Les dades demogràfiques de la “Conquesta”

Conrado Berning

---

Davant la manca d’estadístiques contemporànies, la qüestió del nombre d’indis aniquilats podria ser objecte d’una simple especulació, que impliqués les respostes més contradictòries. És veritat que els autors antics proposen xifres; però, en termes generals, quan, per exemple, Bernal Díaz o Las Casas diuen “cent mil” o “un milió”, podem dubtar que mai no hagin tingut la possibilitat de comptar, i si aquestes xifres finalment volen dir alguna cosa, aquesta cosa és molt imprecisa: “molts”. Per això no es prengueren seriosament els “milions” de Las Casas, en la seva Brevísima relación de la destrucción de las Indias, quan tracta d’especificar el nombre d’indis desapareguts.

Tanmateix les coses van canviar completament des que alguns historiadors actuals, emprant mètodes enginyosos, arribaren a calcular de forma força versemblant, la població del continent americà a la vigília de la conquesta, per tal de comparar-la amb la que es registra cinquanta anys més tard, sobre la base dels censos espanyols. No s’ha pogut donar cap argument seriós en contra d’aquestes xifres i aquells que, avui dia, encara les rebutgen ho fan perquè l’assumpte provoca un escàndal profund. De fet, aquestes xifres donen la raó a Las Casas: no és pas que els seus càlculs siguin fiables, sinó que la magnitud de les seves xifres és del mateix ordre que les determinades actualment.

Sense entrar en detalls, i per donar només una idea general, direm que l’any 1500 la població mundial havia de ser d’uns 400 milions, dels quals 80 estaven a les Amèriques. A mitjan segle XVI, d’aquells 80 milions en queden 10. Per exemple a Mèxic: a la vigília de la conquesta la seva població era d’uns 25 milions; l’any 1600 era d’un milió.

Si alguna vegada s’ha aplicat amb precisió a un cas la paraula “genocidi”, és a aquest. Em sembla que és un rècord, no només en termes relatius (una destrucció de l’ordre del 90% i més), sinó també absoluts, ja que estem parlant d’una disminució de la població estimada en 70 milions d’éssers humans. Cap de les grans matances del segle XX es pot comparar amb aquesta hecatombe. S’entén molt bé fins a quin punt són endebades els esforços de certs autors per desacreditar el que s’anomena la “llegenda negra”, que estableix la responsabilitat d’Espanya en aquest genocidi i embruta així la seva reputació. Allò negre existeix, encara que no hi hagi llegenda. No és pas que els espanyols siguin pitjors que d’altres colonitzadors: passa simplement que van ser ells qui, llavors, ocuparen Amèrica, i que cap altre colonitzador va tenir l’oportunitat, ni abans ni després, de fer morir tanta gent al mateix temps. Els anglesos o els francesos, a la mateixa època, no es van pas portar d’altra manera; només que la seva expansió no es dugué a terme a la mateixa escala, i tampoc les destrosses que van poder ocasionar.

Però es podria dir que no té sentit buscar responsabilitats, o tan sols parlar de genocidi en comptes de catàstrofe natural. Els espanyols no van pas procedir a un extermini directe d’aquells milions d’indis, i no ho podien fer. Si examinem les formes que adopta la disminució de la població, veiem que són tres, i que la responsabilitat dels espanyols en elles és inversament proporcional al nombre de víctimes que produeix cadascuna:

Per homicidi directe, durant les guerres o fora d’elles: nombre elevat, tot i que relativament baix; responsabilitat directa.

Com a conseqüència de maltractaments: nombre més elevat; responsabilitat (amb prou feines) menys directa.

Per enfermetats, degut al “xoc microbià”: la major part de la població; responsabilitat difusa i indirecta.

Todorov Tzvetan, La conquesta d’Amèrica. La qüestió de l’altre, Siglo XXI, Mèxic 1987, 143ss.

Les massacres contra els indígenes continuen avui dia. El cas més conegut és potser el dels Yanomami. Però n’hi ha d’altres, com ara el dels Macuxi, o el dels Kayapó del riu Araguaia. Les xifres següents, per exemple, demostren què va passar amb els Kayapó:

1903 – 6-8.000 indis

1918 – 500 indis

1929 – 27 indis

1958 – una dona

Avui – exterminats.

Conrado Berning

Només en el segle XX, 60 grups indígenes foren exterminats al Brasil.