MANIFEST DE LES AMÈRIQUES
EN DEFENSA DE LA NATURA I DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I CULTURAL

---

Vivim en un sistema econòmic dominant que fa segles es va proposar explotar de manera il•limitada tots els ecosistemes i els seus recursos naturals. Aquesta estratègia va dur creixement econòmic i allò que es va anomenar “desenvolupament” per a algunes nacions, i va privilegiar el consum i el benestar social d’una part molt petita de la humanitat. I, desgraciadament, va excloure les grans majories de la humanitat de les condicions mínimes de supervivència.

Els costos d’aquest sistema d’explotació de la natura i de les persones, juntament amb el consumisme desenfrenat, s’ha pagat amb el sacrifici de milions de treballadors pobres, camperols, indígenes, pastors, pescadors, i altres persones pobres de la societat que donen les seves vides cada dia. I amb l’agressió permanent a la natura, que va ser i continua essent sistemàticament devastada. La seva integritat i la diversitat de formes de vida, que són la base de la biodiversitat, estan amenaçades. I si la natura del nostre planeta està amenaçada, també ho està la pròpia vida humana, que en depèn. Fins i tot el Balanç Ecosistèmic del Mil•leni fet per l’ONU, i divulgat el 2005, reconeix que “les activitats humanes estan canviant fonamentalment i, en molts de casos, de manera irreversible la diversitat de vida al planeta Terra. Aquests nivells es continuaran accelerant en el futur”. En aquest important reconeixement de la crisi planetària, també és fonamental reconèixer que no pas totes les activitats humanes són perjudicials, més que res les que estan guiades per la disbauxa del lucre de les corporacions transnacionals.

Davant d’aquesta situació dramàtica, sentim la necessitat d’afirmar alternatives que assegurin un futur d’esperança per a la vida, per a la humanitat i per a la Terra. Necessitem passar d’una Societat de Producció Industrial, consumista i individualista, que sacrifica els ecosistemes i penalitza les persones, destruint la socio-biodiversitat, a una Societat de sosteniment de tota la Vida, que s’encamini per una via socialment justa i ecològicament sustentable per viure, tingui cura de la comunitat de vida i protegeixi les bases físico-químiques i ecològiques que sustenten tots els processos vitals, inclosos els humans.

Com a habitants del continent americà tenim la consciència de la nostra responsabilitat universal. Per nosaltres també hi passa el futur de la Terra. Els països amazònics i andins, per exemple, com Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Veneçuela i Brasil són territoris megadiversos. No tan sols per la presència d’ecosistemes riquíssims, sinó també per la presència de molts pobles indígenes, camperols, afroamericans i altres comunitats locals, que des de fa segles i mil•lenis van aprendre a viure en co-habitació amb la biodiversitat i la sociodiversitat. La forest amazònica que hi ha als nostres països representa un terç de les forests tropicals del món i inclou més del 50% de la biodiversitat. Com a mínim hi ha 45.000 espècies de plantes, 1.800 de papallones, 150 de rat-penats, 1.300 de peixos d’aigua dolça, 163 d’amfibis, 305 de serps, 311 de mamífers i 1.000 d’aus.

A causa d’aquesta riquesa, la cobdícia dels “neoliberals-globocolonitzadors” està actuant a Amèrica Llatina a través de l’acció dement de dotzenes d’empreses transnacionals, principalment dels països del nord global, que practiquen biopirateria descaradament. En altre temps era la cursa per l’or i la plata, avui és la cursa pels recursos genètics, farmacològics i els sabers tradicionals i locals, tots estratègics pel futur dels negocis del mercat mundial. Fins i tot ens volen imposar lleis de patents i de protecció als seus fantàstics guanys.

Volem fer front, de manera decisiva, a aquest procés d’expoliació. Proposem polítiques consistents que busquen:

Conservar la diversitat biològica i cultural dels nostres ecosistemes, o sigui, tenir cura del conjunt dels organismes vius en els seus hàbitats i també les interdependències entre ells dins de l’equilibri dinàmic, propi de cada regió ecològica i dels trets singulars de les espècies, així com la interacció social i ecològicament sustentable dels que viuen a la regió.

Proposem polítiques articulades que apunten a garantir la integritat i la bellesa dels ecosistemes i els pobles que en tenen cura i en depenen.

Això implica la preservació dels trets que asseguren el seu funcionament i mantenen la identitat de l’ésser viu i del conjunt viu en el seu aspecte territorial, biològic, social, cultural, paisatgístic, històric i monumental. La preservació de la diversitat biològica i cultural, de la integritat i de la bellesa dels sistemes ecològics assegura la sostenibilitat a les múltiples funcions ambientals i als beneficis que l’ésser humà n’obté per a les futures generacions. Entre d’altres: aigua potable, aliments, medicines, fustes, fibres, regulació del clima, prevenció d’inundacions i malalties. Alhora que constitueix les bases del sosteniment de la recreació, de l’estètica i de l’espiritualitat així com el suport de la conformació del sòl, la fotosíntesi i el cicle de nutrients, entre d’altres funcions vitals per al sosteniment de tota la humanitat.

