Discurs de la presa de possessió del vicepresident de Bolívia 2020

Els pobles de les cultures mil·lenàries, de la cultura de la vida, mantenim els nostres orígens des de l’albada dels temps remots.

Els fills hem heretat una cultura mil·lenària que comprèn que tot està interrelacionat, que res està dividit i que res en quda fora.

Per això ens diuen que anem tots junts, que ningú es quedi enrere, que tothom tingui de tot i a ningú li manqui de res.

I el benestar de tothom és el benestar d’un mateix, ajudar és motiu de créixer i ser feliç, renunciar és un benefici per a l’altre que ens fa sentir enfortits, unir-nos i reconèixer-nos en el tot és el camí de l’ahir, avui, demà i sempre d’on mai ens hem allunyat.

L’ayni, la minka, la tumpa, la nostra colka i altres codis de les cultures mil·lenàries són l’essència de la nostra vida, del nostre ayllu.

L’ayllu no només és una organització en societat d’éssers humans, l’ayllu és un sistema d’organització de vida de tots els éssers, de tot allò que existeix, de tot allò que flueix en equilibri en el nostre planeta o Mare Terra.

Durant segles els cànons civilitzatoris d’Abya Yala van ser desestructurats i molts exterminats, el pensament originari va ser sistemàticament sotmès al pensament colonial.

Tanmateix no van aconseguir apagar-nos, estem vius, som de Tiwanaku, som forts, som com la pedra, som cholke, som sinchi, som Rumy, som Jenecherú, foc que mai s’apaga, som de Samaipata, som jaguar, som Katari, som comanxes, som maies, som guaranís, som maputxes, som mojeños, som aimares, som quítxues, som jokis, i som tots els pobles de la cultura de la vida que despertem larama, igual, rebel amb saviesa.

Avui Bolívia i el món vivim una transició que es repeteix cada 2.000 anys, en el marc de la ciclicitat dels temps, passem del no temps al temps, donant inici a la nova albada, a un nou Pachakuti a la nostra història.

Un nou sol i una nova expressió en el llenguatge de la vida on l’empatia per l’altre o el bé col·lectiu substitueixin l’individualisme egoista.

On els bolivians ens mirem tots iguals i sabem que units valem més, estem en temps de tornar a ser Jiwasa, no sóc jo, som nosaltres.

Jiwasa és la mort de l’egocentrisme; Jiwasa és la mort de l’antropocentrisme i és la mort del teocentrisme.

Som a temps de tornar a ser Iyambae; és un codi que han protegit els nostres germans guaranís, i Iyambae és igual a persona que no té amo, ningú en aquest món ha de sentir-se amo de ningú ni de res.

Des de l’any 2006 que vam començar a Bolívia una dura feina per connectar les nostres arrels individuals i col·lectives, per tornar a ser nosaltres mateixos, tornar a ser el nostre centre, al taypi, a la pacha, a l’equilibri d’on emergeixen la saviesa de les civilitzacions més importants del nostre planeta.

Estem en ple procés de recuperació dels nostres sabers, dels codis de la cultura de la vida, dels cànons civilitzatoris d’una societat que vivia en íntima connexió amb el cosmos, amb el món, amb la natura i amb la vida individual i col·lectiva de construir el nostre suma kamaña, del nostre suma akalle, que és garantir el bé individual i el bé col·lectiu o comunitari.

Estem en temps de recuperar la nostra identitat, la nostra arrel cultural, el nostre sake, tenim arrel cultural, tenim filosofia, història, tenim de tot, som persones i tenim drets.

Un dels cànons indestructibles de la nostra civilització és la saviesa heretada entorn de la Pacha, garantir equilibris en qualsevol temps i espai és saber administrar totes les energies complementàries, la còsmica que ve del cel amb la terra que emergeix de sota de la terra.

Aquestes dues forces còsmiques tel·lúriques interactuen creant allò que anomenem vida com una totalitat visible (Pachamama) i espiritual (Pachakama).

En comprendre la vida en termes d’energia tenim la possibilitat de modificar la nostra història, la matèria i la vida com la convergència de la força chacha-warmi, quan ens referim a la complementarietat d’oposats.

