Les desigualtats maten de fam

 

Franc Cortada,  Àngel Figa,  Marta Roca i Oxfam Intermón

Amb més de 20 anys de compromís contra la pobresa i la injustícia en Franc ha treballat com a enginyer en contextos com Amèrica Llatina, els Balcans o Senegal i com a director de Programes de la confederació Oxfam (amb responsabilitat directa en més de 70 països) abans de ser nomenat Director General d’Oxfam Intermon.

Prop de mil milions de persones van a dormir amb gana cada nit.  Com a tràgic exemple, Àfrica occidental s’enfronta a la seva pitjor crisi alimentària en 10 anys: mes de 27 milions de persones passen gana. A Etiòpia, Kènia i Somàlia la fam es cobra una vida cada 48 segons com a resultat dels conflictes, la COVID-19, la crisi climàtica, la inflació i les pressions del mercat agreujades per la guerra d’Ucraïna.  Aquests països importaven fins el 90% del blat que consumien d’Ucraïna i Rússia. La guerra ha destruït les cadenes de subministraments, molt dèbils ja per la pandèmia.  Les crisis de la COVID-19 i la guerra d’Ucraïna han afectat el sistema global, demostrant la profunda fragilitat i interconnexió dels sistemes dels que depenen milions de persones per sobreviure.

L’augment de la fam es veu potenciat per l’agreujament de la crisi climàtica. Els desastres climàtics s'han triplicat en els últims 30 anys. S'estima que cada any, 20 milions de persones es veuen obligades a deixar la seva llar, a causa dels desastres provocats pel clima. I cada cop resulta més difícil cultivar aliments amb tempestes i sequeres més intenses i amb l’augment del nivell del mar i la salinització de les terres. Si les tendències actuals continuen, el nombre de desastres que tenen lloc cada any podria passar d’aproximadament 400 l’any 2015 a 560 l’any 2030. L’article de Nius (2022) senyala com Xina, el major productor mundial de blat anunciava la pitjor collita de la història degut al retràs en la sembra per culpa de les pluges. O com Índia, el segon productor mundial de blat, reduiria les seves exportacions degut a les menors collites per culpa d’una onada de calor extrem.  A la Banya d'Àfrica i el Sahel estan patint la pitjor sequera dels últims 40 anys tot i que tot el continent africà sumat només genera el 4% del total de les emissions de CO₂. És a dir, viuen ja les conseqüències d'un problema que no han generat. Ni totes les persones contaminem per igual, ni totes patirem en mateix grau les conseqüències de l'augment de la temperatura del planeta.

Cal afegir aquí la interrelació entre clima i conflicte, que no fa sinó agreujar la situació. Conflictes armats no poden suposar la fam per a milions de persones, a milers de kilòmetres. Aquestes situacions perjudiquen especialment les dones, que a més, són les que produeixen la major part d’aliments del món.

Cal doncs promoure que les comunitats que encapçalen la lluita contra la fam puguin fer front a la crisi climàtica. Per exemple, augmentant la seva resiliència implementant mesures que reforcin la seva capacitat per fer front a les situacions futures, augmentant la productivitat introduint mètodes de cultiu sostenibles, fomentant l’agrupació en cooperatives i organitzacions de productors i productores i garantint les inversions necessàries per part de governs.

El sector alimentari reflecteix també la creixent desigualtat econòmica i de gènere que s’observa en l’economia global. Les desigualtats, que ja eren extremes abans de la pandèmia de la COVID-19, han assolit nivells sense precedents: la riquesa dels milmilionaris s'ha disparat en gran mesura gràcies als beneficis extraordinaris de grans empreses dels sectors farmacèutic, energètic, tecnològic i alimentari i a les exorbitants sumes que els governs han injectat a l'economia global.  Mentrestant, milions de persones a tot el món s'enfronten a una crisi per l'augment del cost de la vida a causa dels efectes persistents de la pandèmia i el ràpid increment del preu de productes bàsics com la farina, l'oli per cuinar, el combustible, l'electricitat... Són moltes les persones que es veuen obligades a triar entre rebre tractament mèdic o menjar. A més, les persones encarregades de produir aliments, especialment les dones, s’enfronten a majors nivells de fam, cobren menys que els homes i treballen en condicions degradants. En productes com els plàtans equatorians o el té de l’Índia,  menys del 5% del preu que es paga a Europa i Estats Units arriba als petits agricultors i agricultores. Per altra banda, grans supermercats i els gegants del sector alimentari controlen els mercats d’aliments globals i acumulen beneficis.

Aquesta riquesa extrema és conseqüència directa de les polítiques públiques i la gestió dels recursos públics i és per aquesta raó que els governs han d'enfortir la protecció social, aplicar controls als preus, cancel·lar el deute dels països més pobres, incrementar l'ajuda i construir sistemes fiscals més justos. Una de les acciones més urgents i estructurals que han d'emprendre els governs de manera immediata és precisament aplicar mesures fiscals altament progressives i justes que permetin reinvertir els recursos obtinguts en altres mesures sòlides i d'eficàcia demostrada dirigides a reduir les desigualtats, com ara una protecció social i una atenció mèdica universals.

La manca d’aliments accentua també la pressió sobre la terra i les comunitats locals es veuen competint amb poderosos interessos pel control dels recursos naturals com la terra, l’aigua, els boscos i l’energia, dels quals depenen per sobreviure. Hem de garantir l’accés de les comunitats a les seves terres i als recursos naturals dels quals depenen i exigir lleis i polítiques més justes tant a nivell nacional com global.

La inversió en agricultura a petita escala, especialment la gestionada per dones, ha demostrat ser un èxit en molts països ja que es poden produir suficients aliments per proveir una població creixent i reduir la pobresa.

La fam es resultat del fracàs polític. Cal actuar sobre les profundes injustícies a l’hora de produir i accedir als aliments.

>>> en un reauadre:

Per ampliar informació, aquest article ha estat redactat en base als següents informes:

 

I a l’article:

  • Nius (2022) Guerra, pandemia y cambio climático: la 'tormenta perfecta' que amenaza con una "crisis alimentaria global" https://www.niusdiario.es/internacional/guerra-ucrania-pandemia-covid-cambio-climatico-tormenta-perfecta-crisis-alimentaria-global-alerta-onu-hambre-africa_18_3332973380.html