Maria de l’alliberament

Pere Casaldàliga

Maria de Natzaret, esposa prematura de Josep, el fuster,
–veïna d’una colònia sempre sospitosa–,
camperola anònima d’una vall del Pirineu,
resadora sobresaltada de la Lituània prohibida,
indieta assassinada d’El Quiché,
favelada de Rio de Janeiro, negra segrestada a l’Apartheid,
harijan de l’Índia, gitaneta del món,
obrera sense qualificació, mare soltera,
monjeta de clausura,
nena, núvia, mare, vídua, dona.

Cantadora de la Gràcia que s’ofereix als petits,
perquè només els petits la saben acollir;
profetessa de l’alliberament
que només els pobres conquereixen,
perquè només els pobres poden ser lliures:
volem ser com tu,
volem pregar amb tu,
volem cantar el teu mateix Magníficat.

Ensenya’ns a llegir la Bíblia –llegint Déu–
tal com el teu cor la sabia llegir,
més enllà de la rutina de les sinagogues,
i malgrat la hipocresia dels fariseus.

Ensenya’ns a llegir la Història –llegint Déu,
llegint l’home– tal com la teva fe la intuïa,
sota la vergonya de l’Israel oprimit,
davant les ostentacions de l’Imperi Romà.

Ensenya’ns a llegir la Vida –llegint Déu
llegint-nos– tal com l’anaven descobrint els teus ulls, les teves mans,
els teus dolors, la teva esperança.

Ensenya’ns aquell Jesús veritable,
carn del teu ventre, raça del teu poble, Verb del teu Déu;
més nostre que teu, més del poble que de casa,
més del món que d’Israel,
més del regne que de l’Església.
Aquell Jesús que, pel Regne del Pare,
es va arrancar dels teus braços de mare
i es va entregar a la multitud, sol i compasiu,
poderós i servidor, estimat i traït,
fidel davant els somnis del Poble,
fidel contra els interessos del Temple,
fidel sota les llances del Pretori,
fidel fins a la solitud de la mort...

Ensenya’ns a portar aquell Jesús veritable
pels camins callats del dia a dia,
per la muntanya exultant de les celebracions,
juntament amb la cosina Isabel, i a la fe dels nostres pobles abatuts
que, malgrat tot l’esperen.

La nostra Maria del Magníficat:
volem cantar amb tu!
Maria del nostre Alliberament!
Amb tu proclamem la grandesa del Senyor,
que és l’únic gran,
i en Ell ens alegrem amb tu, perquè,
malgrat tot, Ell ens salva,
Amb tu cantem Maria, exultants de gratuïtat,
perquè Ell es fixa en els insignificants; perquè el seu poder
es vessa damunt nosaltres en forma d’amor
perquè Ell sempre és fidel, igual a les adversitats,
únic per a la nostra comunió, de segle a segle,
de cultura a cultura, de persona a persona.
Perquè el seu braç intervé històricament,
entremig dels nostres braços, insegurs però lliures;
perquè un dia intervindrà, definitivament Ell.
Perquè és Ell qui desbarata
els projectes de les multinacionals
i sosté la fe dels petits
que s’organitzen per sobreviure humanament.
Perquè buida de lucres els cofres dels capitalistes
i obre espais comunitaris
per al planter, l’educació i la festa
a favor dels desheretats.
Perquè enderroca del seu tro tots els dictadors
i sosté la marxa dels oprimits
que trenquen estructures a la recerca de l’Alliberament.
Perquè saben perdonar la seva Serventa, l’Església,
sempre infidel creient-se Senyora,
sempre estimada escollida, malgrat tot,
per causa de l’Aliança que Ell va fer un dia
en la sang de Jesús.

Maria de Natzaret, cantadora del Magníficat,
servidora d’Isabel:
queda’t també amb nosaltres, que el Regne és a punt d’arribar!, queda’t amb nosaltres, Maria,
amb la humilitat de la teva fe, capaç d’acollir la Gràcia;
queda’t amb nosaltres,
amb l’Esperit que et fecundava la carn i el cor;
queda’t amb nosaltres,
amb el Verb que anava creixent en tu,
humà i salvador, jueu i Mesies, Fill de Déu i fill
teu, el nostre Germà, Jesús.