Ens oposem decididament a la introducció d’espècies exòtiques, inapropiades als nostres ecosistemes. Tal com va passar a molts de biomes amb la introducció de plantacions homogènies, industrials, d’eucaliptus, pi, etc. que destrueixen els ecosistemes naturals i produeixen forts impactes socials en els pobles que viuen en aquestes àrees; produeixen el guany, els dòlars, la cel•lulosa, el carbó, l’aigua bruta, i deixen la degradació i la pobresa.

Ens oposem decididament a la introducció d’organismes transgènics a l’ambient, sigui a l’agricultura, a les plantacions, a la ramaderia o a qualsevol altre conreu en el medi ambient, ja que a més de no ser necessaris, no serveixen per res, a no ser pel lucre d’unes poques empreses transnacionals. Porten riscos potencials per la salut de les persones i modificacions permanents i irreversibles a la natura i els ecosistemes. Ens oposem emfàticament a la introducció d’arbres transgènics, que signifiquen un perill encara més gran, ja que entre altres coses el pol•len té la possibilitat de disseminar-se a milers de quilòmetres, contaminant inevitablement altres forests, incloent-hi les nadiues, amb multiplicació d’impactes sobre la flora, els insectes i altres components de la fauna, afectant també el sosteniment dels pobles indígenes, pescadors, camperols, afroamericans i altres comunitats locals.

Combatem decididament les llavors Terminator perquè atempten contra el sentit de la vida i de la seva reproducció, ja que es tracta d’una llavor suïcida que només vol beneficiar les grans empreses transnacionals que controlen les llavors, imposant als agricultors una situació de dependència.

Ens oposem a la temptativa del govern imperial dels Estats units i de les seves empreses transnacionals, que ens volen imposar el tractat de l’ALCA (Acord de Lliure Comerç de les Amèriques); tractats bilaterals, anomenats TLC (tractats de lliure comerç); tractats de garantia per a inversions estrangeres, o a través d’acords en cimeres de l’Organització Mundial del Comerç-OMC adoptats sense cap participació popular. Aquests acords encara posen en un risc més alt la nostra natura, la nostra agricultura, els nostres serveis i les condicions de vida de la nostra població, ja que només prioritzen els interessos de la garantia del lucre.

Manifestem el nostre suport i la necessitat de reconèixer els pobles i comunitats que durant segles i mil•lenis han desenvolupat la biodiversitat agrícola, a través de l’adaptació i creació de llavors que constitueixen les bases de qualsevol agricultura i alimentació de la humanitat. Per mantenir aquestes bases de sosteniment i aquesta enorme riquesa de biodiversitat agrícola i alimentària, cal reconèixer i afirmar els drets dels camperols, indígenes, pastors, pescadors, afroamericans, a la terra, al territori i als recursos naturals, per tal que puguin continuar aquesta tasca indispensable per a la humanitat de conservació de les llavors criolles i nadiues, que només es poden multiplicar a nivell local i divers.

Combatem aquelles empreses que busquen el control sobre les llavors contra tota la tradició dels pobles que van tenir una cura zelosa de les llavors i sempre les van entendre com a fonts de vida que mai s’han de transformar en mercaderia.

Finalment, exterioritzem el nostre anhel que aquests propòsits redundin en benefici dels nostres pobles, de la sobirania alimentària, o sigui del dret que tothom i cada poble té de produir el seu propi aliment en condicions saludables, socialment justes i en equilibri amb la natura. Defensem els que treballen en el camp, els nostres agricultors-es i camperols-es. Defensem el seu dret a viure com a camperols que garanteixen així el sosteniment de les nostres poblacions. Aquesta manera de produir contribueix decisivament a la sostenibilitat del nostre Planeta i al desenvolupament integral, imprescindibles per garantir el futur de la humanitat.

Dia 20 d’abril de 2006.

Des de Curitiba, capital de l’Estat de Paranà, Brasil, construint una Amèrica lliure de transgènics i d’agressions al medi ambient. Firmen:

Hugo Chávez, Leonardo Boff, Pere Casaldàliga, Monja Coen, João Pedro Stédile, Aníbal Quijano, Noam Chomsky, Eduardo Galeano, Atilio Borón, Hebe de Bonafini, Violeta Menjívar, Mónica Baltodano, Ernesto Cardenal, Gioconda Belli, Raúl Suárez, Fernando Lugo...