Aline Gonçalves Ferreira, Bruno Márcio de Castro Reis

Els joves són subjectes històrics, polítics i socials. Les seves experiències es constitueixen en les relacions entre iguals i entre generacions, en la vivència del territori que és espai geogràfic i també sociocultural. Les seves vides es teixeixen en les relacions de classe, raça i gènere, entre altres confluències. És àmplia i d’importància
fonamental la literatura que assenyala i defensa la necessitat d’una comprensió crítica de la realitat juvenil i les seves vivències. Són nombrosos els investigadores que adopten l’ús del plural —joves/joventuts— per referir-se a aquestes persones i grups, destacant la diversitat que contenen, sense per això abordar-los de manera genèrica, abstracta o estrictament conceptual.
Un desafiament constant per l’educació popular crítica i transformadora és articular dialècticament teoria i pràctica. Aquest desafiament es planteja també en el camp de la formació i desenvolupament integral de les joventuts i la cura de la seva salut. Aquest article aborda el debat sobre joventuts i salut mental, una dimensió de l’experiència juvenil que ha despertat l’atenció, preocupació i cura de diferents actors socials a l’Amèrica Llatina i arreu del món.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) entén la salut mental com un dret humà fonamental que va molt més enllà de l’absència de malaltia. Segons l’OMS, la salut mental està directament relacionada amb el benestar i la forma en què les persones pensen, senten i actuen en el món, amb la seva forma de viure i desenvolupar
habilitats. Totes les persones estan subjectes a dolors i patiments emocionals però, a més, la pobresa, la violència i les desigualtats es consideren factors que poden portar al patiment psicològic i la malaltia mental. La salut mental és un procés complex en el qual intervenen factors individuals, familiars, comunitaris i estructurals.
De la mateixa manera la malaltia mental és multicausal, provocada per un conjunt de factors biopsicosocials.
Hem d’evitar valoracions precipitades i judicis o comentaris amb poc criteri i fonament —fet bastant comú, malauradament— ja que es corre l risc de convertir les experiències humanes de dolor i patiment, de conflictes i diferències, en trastorns i patologies, recorrent al tractament farmacològic en casos que no el necessiten. No
tota tristesa és patològica ni implica depressió. D’altra banda, també es corre el risc de la ignorància i la negligència en l’observació de les condicions de salut i les mesures de cura i protecció, desestimant indicis de malestar, patiment o malaltia, desqualificant queixes, símptomes i demandes d’atenció, prenent-los com debilitats individuals, sentimentalismes o manca de fe. En aquest sentit, resulta beneficiós comprendre la dimensió sociopolítica del patiment de les joventuts, és a dir, els factors de risc i vulnerabilitat que poden incidir en les
malalties psíquiques. A més de la superposició i inseparabilitat de les relacions de poder, i en ocasions de violència, relacionades amb la dimensió de classe , raça, gènere, nacionalitat, edat, entre altres, existeixen amenaces actuals pel benestar i la salut mental de les persones: recessions econòmiques, polarització social, crisi
climàtica, emergències humanitàries i sanitàries (com la pandèmia de la Covid-19), migracions forçades per conflictes polítics...
Tot i que es reconeixen les moltes necessitats relacionades amb la salut mental, l’OMS afirma que les respostes arreu segueixen essent insuficients i inadequades. En general, els recursos assignats a la salut mental són molt baixos, al voltant del 2% dels utilitzats en el sector. Això genera molts buits d’informació, gestió, atenció i serveis. També segons l’OMS, el 2019 gairebé 1.000 milions de persones vivien amb algun trastorn mental. El suïcidi fou la causa de més d’una de cada 100 morts aquell any i d’aquestes més de la meitat ho foren de persones menors de 50 anys. Les persones amb malalties mentals moren abans que la resta de la població, principalment per causes que s’haurien pogut evitar; en tots els països, són les persones més pobres les que estan més exposades a malalties mentals, ja que són les que tenen menys accés als serveis de salut.
Aquestes línies són una invitació a reflexionar sobre la condició juvenil actual, especialment pel que fa a la salut mental, i a implementar estratègies que contribueixin a la cura de la salut de les joventuts, abordant les condicions
estructurals que produeixen malalties i exclusions, amb la finalitat de promoure la justícia, l’atenció i el bon viure. Davant d’aquesta situació crítica, hi ha preguntes que poden orientar pràctiques transformadores: quines són les polítiques públiques dirigides a la salut mental de les joventuts a la meva ciutat, regió i país? Quins són els serveis d’atenció de salut mental per nens, adolescents i joves, desenvolupats per entitats civils i organitzacions no
governamentals a la meva comunitat? Com entenen els joves i els adults el patiment psicològic i la                   malaltia mental i en quina mesura relacionen aquesta condició amb les estructures socials?
La reflexió comunitària d’aquestes preguntes ens pot portar a qüestions centrals que necessiten ser mostrades i debatudes, així com abordades de manera audaç, organitzadament i profètica, per construir justícia i bon viure.