Marcel Martínez Planas

En una època en la qual la guerra és un tema diari, és molt fàcil normalitzar la violència. Per aquest motiu, a la societat contemporània hi ha una gran varietat de violències que hem trivialitzat: violència masclista, verbal, laboral, racial, sexual… Són només alguns exemples de violència presents en el nostre dia a dia.
En primer lloc, però, cal definir què és exactament la violència normalitzada. Sota aquest concepte definim un conjunt de diverses situacions violentes que s’han incorporat a la nostra vida diària i no les considerem violència “real”. Per aquest motiu, quan la presenciem ni tan sols la considerem violència com a tal i no ens sorprenem en absolut. Com a mínim és així per aquelles persones que no són conscients que allò realment és violència. Si observem amb atenció, la podem contemplar arreu, com ara en la magnificació de la violència a les pel·lícules d’acció, amb enormes quantitats d’escenes violentes totalment gratuïtes. També és present als entorns laborals o fins i tot en una conversa casual.
En segon lloc, és primordial comprendre d’on sorgeix tota aquesta violència que hem normalitzat. La causa principal és la falta de consciència, que s’origina per diversos factors derivats de l’entorn en el qual ens hem format i desenvolupat, tant en l’àmbit social com cultural. Per exemple, la manca d’educació i recursos socials, necessaris per poder desenvolupar un esperit crític, cabdal per ser conscients de la violència normalitzada. A més, les pressions socials també són un detonant d’aquestes en una minoria, allunyada de la resta de la societat.
En tercer lloc, és necessari tenir en compte quines poden ser les possibles conseqüències de la violència normalitzada per la societat actual. El més important és la insensibilització vers aquella, que és causada quan estem exposats repetidament a situacions violentes que no són considerades com a tal per les masses i les acabem normalitzant, entrant així en un cicle de violent que passa desapercebut. A més, sense adonar-nos-en, totes aquestes situacions poden desembocar en una descarada discriminació de certes comunitats o grups concrets de persones.
Ara bé, què podem fer per evitar les conseqüències de la violència normalitzada? Primerament, hem de sensibilitzar encara més la població, especialment als joves i als infants per tal que no caiguin en la insensibilització. L’eina principal per aconseguir aquest objectiu és l’educació, en la qual els docents i les famílies
haurien de conscienciar els infants sobre les conductes violentes que passen inadvertides en moltes situacions quotidianes i promoure models positius, per tal d’evitar que la violència perduri en les pròximes generacions. Per altra banda, els mitjans de comunicació i les xarxes socials també haurien de ser eines molt útils per conscienciar a
les persones i promoure models positius. De moment no compleixen aquesta, es limiten a informar (i a vegades ni això). En qualsevol cas, la violència s’ha convertit en qualque cosa habitual i en comptes de limitar-nos a estar informats, per exemple, de guerres en altres països fent ús d’aquestes eines informatives, potser s’hauria de fer un esforç per fer una reflexió crítica al respecte.
En conclusió, crec amb fermesa que s’ha de fer tot el possible per minimitzar les situacions de violència normalitzada per tal de solucionar problemes majors, perquè penso que és evident que s’han d’aclarir, en primer lloc, aquests problemes bàsics, que de fet, ja són prou difícils de resoldre. Tot i això, crec que amb molt d’esforç i crítica s’aconseguirà conscienciar a més persones i construir, a poc a poc, una societat més respectuosa
i lliure de violència.