Les ONG, una eina de futur

LES ONG, UNA EINA DE FUTUR

Joan Gomis


Les ONG, de les quals ara se'n parla tant, no existien entre nosaltres a començament dels anys vuitanta o bé, quan existien, no portaven aquest nom.

El nom va ser inventat fa temps, en un document tan important com la Carta Fundacional de Nacions Unides, el 1945. Allà, en un raconet, es parlava d'Organitzacions No Governamentals de caràcter internacional, que podien tenir un estatut consultiu a Nacions Unides.

En realitat, les coses van començar abans d'aquest bateig. I la raó era que, partits polítics i institucions públiques, acusaven dèficits notables en el respecte i protecció de drets humans. Aleshores van anar sortint entitats de la societat civil per cobrir aquest dèficit.

I així continuà, i així continua, amb una notable florida d'ONG, al Nord i al Sud. Les seves característiques fonamentals són: ser independents de governs, no tenir afany de lucre, posseir una certa dimensió de voluntariat i treballar en el camp dels drets humans. Es podria afegir, i em sembla bé, que tinguin una voluntat transformadora de millora de la societat.

Encara que les més esmentades com a ONG són les de desenvolupament, no són pas les úniques. A més, hi ha les ONG de pau, les ONG de drets humans, les ONG de treball social i les ONG de medi ambient. El conjunt forma una mena de cos nou, cada cop més influent i nombrós, sense el qual ja no s'entendrien les societats actuals.

Penso que les ONG són una realitat obertament positiva. Tenen unes funcions de denúncia de injustícies i d'errors, unes funcions de pressió als governs, unes funcions de propostes de noves accions, i la realització de moltes iniciatives concretes en el camp que treballen.

Però també, com passa arreu, tenen perills i limitacions. El principal perill crec que és la domesticació davant les dificultats diverses, i que vagin perdent el seu vigor transformador. L'altre perill són les seves limitacions: la majoria de les ONG són petites o mitjanes a tot estirar i han de lluitar contra els grans poders econòmics i polítics.

Però, quan aconsegueixen superar perills i limitacions, poden ser una eina utilíssima en la tasca per la justícia, la llibertat i en general el respecte veritable dels drets humans. És una manera nova de fer política, una política que no vol governar, però si influir i transformar. Cal apostar a favor de les ONG.

A Catalunya han tingut una notable florida des dels primers anys, i existeixen federacions d'ONG de desenvolupament, de drets humans i de pau, útils per a tasques conjuntes i també per aprofitar sinèrgies entre elles. Les ONG acostumen a tenir una consciència internacionalista i entre nosaltres van rebre una bona empenta amb el contacte amb els pobles de diversos països, especialment de Centreamèrica. Vam ser molts que allí vam aprendre la primera lliçó, la de treballar pels drets d'unes persones concretes.

Tot això és un resum d'allò que he tractat de dir a "ONG, una nova manera de fer política". No hi havia encara cap llibre en català sobre el tema de les ONG, i em va agradar escriure'l. L'ha editat Pagès editors. Si us és útil, n'estaré ben content.