Medicina natural o fàrmacs?

Renato Roque Barth

Tots els que treballem amb la medicina natural ens adonem que hi ha diferències serioses i profundes entre el tractament de malalties amb mètodes naturals i l’aplicació d’injeccions i pastilles.

En el transcurs d’un any el nostre equip de servei de medicina natural va atendre més de 700 casos, amb tota mena de malalties. Un dia ens van dur Jaer Antonio Calero, d’onze mesos d’edat, en un estat deplorable: fontanel.la baixa per la deshidratació, ventre ple de gasos perquè l’intestí ja no funciona després de prendre tants antibiòtics, les costelles es feien visibles per la desnutrició. Aquell dia els seus pares venien amb ell d’un tractament de tres dies amb un metge. Abans ja havia passat quinze dies en un hospital. Ja li havien comprat el taüt...

Amb draps mullats en aigua freda li vaig fer baixar la febre; li vaig donar fulles d’anet i plantatge, havent-lo tret abans un xic de la deshidratació amb aigua de coco. Immediatament li va canviar l’aspecte de la pell, i va començar a jugar. Una setmana després li vaig retirar el plantatge i vaig seguir amb pastanaga, anet, suc de taronja i altres fruites. Al cap d’un mes estava totalment recuperat.

Igual que Jaer, tractem molts altres casos de nens i adults que venien de metges i hospitals, i es van curar fàcilment amb les medecines naturals.

I no cal parlar de les despeses econòmiques: en fàrmacs, quant s’hi gasta la gent? Però les medecines naturals... són aquí, al pati.

Quan parlem de Medicina Natural tenim presents no només els tes i coccions de plantes medicinals, sinó també la terra, aigua, aire, sol... No hi ha res millor que recuperar el cos amb banys d’aigua freda o amb banys de peus amb aigua tèbia... N’hi ha prou de deixar 20 minuts ambdós peus en aigua ben tèbia per tal de “netejar” tota la sang del cos... I no hi ha res millor que el fang per a rebaixar les inflamacions externes i internes: n’hi ha prou amb aplicar damunt l’òrgan inflamat una cataplasma de fang, d’un dit de gruix. També és eficaç per aturar l’hemorràgia uterina, sempre combinat amb un te de pela de llimona, i també prenent el suc a part o amb el te.

Quan escolto la paraula “antibiòtics” se’m posen els pèls de punta. Hi ha molta mania de recórrer a injeccions i pastilles, fins i tot per combatre un refredat, i això és completament absurd. Els antibiòtics maten els microbis però moltes vegades també maten el malalt. Maten els bacteris bons que tenim a l’intestí i que ens són necessaris per fer una bona digestió i evitar el restrenyiment. A més a més provoquen moltes alèrgies, ferides i intoxicacions.

Hi ha una diferència fonamental entre fàrmacs i medicina natural en l’àmbit dels antibiòtics. Mentre aquests ataquen els microbis, la medicina natural neteja simplement el terreny. Si retirem les escombraries, o bé se’n van els microbis o bé es moren. En una cuina on mai no es deixa menjar a la nit, mai no hi ha escarabats.

Així doncs, la base de la infestació de microbis són les escombraries que portem a la sang, producte d’una digestió i alimentació dolentes, mal funcionament dels ronyons o de les glàndules (fetge, melsa i pàncrees), o del pulmó que està brut.

Per tal de guarir-se de les malalties “dolentes”, com ara càncer, asma, diabetis, lepra, epilèpsia, sífilis, sida, etc., s’ha de començar netejant la sang amb la “cura de la llimona” i banys que fan suar abans del dinar. La cura de la llimona consisteix a prendre el suc de 100 llimones en dinou dies, començant a prendre’n una el primer dia, dues el segon dia, i així fins a deu el desè dia. Després es va tornant enrere: nou, vuit, set... fins a una llimona cada dia. A partir del sisè dia es pot dividir en dues parts: prendre’n la meitat deu minuts abans de l’esmorzar i l’altra meitat deu minuts abans de sopar. D’aquesta manera es purifica la sang i també els vasos sanguinis.

A més de netejar-se la sang, el malalt va fent altres tractaments com ara adoptar una dieta vegetariana, evitant les carns i tots els seus derivats, sucre blanc i tots els derivats (xocolata, caramels, gasoses, refrescs químics, etc.), i tots els productes enllaunats i químics. S’alimentarà sobretot de vegetals crus i algunes fruites. Igualment prendrà tes de plantes apropiades per a la malaltia (i millor encara si se les revisa amb el “O Ring Test”).

La pulmonia es cura fàcilment fent una barreja de suc de llimona, un all aixafat i una cullareta de mel; s’hi afageix aigua en la mateixa quantitat que suc de llimona. D’aquesta barreja se n’administren 20 gotes per a un nadó, mitja culleradeta per a un nen de cinc anys i una culleradeta per a un adult, sempre a cada hora.

Al malalt també se li pot donar cada hora un te de plantatge, o confrey, o cogombre salvatge o un altre “antibiòtic natural”. A les cinc o sis hores de tractament la malaltia es comença a dominar.

Comparem l’epilèpsia amb una olla de pressió. Els metges intenten apretar més i més la tapadora amb les pastilles per tal de contenir la pressió, i així els atacs es van succeint. La medicina natural mira de treure el foc de sota l’olla, aplicant fang damunt el ventre de l’epilèptic, primer cada nit, disminuint després les aplicacions. Seguint al mateix temps les recomanacions abans esmentades, els atacs disminueixen i fins i tot desapareixen totalment. A poc a poc es poden suprimir les pastilles.

Per guarir l’asmàtic és important millorar el funcionament de la pell fent banys calents i freds alternadament, d’un minut cadascun, repetits deu vegades. Això es fa cada dos o tres dies durant tres setmanes.