Feixisme i religió són dos fenòmens que històricament han mantingut una relació de complicitat, que sovint ha desembocat en règims dictatorials, nacionalismes populistes de dreta excloents i règims confessionals que neguen l’exercici dels drets humans, la llibertat religiosa i la igualtat de totes les religions, persegueixen el lliurepensament i legitimen el patriarcat.

            L’avenç del feixisme a Itàlia, Alemanya i Àustria durant la primera meitat del segle XX i a Espanya en la modalitat del nacionalcatolicisme durant la dictadura franquista, que va durar quaranta anys, «va ser recolzat, legitimat i autoritzat amb arguments teològics cristians», com afirma Michael Löw, i va comptar amb el suport d’importants organitzacions cristianes. El representant més qualificat d’aquest ús reaccionari de la teologia cristiana per fonamentar el nazisme va ser Carl Schmitt. Va comptar també amb el suport de molt importants i molt influents organitzacions cristianes i, en molts de casos, de la cúpula de les esglésies.

            Avui es repeteix, contra tot pronòstic, el mateix fenomen en la modalitat del moviment «cristoneofeixista», que consisteix en l’aliança cristo-bíblic-militar-neoliberal-patriarcal-feixista, tan perversa com aquella, entre les organitzacions socials, col·lectius culturals i partits polítics de l’extrema dreta i les organitzacions cristianes fonamentalistes, que actua coordinadament a tots els continents, i molt especialment a Amèrica Llatina, utilitzant irreverentment el nom de Crist i defensant la «teologia de la prosperitat» com a legitimació del sistema capitalista en la seva versió neoliberal.

            Aquestes organitzacions es presenten com les úniques defensores dels valors cristians en la seva puresa. Aital pretensió, tanmateix, queda desmentida pels seus discursos i pràctiques d’odi contra el feminisme, la mal anomenada «ideologia de gènere», el matrimoni igualitari, el col·lectiu LGTBI, l’educació afectivosexual, els drets sexuals i reproductius de les dones, la llei de la memòria històrica, les persones migrants, refugiades i desplaçades, les comunitats musulmanes, l’Estat laic i el moviment ecologista.

            Es caracteritzen per negar la discriminació de les dones, la violència de gènere i el canvi climàtic, així com per la defensa de l’ultraliberalisme, la família patriarcal, el nacionalisme excloent i la dialèctica amic-enemic en les relacions internacionals i en la política nacional. Els seus discursos i pràctiques estan ben allunyats dels valors del cristianisme originari com l’opció per les persones i els sectors més vulnerables de la societat, el perdó i l’amor, fins i tot als enemics.

            Francament, aquesta aliança està aconseguint excel·lents resultats a Amèrica Llatina: reforça governs autoritaris, derroca presidents elegits democràticament, dóna cops d’Estat que de seguida altres Estats llatinoamericans i organismes internacionals legitimen, impedeix l’aprovació de lleis en defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones, dels drets LGTBI i dels drets de la Terra, empresona dirigents polítics opositors, canvia el cristianisme alliberador pel cristoneofeixisme i les relacions entre política i religió passant de l’actitud crítica envers els diferents poders a la seva legitimació i sotmetiment.

            Als Estats Units els diferents moviments evangèlics fonamentalistes van crear l’organització Majority Moral per donar suport el 1980 a la candidatura de Ronald Reagan, del Partit Republicà. Aquest suport va ser decisiu perquè el candidat republicà guanyés les eleccions de 1980 i 1984, les segones amb un percentatge de vots més alt que no pas les primeres per les concessions de Reagan a les esglésies evangèliques en l’espai públic. L’aliança entre el nacionalisme populista excloent i els evangèlics fonamentalistes va repetir-se en l’elecció el 1988 de George Bush senior i va mantenir-se en les eleccions de 2000 i 2004, en què van donar suport a Bush junior.

