LA RELIGIÓ DEL MERCAT
NOMÉS LES RELIGIONS, UNIDES, LA PODEN ENFRONTAR
 

PAUL F. KNITTER

---

Allò que em proposo assenyalar és per què aquesta tasca –vincular el diàleg interreligiós amb l’alliberament interreligiós- és avui més urgent i més complicat que mai. La meva tesi, si és que se’n pot dir així, és que la raó principal i la causa essencial de la creixent injustícia econòmica al món i de la pobresa deshumanitzant que en resulta és, en ella mateixa, religiosa. Les forces que estan generant tanta riquesa i alhora aquesta disparitat en la seva distribució s’han convertit elles mateixes en una religió. El mercat lliure global s’ha tornat una religió exclusivista mundial. Les religions del món, tant individual com interreligiosament, han de participar en un diàleg alliberador profètic amb aquesta nova religió mundial. Sense un diàleg d’aquesta mena amb la religió del mercat, no es podrà desafiar i “convertir” eficaçment el poder deshumanitzant del mercat. Permeteu-me que m’expliqui.

La religió del mercat

Ben al contrari de l’afirmació de Samuel Huntington que avui estem enredats en un “Xoc de civilitzacions”, crec que el xoc que realment està passant –i jo hi afegiria, el que no pot fer altra cosa que esdevenir-se, no és pas entre civilitzacions. És entre religions! Tot i això, les religions que combaten entre elles no són pas les comunitats religioses tradicionals. Em refereixo més aviat al xoc, a l’oposició fonamental, entre les anomenades religions mundials per una part, i la nova Religió del Mercat, per l’altra.

David Loy, en un article que va provocar força discussió, va argumentar amb compte i eloqüència que la religió dominant, la més estesa en el nostre món contemporani, és la “Religió del Mercat”. Especialment a països desenvolupats com els EUA, Europa i el Japó aquesta és la religió a la qual pertany la majoria de la població, i la que reclama els seus compromisos religiosos fonamentals. La seva devoció a la Religió del Mercat precedeix i modifica la seva devoció al cristianisme, judaisme o budisme (The Religion of the Market, “Journal of the American Academy of Religion”, 65/2 (1997) 275-90).

Pel creient comú, Religió del Mercat significa religió del consumisme. La gent practica la seva fe i troba la seva salvació consumint en els temples que són “centres comercials”, una litúrgia i una adoració diàries, no limitades al diumenge, al dissabte o al divendres.

Pels prelats i potentats d’aquesta nova religió, Religió del mercat significa religió de “l’economicisme”. Segons John B. Cobb Jr., els devots de “l’economicisme” posen la seva fe total, absoluta (i podríem afegir-hi “cega”) en la creença que el creixement econòmic perseguit sense restriccions i sense la interferència del govern, tant per persones individuals com per nacions individuals, portarà la salvació al món sencer. En paraules de Cobb:

“L’economicisme és aquella organització de la societat que està intencionalment al servei del creixement econòmic. Tots els altres valors, fins i tot la sobirania nacional, se subordinen a aquesta finalitat, amb la sincera esperança que una prosperitat suficient permetrà al món solucionar també les seves necessitat no econòmiques” (Cobb, BCS, 4-5).

Per la Religió del Mercat, que es basa en la fe incondicional en l’economicisme, l’ésser humà és un ésser econòmic (homo economicus), és a dir, un ésser “...que busca racionalment com obtenir el major nombre possible de coses amb el menor treball possible. Les seves relacions amb altres éssers són de competència” (BCS, 11).

Aquesta religió del Mercat té tots els trets que trobem en les religions tradicionals:

-Els seus credos estan fets de l’economia neoliberal del (Papa) Friedrich von Hayek i l’(Aiatol•là) Milton Friedman. Els seus teòlegs o ulemes són els economistes (principalment occidentals).

-Els seus missioners són l’extens exèrcit d’anunciants que proclamen el seu missatge de consum en “comercials” que emplenen les transmissions de ràdio i televisió i les cartelleres que poblen les nostres ciutats i paisatges.

-Els seus centres d’aprenentatge són els departaments d’economia d’universitats nord-americanes i occidentals, i el seu tribunal, l’Organització Mundial del Comerç.

-Aquesta religió té els seus manaments, el primer dels quals és: “No interferiràs en el lliure mercat”. (O bé dit d’una manera més tradicional: “el Lliure mercat és el Senyor el teu Déu; davant seu no tindràs déus estranys”).

-Té una teoria de la salvació que és clara i absoluta: “Fora del lliure mercat no hi ha salvació”. Els que no estiguin “a dins” i no siguin membres d’aquesta religió veritable es consideren heretges o enemics, que cal controlar o eliminar.