El nou temps que estem començat serà sostingut per l’energia de l’ayllu, la comunitat, els consensos, l’horitzontalitat, els equilibris complementaris i el bé comú.

Històricament es comprèn la revolució com un acte polític per canviar l’estructura social, per així transformar la vida de l’individu, cap de les revolucions ha aconseguit modificar la conservació del poder, per mantenir el control sobre les persones.

No es va aconseguir canviar la naturalesa del poder, però el poder ha aconseguit distorsionar la ment dels polítics, el poder pot corrompre i és molt difícil modificar la força del poder i de les seves institucions, però és un repte que assumirem des de la saviesa dels nostres pobles. La nostra revolució és la revolució d’idees, és la revolució d’equilibris, perquè estem convençuts que per transformar la societat, el Govern, la burocràcia i les lleis i el sistema polític hem de canviar com a individus.

Anem a promoure les coincidències opositores per cercar solucions entre la dreta i l’esquerra, entre la rebel·lia dels joves i la saviesa dels avis, entre els límits de la ciència i la natura indestructible, entre les minories creatives i les majories tradicionals, entre els malalts i els sans, entre els governants i els governats, entre el culte al lideratge i el do de servir a altri.

La nostra veritat és molt simple, el còndor alça el vol només quan la seva ala dreta està en perfecte equilibri amb la seva ala esquerra, la tasca de formar-nos com a individus equilibrats va ser brutalment interrompuda fa segles, no l’hem conclòs i el temps de l’era de l’ayllu, comunitat, ja és amb nosaltres.

Exigeix que siguem individus lliures i equilibrats per construir relacions harmòniques amb la resta i amb el nostre entorn, és urgent que siguem éssers aptes de sostenir equilibris per a si i per a la comunitat.

Estem en temps dels germans de l’apanaka pachakuti, germans del canvi, on la nostra lluita no només era per nosaltres, sinó també per ells i no pas en contra d’ells. Cerquem el mandat, no cerquem enfrontament, cerquem la pau, no som de la cultura de la guerra ni de la dominació, la nostra lluita és contra tota mena de sotmetiment i contra el pensament únic colonial, patriarcal, vingui d’on vingui.

La idea de la trobada entre l’esperit i la matèria, el cel i la terra de la Pachamama i la Pachakama ens permet pensar que una dona i un home nous podrem sanar la humanitat, el planeta i la preciosa vida que conté i tornar la bellesa a la nostra mare terra.

Defensarem els sagrats tresors de la nostra cultura de tota ingerència, defensarem els nostres pobles, els nostres recursos naturals, les nostres llibertats i els nostres drets.

Tornarem al nostre Qhapak Ñan, el camí noble de la integració, el camí de la veritat, el camí de la germanor, el camí de la unitat, el camí del respecte a les nostres autoritats, a les nostres germanes, el camí del respecte al foc, el camí del respecte a la pluja, el camí del respecte a les nostres muntanyes, el camí del respecte als nostres rius, el camí del respecte a la nostra mare terra, el camí del respecte a la sobirania dels nostres pobles.

Germans, per acabar, els bolivians hem de superar la divisió, l’odi, el racisme, la discriminació entre compatriotes. Prou persecució a la llibertat d’expressió, prou judicialització de la política.

Ja n’hi ha prou d’abús de poder, el poder ha de ser per ajudar, el poder ha de circular, el poder, així com l’economia, s’ha de redistribuir, ha de circular, ha de fluir, així com la sang flueix dins del nostre organisme, ja no hi ha més impunitat. Volem justícia germans.

Però la justícia ha de ser veritablement independent, posem fi a la intolerància, a la humiliació dels drets humans i de la nostra mare terra.

El nou temps significa escoltar el missatge dels nostres pobles que ve del fons dels seus cors, significa sanar ferides, mirar-nos amb respecte, recuperar la pàtria, somiar junts, construir germanor, harmonia, integració, esperança per garantir la pau i la felicitat de les noves generacions.

Només així podrem assolir el viure bé i governar-nos nosaltres mateixos.