            El 2020 van ser les esglésies cristianes fonamentalistes les que van crear el moviment «Evangèlics per Trump» per donar suport a la seva reelecció. Davant la derrota de Trump, grups extremistes armats i cristians integristes enarborant la Bíblia van assaltar el Capitoli animats pel mateix president derrotat, negant-se a reconèixer el resultat de les urnes a favor de Joe Biden.

            A Espanya avui té lloc una aliança entre Vox i organitzacions ultracatòliques, que compten amb el suport d’un sector important i influent de la jerarquia catòlica, d’alguns pastors evangèlics i amb el silenci (còmplice?) dels òrgans representatius de l’episcopat espanyol.

            Avui nacionalcatolicisme i cristoneofeixisme es donen la mà en els programes i les pràctiques polítiques de les organitzacions religioses ultradretanes, els grups i els partits polítics de la dreta i l’extrema dreta en aliança i complicitat. Estem retrocedint vàries dècades. Cal pensar i activar estratègies pedagògiques adequades per revertir la situació i evitar així que el deteriorament de la democràcia s’incrementi i que els valors religiosos es perverteixin i es converteixin en els seus contraris.

            Amèrica Llatina va tenir, durant més d’una dècada, governs progressistes, antiimperialistes i socialistes, que van contribuir al desenvolupament d’una democràcia activa i participativa en els seus respectius països, incorporant nous protagonistes a la vida política: dones pluralment discriminades des de segles i avui empoderades; comunitats camperoles, indígenes, afrodescendents, excloses de la ciutadania que avui s’afirmen com a subjectes del seu propi alliberament; identitats afectivosexuals en altres temps perseguides, que avui reivindiquen la diversitat més enllà de la heteronormativitat i de la binaritat sexual; la pròpia natura depredada pel model de desenvolupament científic tècnic de la Modernitat i que avui, a través dels moviments ecologistes, reclama la seva dignitat i els seus drets; els pobles originaris i els seus sabers ancestrals vinculats a la terra, antany menyspreats i avui reconeguts com a fonts de saviesa i generadors de vida; els moviments socials, portadors de la utopia d’un Altre Món possible.

            Avui Amèrica Llatina ha girat cap a governs conservadors, que neguen qualsevol protagonisme als subjectes emergents que acabo d’esmentar. L’aliança entre l’extrema dreta política i els moviments religiosos fonamentalistes està canviant el mapa polític-religiós llatinoamericà, posant en risc la democràcia que tant va costar de conquerir després de les llargues dictadures que van convertir Amèrica Llatina en un continent regit per la necropolítica de la Seguretat Nacional, i pervertint els valors religiosos alliberadors del moviment de Jesús, del cristianisme originari i de les missioneres i els missioners defensors de les comunitats indígenes i pioners del diàleg intercultural, interreligiós i interètnic.

            Avui es pretén substituir la teologia de l’alliberament, crítica del capitalisme i de l’imperialisme, per la teologia de la prosperitat, legitimadora del neoliberalisme i del supremacisme. Fins i tot hi ha analistes polítics que donen per acabat el «cicle progressista-alliberador» llatinoamericà. Aital conclusió em sembla un acte de fatalisme històric i d’entreguisme a l’integrisme polític i religiós. Per això coincideixo amb Enrique Dussel en què el patiment dels oprimits impedeix aquest final i que «novament brota la vida a través de la violència dominadora que intenta destruir els canvis creatius que s’han produït per una esquerra encara en estat de creixement en l’exercici delegat del poder».

            Els canvis creatius als quals es refereix Dussel s’han produït també, i de manera molt significativa i influent, per mor del cristianisme alliberador que ve forjant-se i desenvolupant-se des de fa més de mig segle a Amèrica Llatina i continua viu i actiu a través de les comunitats de base i de la teologia de l’alliberament en les seves diferents tendències: feminista, queer, afrodescendent, indígena, ecologista, camperola, intercultural, interreligiosa, interètnica, interdisciplinar i decolonial.