, no obstant, per a la comunitat de fe i les organitzacions populars, hem de convèncer-nos que encara no estem cridats a viure tota la vida amb triomfs, mai no viurem la derrota eterna perquè en qualsevol situació, per fosca que sigui, sempre tenim per davant una nova albada. I en aquesta mística hem de fer front a totes les amenaces.

VALORS FONAMENTALS ESSENCIALS PER A LES RELACIONS INTERNACIONALS AL SEGLE XXI
Segons la declaració del mil·lenni de Nacions Unides.

La llibertat. Els homes i les dones tenen dret a viure la seva vida i a criar els seus fills amb dignitat i lliures de la fam i de la por a la violència, l'opressió o la injustícia.
La igualtat. Que no es negui a cap persona ni a cap nació la possibilitat de beneficiar-se del desenvolupament. S'ha de garantir la igualtat de drets i oportunitats d'homes i dones.
La solidaritat. Els problemes mundials s'han d'abordar de manera que els costos i les càrregues es distribueixin amb justícia, d'acord amb els principis fonamentals de l'equitat i la justícia social.
La tolerància. Els éssers humans s'han de respectar mútuament, en tota la seva diversitat de creences, cultures i idiomes. No s'han de témer ni reprimir les diferències dins de les societats ni entre aquestes; ans bé, han d’apreciar-se com a preuats béns de la humanitat.
El respecte de la naturalesa. Cal actuar amb prudència en la gestió i ordenació de totes les espècies vives i tots els recursos naturals, d’acord amb els preceptes del desenvolupament sostenible. Només així podrem conservar i transmetre als nostres descendents les incommensurables riqueses que ens ofereix la natura. Cal modificar les actuals pautes insostenibles de producció i consum en interès del nostre benestar futur i en el dels nostres descendents.

Responsabilitat comuna. La responsabilitat de la gestió del desenvolupament econòmic i social al món, el mateix pel que fa referència a les amenaces que pesen sobre la pau i la seguretat internacionals, ha de ser compartida per les nacions del món i exercir-se multilateralment.  Per ser l'organització més universal i més representativa de tot el món, les Nacions Unides han d'exercir un paper central en aquest àmbit.

Al marge

Font: https://undocs.org/es/a/res/55/2