Gema Fouce Fernández, Antonio María Martínez Gómez, Juan Carlos Martínez Herráiz

Els humans som molt més germans i semblants del que creiem. Moltes vegades les paraules dels i les altres foren un bàlsam per a nosaltres, altres un trampolí, una palanca per moure i canviar món... Gloria Steinem es preguntava (i ens preguntem): “Què passaria si tan sols una generació fos criada amb respecte i sense violència?” Si a més hi afegim el diàleg, la combinació perfecta està servida.
Tot sovint pensem en la joventut amb força malenconia, creient que qualsevol temps passat fou millor, quan en realitat és el mirall de les nostres accions i omissions. Som, i no podem deixar de ser, el reflex de l’educació que ens hem donat. Passem el testimoni a uns éssers humans plens de vida i d’iniciativa que han de ser inclosos en el teixit social per crear un món més habitable.
Avui dia encenem la televisió i els “mitjans de desinformació” ens aclaparen amb escenes del món on la violència sembla un gegant invencible. Arribem a normalitzar-ho i ens sentim petits i indefensos davant tantes situacions realment punyents. Què podem fer nosaltres davant tanta barbàrie? És un mecanisme pervers per immobilitzar-nos. Podem fer molt. Més del que ens pensem. I el millor és que no estem sols. “Molta gent petita, en llocs diversos de la geografi a, fent coses petites, està canviant el món”, com apuntava Eduardo Galeano (tot i que hi ha autors que asseguren que és un proverbi africà).
Per nosaltres la resposta és la Noviolència. Una forma de viure, de ser aquí, de respirar... De sentir que res dels humans i del món ens és aliè. De rebutjar qualsevol acció violenta, perquè la violència engendra més violència; de buscar una alternativa per crear una humanitat compartida on els problemes són globals i on ens reconeixem
com a germans/es malgrat les nostres diferències, de perdonar des de pràctiques restauratives que porten salut al cor, de restablir la justícia social, de desobeir manaments injustos que omplen els més vulnerables de fragilitat.
No ens agrada pensar en les persones que encarnaren la Noviolència en les seves vides com herois o heroïnes. Això ens allunya de la possibilitat real de poder caminar el seu camí i eixamplar-lo. Eren i són persones com nosaltres, amb les seves pors i les seves inseguretats, però fermes en la idea de la pau com la seva àncora.
Coneixem Gandhi, Luther King, César Chávez, Rosa Parks, Malala, Irene Sendler... Grans personalitats que ens poden fer pensar que no estem a la seva alçada. Però, encara que sembli increïble, el nostre món està ple de solidaritat real. De gestos aparentment petits que constitueixen una veritable revolució i canvien el món. Gestos que tots podem fer en la nostra vida quotidiana i construeixen una història de bondat entre els éssers humans. Aquests gestos poden unir-se i anar creant una xarxa a partir de la qual gestar un grup noviolent que ens
permeti avançar junts/es pel camí. Dedicar-nos-hi, implicar-nos-hi amb el que som i tenim, i fer-ho entre tots. Aquesta és la clau.
Si comencem a practicar la Noviolència en el nostre àmbit més proper, on també és molt necessària, podem fer petits passos cap a accions més grans. Quanta necessitat de noviolència en allò quotidià! De diàlegs serens, d’escoltar l’altre, de perdre jo quelcom per guanyar tots/es, d’empatia, de donar espai, de promoure l’empoderament dels que viuen com si fossin inferiors, de no voler tenir sempre la raó, de perdonar les petites i grans ofenses que ens fereixen... Deixar que aquestes aparentment irrellevants accions ens calin de tal forma que siguin una part de nosaltres, i anar-nos trobant per construir junts la Noviolència, aquesta forma de viure que implica l’amor cap a tots els éssers vius, cap a tota forma de vida. Aquesta manera de relacionar-nos que trenca amb l’espiral de violència i que ens fa prendre partit pels que són aixafats per les injustícies.
