Tamiris Cristhina Resende

A una Amèrica Llatina marcada per la desigualtat social, l’Economia de Francesc ens convida a repensar l’economia amb la mirada posada en els més pobres i en els exclosos de la societat. Aquesta invitació ve del papa Francesc, que l’1 de maig de 2019 va escriure una carta convidant a joves investigadors, economistes i activistes socials a una trobada amb ell a Assís (Itàlia), per repensar l’economia mundial.

L’any 2020 quedarà marcat per sempre com a símbol del que arribem a estar connectats com humanitat. Una pandèmia de dimensions mundials va posar de relleu la importància de la salut pública com a dret social i, alhora, element essencial per a l’estabilitat econòmica. La crida del Papa als joves fou profètica. L’esdeveniment, previst pel 2020 va tenir lloc a la ciutat de San Francisco, el setembre de 2022.

Assís ès un símbol de reconstrucció. Una reconstrucció necessària per Amèrica Llatina, de les seves venes obertes (Galeano, Eduardo, Las venas abiertas de América latina. L&PM Editores, 2010). D’Assís ve un model per repensar l’economia global tant connectada com excloent. Sant Francesc d’Assís és clarament una inspiració per l’argentí Jorge Bergoglio, que va triar el nom de Francesc fa 10 anys.

En el llibre Rethinking Economy Starting from de the Commons: towards an Economics of Francesco (Rotondi, Valentina; Santori, Paolo. Springer, 2023), els investigadors assenyalen la direcció per una economia amb la mirada posada en els més pobres: la preservació dels bens comuns.

La “tragèdia dels bens comuns” fa referència a la situació en la que, individus i corporacions amb accés a bens comuns, persegueixen el seu propi interès en comptes del bé públic i, al fer-ho es malmet i s’esgota un recurs que pertany a tots. Amèrica Llatina es veu afectada per aquesta tragèdia. Recentment s’ha fet pública la situació de fam i inseguretat alimentària que viu el poble Yanomami. Una situació agreujada per l’extracció il·legal de minerals de l’amazònia.

La selva amazònica ocupa el 49% del territori brasiler, però també és present a d’altres països: Perú, Veneçuela, Colòmbia, Guyana, Surinam, Equador i Guaiana Francesa, formant la Panamazònia. Per tant, pot considerar-se un bé comú llatinoamericà que necessita solucions multilaterals per a la seva preservació.

La preocupació per la contínua deforestació ha anat en augment a les últimes dècades. L’extracció il·legal de fusta i minerals amenaça l’existència de les comunitats indígenes tradicionals, que viuen en harmonia amb el bosc i depenen d’ell per la seva subsistència. A més, la transformació de part del bosc en pastures per la producció de carn a gran escala beneficia només uns pocs, comporta la destrucció d’un bé comú que pertany a tots, i augmenta la desigualtat social. La contaminació dels rius provocada per l’actual febre de l’or i d’altres minerals preciosos causa malalties a la població indígena, que depèn de la selva per a sobreviure.

Malgrat saber que tot està connectat, l’explotació descontrolada dels recursos de la selva amazònica posa en perill l’existència de la humanitat. No és ciència ficció afirmar que, en les zones encara inexplorades de la selva, a més de fauna i flora desconegudes, pot haver-hi virus i malalties capaces de provocar una altra pandèmia mundial.

Tot i que existeix el pensament comú que els brasilers han de ser els responsables de preservar l’Amazònia, la selva és un bé comú no només pel Brasil, sinó també per Amèrica Llatina i la humanitat. Per tant, els nou països que formen part de l’ecosistema amazònic, tots els països desenvolupats amb recursos financers, les institucions privades, les organitzacions no governamentals i els moviments socials són cridats a participar en la preservació d’aquest bé comú. Situacions complexes requereixen  una xarxa de cooperació multilateral que superi l’utilitarisme que destrueix i explota els més pobres i exclosos.