Medicina popular maputxe

Telesfora Pichilef, maputxe

Sóc indígena maputxe. Les meves àvies expliquen que els avantpassats conservaven el cos sa perquè tenien sa l'esperit el qual, al mateix temps, mantenia sana la ment. Això era gràcies a la vida natural que es duia; s'estimava i es respectava tant la naturalesa, perquè era l'essència de la qual es nodria l'esperit que, al mateix temps, forjava la salud.

Quan les herbes ens curaven els mals, que mai no van ser greus, vivien plenament encarats a l'aire, al sol, a la vida. La comunitat es reunia i el "bruixot" cantava i ballava, en un cant a "Genechen" (Déu).

Per a nosaltres, o més ben dit, per als nostres avantpassats, la machi era l'encarregada, la que tenia cura de la mare en el part; era, a més a més, la que coneixia molt bé les diferents herbes i els poders curatius corresponents, en quina mesura s'han de prendre, de quina manera, quant i per a què. Encara avui, gràcies a Déu, el nostre poble segueix amb la medicina popular, tot i que s'ha incorporat la medicina científica. Això passa perquè s'han incorporat malalties noves. Les hauria d'anomenar malalties científiques?

Vull afegir que la dona índia savia perfectament quant tindria el seu nen. Tot i que no tenia un coneixement ple de la regla i data lunar, podia saber fins i tot l'hora, perquè es guiava per la sortida del sol i es marcava tots els dies a la terra, que significava un minut diari. D'aquesta manera també coneixia l'època de l'any, quant començava cada estació. Encara avui, gràcies a la nostra capacitat de supervivència, han sobreviscut moltes de les nostres coses, com ara el "Kamarracum", costums, cultura i llengua. I, per què no?, la recuperació de la medicina natural, les herbes. No podria ser aquesta la medicina del futur? Jo crec que sí. Al menys, si som capaços d'acceptar que no som els genis que ho saben tot, sinó que som uns éssers que hem d'aprendre entre tots.

Només vull dir el que és la medicina popular maputxe; de quina manera s'arriba a unir aquestes dues "medicines". D'una banda, la del passat; de l'altra la del present científic i la del futur, que gosaria a dir que serà la del passat. És clar que és molt difícil! La veritable medicina la farem entre tots els pobles.

Què ha passat amb tota la naturalesa, aquella naturalesa que va ser font de vida i que avui està amenaçada i gemega de dolor? La nostra mare naturalesa, violada, contaminada, gairebé rebutjada, i amb ella les nostres mateixes vides... Les nostres vides comencen a flaquejar, els fills se’ns moren, els aliments se’ns acaben. Apareixen malalties noves i greus, les nostres medicines ja no “valen”, no “serveixen”, la medicina popular és combatuda i cada vegada hi ha més malalties i menys medicaments als hospitals, i també menys metges.

S’ha trepitjat una cultura i els costums d’un poble. Ara pareixen els fills en una llitera, sense tenir en compte que aquella mare té una cultura i uns costums propis. Ara hom beu, fuma, es droga. És culpa de cadascú? O bé existeix un motor que genera tot això? Serà que la “civilització” i el “progrés” generen l’abús i l’extorsió de l’ésser humà? Sí, vivim més còmodament, tecnològicament parlant, però són comoditats materials, que no asseguren una vida sana. Per què? Per què hi ha destrucció, malalties?

Per què hi ha guerres? Per què matem? És casual tot això? Crec que no. No és casual que ni a les escoles, col.legis, universitats... es parli de temes com ara la dependència de l’alcohol, tabac o drogues; com tampoc no és casual que als metges no se’ls capaciti per a una medicina social popular, tot i que sí que n’hi ha alguns que es capaciten amb la gent mateixa, quan ja han deixat la universitat i es troben amb una realitat desconeguda, gairebé nefasta. Passa el mateix amb els mestres, amb els treballadors socials. Davant d’això, què fem? Tot ha canviat: sol per ombra, aire pur per tòxics, aliments naturals per aliments dubtosos, artificials.

Per dormir: píndoles (drogues). Per estar tranquil: drogues. Per oblidar problemes: al.lucinògens (drogues). Per la falta de treball: alcohol (drogues). Per aparentar ser més home: alcohol, tabac (drogues).

Desnutrició, manca d’aliments, problemes, malaltia social: per tal de solventar tot això es fa necessària una “medicina social”.