Diferència entre religions i religió del mercat

Hi ha una diferència fonamental, que és una oposició fonamental, entre l’ètica d’allò que Cobb anomena “economicisme” (o fonamentalisme de mercat) i l’ètica de les religions tradicionals. En formes sorprenentment diferents, que tanmateix són també complementàries, les tradicions abrahàmiques (judaisme, cristianisme, islam), les tradicions asiàtiques (hinduisme, budisme, confucionisme, taoisme) i les religions indígenes tenen un acord bàsic que qualsevol que sigui el grau d’unitat globalitzada que pugui assolir la raça humana, aquesta unitat s’ha de basar en un equilibri entre l’interès per un mateix i l’interès per l’altre.

L’ètica religiosa sempre és paradoxal. En una diversitat de símbols i amb èmfasis diferents, totes les tradicions religioses diuen a la humanitat que, de manera paradoxal i també prometedora, l’interès per un mateix equival a interès per l’altre. La intuïció fonamental que és a la base de les religions convida a la gent a un canvi que els omplirà de vida i de pau, anant de l’interès per un mateix a l’interès per l’altre. Aquest “altre” sempre és diferent a un mateix, o és més que la consciència que té de si mateix en el moment present. És l’Altre amb A majúscula (la Font de Vida Interior de tots), i l’altre amb a minúscula: el proïsme de cadascú.

Així Jesús ens diu que només ens estimarem veritablement a nosaltres mateixos quan estimem els nostres semblants. Mahoma ens adverteix que al tenir cura de nosaltres mateixos, en promoure una societat bona, mai ens podem oblidar de tenir cura dels altres, especialment dels pobres i abandonats. Per Buda, experimentar la il•luminació és sentir compassió per qualsevol ésser sensible. En l’ètica confuciana, “per afirmar-nos nosaltres mateixos hem d’ajudar d’altres a afirmar-se; perquè nosaltres creixem hem d’ajudar d’altres a créixer”.

Per tant, aquesta és la qüestió o el repte que les religions han de plantejar als promotors del lliuremercat. La comunitat religiosa ha de preguntar als economistes, als polítics i als presidents corporatius: L’interès per un mateix que vostès exalcen, està equilibrat per l’interès per altri, hi està arrelat, és ell qui ho guia? Certament, no sembla pas que sigui així. El principi conductor del sistema capitalista mundial, governat pel fonamentalisme de mercat, sembla ser: “Si cerquem l’interès per nosaltres mateixos també promourem el d’altri”. Això, segons les religions, hauria d’estar equilibrat per: Si cerquem l’interès d’altri, també promourem el nostre propi”. Les religions adverteixen: si no tenim aquest equilibri, si casem l’interès per nosaltres mateixos amb l’interès pel benestar d’altres, ens trobarem amb problemes. De fet, aquesta és la raó per la qual l’anomenat lliuremercat globalitzat no està responent a la gran disparitat de la riquesa en el nostre món globalitzat, o en realitat està sent la seva causa.

Diàleg interreligiós amb la religió del mercat

Encara que resulti difícil, les religions tradicionals del món han de participar en un diàleg profètic i crític amb aquesta nova Religió universal del Mercat. Les religions han d’enfrontar els comandants i els summes sacerdots de la globalització i confrontar-los amb el “xoc”, amb la diferència fonamental entre la Religió del Mercat i les religions tradicionals històriques. Els dirigents i mestres religiosos han de fer veure clarament que en el moment actual, i amb la forma com la Religió del Mercat s’entén a si mateixa, no és pas possible que un individu sigui “membre” de la Religió del Mercat i alhora sigui seguidor de Mahoma, Jesús, Buda o Abraham. Aquí no hi cap la “ doble pertinença”. S’ha de triar: inclinar-se davant de Déu / Al•là / el Dharma... o davant del Mercat.

El diàleg interreligiós amb la Religió del Mercat és extremadament difícil, sobretot perquè el Mercat insisteix, com ho va fer l’Església Catòlica en temps passats i ho fan actualment moltes comunitats fonamentalistes cristianes i musulmanes, que és la única religió veritable. Totes les altres serien falses. Com ja se sap prou bé per la història de les relacions interreligioses, qualsevol religió que afirma ser l'única veritable no dialoga amb l’altra religió: el que busca és convertir-la.

I tanmateix es ben urgent que s’aconsegueixi alguna mena de diàleg o trobada entre les religions del món i la Religió del Mercat. Si el Lliure Mercat ha assumit el poder i la dominació d’una religió mundial, si informa i dirigeix les vides de la gent de manera penetrant com sempre ho ha fet la religió, aleshores no es tracta que les religions tradicionals del món estiguin entre els principals mitjans per contrarestar aquesta nova religió idòlatra del Mercat? Si, a vegades, cal foc per combatre el foc, avui ens calen les religions per “combatre”, sufocar i re-dirigir la Religió del Mercat. Actualment només les religions poden donar als pobles la visió, l’energia, l’esperança i la perseverança per dialogar amb la Religió del Mercat, lluitar-hi en contra i recuperar els seus seguidors, que han posat el déu del consumisme i el creixement econòmic en el lloc de l’únic Déu, el que ens assegura que cada un de nosaltres només trobarà la veritable felicitat si promou la felicitat de tothom.

 

PAUL F. KNITTER

Cincinati – Nova York