LA PAU NO PASSA PELS EXÈRCITS

---

VIVIM UN PROCÉS DE MILITARITZACIÓ

Som a les portes de la fi del servei militar, gran noticia per a tots i totes les pacifistes, i sobretot per a aquells joves que deixaran de ser segrestat cada any pels militars. Aquesta noticia, però, no ve acompanyada de nous aires ni d’un enfocament diferent al tradicional en el tema de defensa i seguretat, ans el contrari, es continua apostant per una seguretat purament militar i per una defensa entesa només com capacitat d’atac sobre els altres.

És per tot això que, amb l’abolició del servei militar, tindrem un exèrcit professional que serà flexible, amb capacitat per a actuar ràpidament, amb mitjans sofisticats per al combat i un nombre de soldats i comandaments totalment desproporcionat (al voltant de 170.000).

Així doncs, en els propers anys viurem un procés de rearmament intens, amb un increment de la despesa militar per a comprar avions de combat, fragates, armes noves,...

Parlem d’una despesa actual i real al voltant del 2% del PIB, o sigui d’uns 2 bilions de pessetes, xifra que parla sola. Com a exemple d’aquest procés, es dedicaran 800.000 milions de pessetes per a la construcció del caçabombarder europeu, quantitat comparable a la meitat dels pressupostos de la Generalitat, o equivalent també a 26 vegades la quantitat que es destina a programes de cooperació o desenvolupament en els països del Sud.

QUINA PAU VOLEM?

Parlar de pau és quelcom més que l’absència de guerra: és parlar de la distribució de la riquesa, d’un sistema econòmic, d’intercanvi i distribució dels recursos, just i que permeti una vida digna a tothom.

Parlar de pau és assegurar la plena participació de les persones en les decisions que els afecten. Parlar de pau és dotar-nos d’un model de desenvolupament sostenible que no exhaureixi ni malgasti els recursos naturals.

Parlar de pau és fomentar valors i sortides que no vagin encaminats a la resolució violenta dels conflictes, sinó cap a la prevenció d’aquests i el respecte dels drets humans.

DE QUÈ ENS HEM DE DEFENSAR?

És per a aquesta pau per la que hem de treballar, i no per dotar-nos d’uns exèrcits professionals, tecnificats i dissenyats per a intervenir fora de les fronteres. Aquesta no és la millor ni l’única manera de defensar una societat: la defensa no violenta són alternatives de defensa que poden contribuir a crear una major seguretat, tant a nosaltres com als nostres veïns.

És urgent i necessari desenvolupar polítiques de seguretat alternatives. Avui, allò que atempta contra la seguretat de les persones i de les comunitats no es pot evitar militarment: l’atur, la degradació del medi ambient o l’ordre econòmic injust que genera pobresa i causa migracions i conflictes armats.

Una veritable política de seguretat haurà d’enfrontar-se a aquests reptes i dedicar esforços i recursos a la protecció del medi ambient, a polítiques d’ocupació i a la consecució d’unes relacions econòmiques més justes. Els exèrcits no serveixen per a superar aquestes problemàtiques i, fins i tot, són contraproduents ja que consumeixen recursos que calen per a d’altres fins.

LA FUNDACIÓ PER LA PAU

Partint d’aquestes reflexions neix “La pau no passa pels exèrcits”, una campanya creada i impulsada per la Fundació per la Pau, que pretén crear un debat públic sobre defensa i seguretat.

Aquesta campanya ha començat amb una iniciativa molt concreta, anomenada “Fem objecció, eduquem per la pau”, que promou que tots els centres d’ensenyament secundari de Catalunya es declarin objectors davant de la intenció del Ministeri de Defensa i el d’Educació de fomentar el que anomenen “cultura de defensa” en el món educatiu, i que no és més que un procés de militarització de les escoles amb la clara intenció de crear unes condicions més idònies per al reclutament de gent jove en el futur exèrcit professional.

La Fundació per la Pau, una ONG pacifista que porta 15 anys treballant per un món en pau, desmilitaritzat i sense violència, vol convidar l’opinió pública a participar i dir la seva en temes com la defensa i la seguretat, qüestions massa importants com per deixar-les en mans de militars.