La teologia de l’alliberament i Chiapas

Jon Sobrino

La primera reflexió que cal fer és per que aquest interès per la T.A. sempre que hi ha algun esclat social, sobretot si hi ha guerrilles i revolució per entre mig. Dones bé, aquest interès té molt d’ignorància sobre el que diu la T.A. Tant de bo ens preguntessin per la fe, esperança i compromís de la gent senzilla de Chiapas i per l'actuació evangèlica de don Samuel. Hi ha molt de «morbo».., perquè l’interès creix sempre que hi ha sang pel mig, però no apareix quan la T.A. parla del seguiment de Jesús.

Dit tot això, amb tot, la pregunta és legítima i hi responem amb la segona reflexió. La T.A. és, com deia Ellacuría, la Teologia que està més en contra de la violència i la que més porta vers la pau. No hi ha en això paradoxes ni sofismes, sinó que Ellacuría afirma que aquesta Teologia combat la primera i la més causant de totes les violències, la injustícia estructural, a la que fa ja 25 anys els bisbes llatinoamericans varen qualificar a Medellín com a «violència» abans que res, i per ser les més greu es pronuncia la T.A.

Aquesta injustícia, en efecte, envia a la mort lenta de la pobresa però no per això menys mort, a milions de sers humans. I per això també la T.A. es pronuncia a favor d'aquella pau que, com diu la Bíblia i ho repeteixen insistentment els Papes, és «fruit de la justícia». I és també la Teologia més antiviolenta perquè denuncia i combat la violència, la repressió, les tortures de part d'exercits, de cossos de seguretat i d’esquadrons de la mort, que es fan servir per mantenir la injustícia estructural, i es converteixen en violència massiva i cruel, de la qual tenim experiència abundant aquí a El Salvador: unes 70.000 víctimes, els coneguts «Romeros»i «Ellacuríes» i els milers de desconeguts a El Mozote i el Sumpul, fets que varen tenir lloc sovint amb el coneixement i la connivència del govern dels EUA.

La violència de la guerrilla? La T.A. ha seguit en el que és fonamental, la doctrina tradicional de l'Església i de Medellín.

En l’experiència salvadorenca, ha intentat impedir-la exigint reformes estructurals; una vegada desfrenada, ha procurat abreujar-la, humanitzar-la, ha condemnat tota acció terrorista i ha buscat una sortida pacífica i negociada que sigui garantia d'una justícia i d'una pau duradores. Això és el que entre nosaltres varen fer Mons. Romero i Ignacio Ellacuría, i el que esta fent a Chiapas don Samuel Ruiz, i no és de més recordar que tant aquells com aquest no sols no són ben vistos, sinó que són perseguits i fustigats pels benpensants i poderosos de sempre, i a vegades també del Vaticà.

Que més diu la T.A.? Aquesta és la tercera reflexió. Diu que s'han de complir els manaments de la llei de Déu i en un ordre precís. S'ha de començar complint el setè manament: no robar, no depredar ni espoliar, no deixar indígenes ni camperols sense terres: espanyols fa cinc segles, terratinents i transnacionals ara. El cinquè manament: no matar ni de fam ni de tortura ni de repressió, per a poder depredar amb més facilitat o per poder gaudir «en pau» del depredat. El vuitè manament: no mentir, és a dir, no tapar l'immens escàndol de la violència dels anteriors, l'opressió i la repressió que la campen per tot el Tercer Món.