L'anomenen globalització
… Però és «nordamericanització»

Johan Galtung

---

La majoria de les persones no ho sap: va haver-hi una comissió d'economistes dels Estats Units als quals es va demanar que trobessin una paraula que expressés d'una manera significativa l'expansió econòmica nord-americana. La comissió va optar per la paraula " globalització ". Des de llavors tots diuen globalització, perquè la CNN diu globalització, i perquè tota la premsa comercial comprada per les corporacions multinacionals diu globalització.

Darrere d'aquesta globalització, el que hi ha és un procés de nordamericanització. Què és això? És el domini del món gairebé total, a nivell polític, militar i cultural, en un anglès amb accent nord-americà, la llengua introduïda pel British Council, a través del colonialisme britànic, per ensenyar Shakespeare, Mikey Mouse, Madonna i Michael Jackson.

La definició que jo donaria a la globalització és: un procés que compti amb la participació de totes les generacions, totes les races, totes les classes socials, totes les nacions i tots els Estats, de cara a un món millor.

Però el que s'està fent és el contrari: és l'elecció d'una nació: l'anglosaxona. D'un Estat: els EUA i Anglaterra. D'un sexe: el masculí. D'una classe: la mitjana alta. I, naturalment, d'una raça: la blanca. Veritablement, és un insult anomenar a tot això globalització. I l'únic instrument possible per defensar el veritable concepte de globalització, és l'ONU, però és un instrument vulnerable, que carrega molts errors sobre l'espatlla.

El problema major que afronta és la falta de democràcia. Als EUA la democràcia és el monopoli d'un partit amb dues ales de dreta (demòcrates i republicans), amb exclusió de tots els altres. Com tothom sap, allà es té tanta por del poble, que les càmeres de televisió no enfoquen mai el públic, pel temor que es poguessin veure les seves manifestacions. No hi ha democràcia quan es té por del poble.

Potser un país que no paga la seva quota i que trenca les normes internacionals, no hauria de ser soci de les Nacions Unides... Però, mentre les coses continuïn com estan, sempre hi haurà una cadira lliure per als EUA. Això no obstant, l'ONU podria trobar una altra seu fora de Nova York, per exemple Hong Kong. Seria magnífic, fins i tot per al contacte amb el món oriental. Seria com recordar que les Nacions Unides no són propietat d'Occident.

Johan Galtung

Universitat d'Hawa