Voldríem recordar també la lletra de la cançó “Desaprendre la guerra” de l’estimat amic Luis Guitarra. Aquestes guerres que pateixen milers d’éssers humans, però també les guerres més subtils, més petites, que neixen en cada un dels nostres cors: quan odiem, quan mantenim una rancúnia que ens fereix per dins, quan no curem les
ferides, quan ens neguem a perdonar i reconciliar... Fem-ho realitat: perdonem i reconciliem-nos. Aquesta dimensió personal i política (entesa aquesta en el seu sentit real: la recerca i construcció del bé comú) que ens permet explorar solucions creatives als conflictes i que té cabuda per a qualsevol persona.
Aquest ha estat el nostre caminar, i en les nostres passes ens hem trobat amb altres “somiadors” com diria John Lennon. Somiadors desperts i actius, desobedients i amants de la veritat i la justícia... En aquest caminar hem trobat el “Col·lectiu Noviolència”, un espai obert i plural format per persones de diferents creences, religions i races, però amb el clar objectiu d’impulsar junts la Noviolència al món. Com a col·lectiu realitzem diferents accions. Cada dos d’octubre, Dia Internacional de la Noviolència, per exemple, fem una marxa per la Pau i la Noviolència amb el lema “Transformar el Món amb la Força de l’Amor”, traducció lliure del terme sànscrit encunyat per
Gandhi: Ahimsa. Mentre recorrem els carrers del centre de Madrid amb pancartes amb missatges que conviden a la Noviolència, repartim fulls de mà entre les persones, amb frases inspiradores, com la cèlebre de César Chávez: “Ajuda’ns a estimar aquells que ens odien. Així podrem canviar el món”. O aquesta de John Dear: “La Noviolència confronta la injustícia amb amor actiu”. Ens centrem en no veure l’altre com a enemic, sinó com a persona, arribar
fins el seu cor i estovar el nostre perquè deixi de ser considerat enemic. Deconstruir aquest mite amb la força de la Noviolència. Salvar l’enemic, salvar-lo dels seu propi mal, de la pròpia opressió que està exercint sobre l’oprimit.
També realitzem Trobades, com la d’“Educació i Noviolència”, la de “Perdó i Reconciliació”. Trobades d’Estiu per formar-nos i seguir difonent la cultura de la Noviolència, repensar accions i nodrirnos uns/es amb d’altres.
La Noviolència ha anat ocupant en el cor de les persones, dels pobles i les lluites socials el lloc que sempre hagués hagut de tenir: una pràctica, un estil de vida, una forma de sentir-pensar-actuar que toca totes les fibres i totes les dimensions (personal, familiar, social, educativa, política, econòmica, organitzativa, religiosa...).
Hem de seguir aprofundint i donant a conèixer (difusió en xarxes, cercles propers i allunyats) el que significa i és la Noviolència. Si ens atrevíssim a fer l’experiència de preguntar a 10 persones del nostre entorn més o menys proper “què és la Noviolència per a tu”, ens emportaríem grans sorpreses.
Durant anys es va entendre, i així els interessava als grups de poder, la Noviolència més des del “no” que des del “sí”. Com una no acció, una no presa de posició, un no ser violent, com qui deixa passar les coses, o disculpa i ho accepta tot: quelcom càndid i sense rellevància.
Lluny d’això la Noviolència té molt de provocació, orienta cap a un canvi radical i total de la persona i l’entorn; implica creativitat, disciplina, desobediència, estratègia i avaluació permanent.
A tu, que estàs llegint aquest article, et convidem a conèixer les experiències noviolentes que diferents persones desenvoluparen i segueixen desenvolupant en el món. A alçar-te sobre els teus peus per formar part d’aquesta família constructora de Pau, Justícia Social i Mediambiental, i de la veritable humanitat.
Parafrasejant Thomas Merton, la idea de la compassió, ben entesa, no com una pena per l’altre, sinó un sentir amb l’altre es basa en un profund coneixement de la interdependència de tots els éssers vius, que tots/es som part uns/es d’altres. Amiga, amic... “No hi ha camí per la pau, la pau és el camí” (Gandhi). És l’única alternativa. El que realment ens salvarà de la barbàrie i ens converteix en plenament humans. Deixa que l’amor sigui la teva força i el teu motor per canviar-te i canviar el món.