Les invasions dels EUA a Amèrica Llatina
LES INVASIONS DELS EUA A AMÈRICA LLATINA
FREI BETTO
«Els Estats Units semblen destinats per la Providència a empastifar Amèrica de misèria en nom de la Llibertat».
(Carta a Patricio Campbell, 5.8.1829).
Es remunta a 1831 l’inici de les agressions dels EUA a Amèrica Llatina i el Carib, quan els marines van envair les Illes Malvines - que, per dret, pertanyen a l’Argentina- i van destruir Puerto Soledat. Dos anys després, la marina de l’Oncle Sam va ajudar els súbdits del rei d’Anglaterra a apoderar-se militarment d’aquelles illes, que ells anomenaven Fackland. Els marines, que canten orgullosos en el seu himne «som els primers d’entrar en combat», van ser creats el 1775, un any abans de la independència dels EUA.
L’obsessió imperialista no s’ha aturat mai. El 1846, els EUA van decidir apoderar-se de part del territori mexicà , l’actual estat de Texas. La batalla va dur les tropes invasores a ocupar la ciutat de Mèxic, el 24 de setembre de 1847. L’any següent la Casa Blanca va imposar al seu veà del sud del riu Grande el Tractat de Guadalupe-Hidalgo, pel qual la nació mexicana cedia als invasors més de la meitat del seu territori: Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia. Això es va posar de moda. El 1852 tropes dels EUA van desembarcar a Buenos Aires. El 1853, el pirata ianqui William Walker va intentar apoderar-se d’una parcel•la més de Mèxic, l’Estat de Sonora, ric en or, però va ser rebutjat amb les armes pel poble. Desconsolat, Walker va envair Nicaragua el 1855 i, l’any següent, es va autoproclamar «President de tota Centre Amèrica», cosa que, com a mÃnim seria còmica, si no fos ridÃcula. Però anava de debò, i va ser derrotat.
Entre 1895 i 1898 tropes nord-americanes van intervenir a Cuba. El 1898 naus canoneres dels EUA van bombardejar San Juan de Puerto Rico. El mateix any la Casa Blanca, mentre intervenia a la lluita dels cubans per la seva independència d’Espanya, va imposar a Cuba, durant quatre anys, un govern militar encapçalat pel general Leonard Wood. El 1903 la nació del nord es va apropiar d’una franja de 8 km a cada costat del canal de Panamà , entre els oceans Atlà ntic i PacÃfic. El 1905 la República Dominicana va ser envaïda pels marines amb el pretext del desajust financer d’aquell paÃs. L’any següent Cuba va patir una segona intervenció militar, dirigida pel general Charles Magoon, que va durar tres anys. El 1909 li va tocar a Nicaragua patir la intervenció. Un any després les tropes invasores van obligar el president José Santos Zelaya a abandonar el paÃs. El 1911 la República Dominicana va ser militarment ocupada fins el 1914. Aquell mateix any els marines van desembarcar a Nicaragua, on van romandre fins el 1924.
Cuba i Hondures van patir una altra intervenció dels EUA el 1912. Una nova ocupació de Cuba va tenir lloc el 1917 i es va allargar dos anys, tot i que aleshores ni tan sols hi havia el pretext del comunisme… I es va repetir el 1922. El 1924 Hondures va patir la seva quarta intervenció, i l’any següent la cinquena. El 1926 els marines van envair novament Nicaragua.
El 1947, mitjançant un acord amb els militars nadius, els EUA van derrocar a Veneçuela el president Rómulo Gallegos, com a cà stig per haver augmentat el preu del petroli exportat. El 1954, fent servir avions de bombardeig i mercenaris, els paladins de la llibertat van posar fi, a Guatemala, al govern democrà tic de Jacobo Arbenz. El 1961 va tenir lloc la fracassada invasió de Platja Girón, a Cuba. El 1964, a Panamà , soldats dels EUA van matar 20 estudiants, reprimint la manifestació en la qual els joves volien canviar, a la zona del canal, la bandera de les barres i les estrelles per la del seu paÃs. El mateix any, la CIA va participar en el cop militar que va derrocar el govern de João Goulart, a Brasil. El 1965, en una premeditada provocació del Dret Internacional, el Congrés dels EUA va reconèixer unilateralment el dret dels EUA a intervenir militarment a qualsevol paÃs del continent. El mateix any, per alliberar la República Dominicana «del perill comunista», els marines van ocupar el paÃs, amb l’ajuda de tropes brasileres, i van impedir que Juan Bosch assumÃs el cà rrec.
El 1973 la CIA va dissenyar el pla que, l’11 de setembre, va donar com a resultat l’assassinat del president Salvador Allende, de Xile, i va dur el general Augusto Pinochet al poder. El 25 d’octubre de 1983, tropes de la 82ª divisió aerotransportada van envair Granada i van assassinar el president Maurice Bishop. El 1984, per reforçar la contrarevolució nicaragüenca, 11 mil soldats dels EUA es van distribuir per Hondures. Entre 1988 i 1989, pilots nord-americans i la Guà rdia Nacional de Kentucky van participar en els bombardejos a la població civil de l’interior de Guatemala, amb el pretext de combatre a la guerrilla. A El Salvador, nombrosos oficials dels EUA van assessorar les tropes del govern contra els combatents de l’FMLN. El 20 de desembre de 1989, 25 mil soldats dels EUA van envair Panamà , van derrocar i apressar el president Noriega, amb el pretext de trà fic de drogues, i van imposar en el poder el president Guillermo Endara. Durant la ocupació van matar més de mil panamenys. I entre 1982 i 1990 el govern dels EUA va patrocinar una guerra d’agressió a Nicaragua, finançant l’entrenament de mercenaris i mantenint el bloqueig econòmic.
Per allà on van passar, les tropes d’invasió dels EUA només van deixar-hi misèria, desigualtat, corrupció i mort. Però van fer bé de col•locar l’Està tua de la Llibertat a la porta principal dels EUA. Aixà tots som conscients que ella delimita l’esfera de la llibertat. A tots nosaltres, que no som nord-americans, ens queda la llibertat de mai contrariar la llibertat que ells tenen de restringir o suprimir la nostra.