L'altre eix del mal
L'altre eix del mal
Ignacio Ramonet
Necessitem entendre que el neoliberalisme està atacant l'ordre social existent en tres fronts.
El front econòmic està dirigit pel Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) i l'Organització Mundial de Comerç (OMC): aquestes tres organitzacions formen el vertader «eix del mal». Aquest abominable triumvirat ha induït una desfeta massiva i busca imposar una agenda econòmica basada en la preeminència del sector privat, els mercats i sobre el guany. Basta considerar fets tals com el frau que envolta la fallida d'Enron, la crisi monetària de Turquia, el col•lapse d'Argentina i la devastació ambiental.
El que es necessita és la condonació total del deute dels països del Tercer Món, crear un sistema just que controli l'amortització dels deutes d'aquestes nacions, garantir que les condicions de finançament siguin adequades i que s'utilitzi per al desenvolupament, garantir que les nacions riques destinin almenys el 0,7% dels seus pressupostos a finançar aquest desenvolupament, restaurar l'equilibri comercial entre el Nord i el Sud, implementar polítiques que assegurin que cada país tingui sobirania sobre la seva seguretat alimentària, regular la irracionalitat del flux mundial de capitals, il•legalitzar el secret bancari, abolir els paradisos fiscals, i crear un sistema d'impostos a les transaccions financeres internacionals.
El segon front és l'ideològic, que és silenciós i invisible. Hi ha tot un muntatge l'objectiu del qual és convèncer la humanitat que la globalització portarà la felicitat universal. Per a la consecució d'aquest objectiu es compta amb l'activa col•laboració de les universitats, els centres d'investigació (tals com l'Heritage Foundation, l'American Enterprise Institute i el Cato Institute) i la cooperació dels principals mitjans de comunicació (tals com CNN, el Financial Times, el Wall Street Journal i The Economist), imitats per periodistes de tot el món. Armats amb el monopoli de la informació, els guerrers ideològics de la globalització regeixen una dictadura que depèn de la complicitat passiva d'aquells a qui subordina.
La manipulació dels mitjans de comunicació es va iniciar oficialment quan el Pentàgon va obrir l'Oficina d'Influència Estratègica, immediatament després dels atacs de l '11 de setembre. La funció explícitament orwelliana d'aquesta oficina és la de disseminar informació enganyosa a fi de fer un rentat de cervell a la premsa internacional i « influenciar l'opinió pública i els dirigents polítics, tant als països amics com en els poc amistosos ». La qual cosa ens fa recordar els foscos anys del maccarthisme i de la guerra freda, quan MacCarthy actuava com un ministre virtual de desinformació i propaganda, que operava sota la guia del Departament d'Estat dels EUA i va ser acusat de propagar una «versió oficial de la veritat». Activitat que sempre ha estat associada amb les més grotesques dictadures del món.
El tercer front és el militar. L'ofensiva que es va iniciar després de l '11 de setembre busca subministrar al moviment de la globalització un aparell de seguretat que sigui molt efectiu. Els EUA van estar temptats d'assignar aquesta responsabilitat a l'OTAN, però van decidir assumir-la totalment, perquè tenen els mitjans per fer-ho amb una eficàcia espectacular. La guerra a l'Afganistan contra els talibans i Al Qaeda va convèncer a Washington que seria fútil, donat la grandària de la tasca, demanar quelcom més que ajuda simbòlica als seus principals aliats militars (Anglaterra i França) o a l'OTAN.
Washington va decidir no consultar els seus aliats abans de declarar que el seu atac contra Iraq era imminent, demostrant el seu desdeny per ells. L'alt nivell inicial de les protestes europees ha anat perdent volum, i no s'han tingut en compte per l'administració Bush. Se suposa que els vassalls s'agenollin, ja que els EUA aspiren a exercir un poder polític absolut. «D'alguna manera és el proto-estat global», anota el periodista William Pfaff. «Els EUA són ja potencialment el cap d'una versió moderna d'un imperi universal -un imperi desitjat els membres del qual són voluntaris».
L'imperi nord-americà vol imposar la globalització neoliberal com una realitat. Tots els que s'hi oposin han de tenir consciència plena que els EUA els combatran. L'era del respecte als drets humans s'ha acabat, com ho podem veure en les vergonyoses condicions que s'apliquen a la colònia penal de Guantánamo a Cuba, on molts europeus (incloent francesos, anglesos i espanyols) han estat confinats en gàbies. L'eix del mal, constituït pel FMI, el BM i l'OMC, havia ocultat la seva vertadera naturalesa. Ara es pot veure el que realment és.
Ignacio Ramonet
Le Monde Diplomatique