Reflexionar i interpretar les raons i els protagonistes de la conflictivitat i la violència associada als recursos naturals s'ha convertit en un dels reptes més importants per a la democràcia i la justícia a Amèrica Llatina, ja que aquest tipus de conflictes s’han incrementat notablement en l'última dècada i s'han convertit en una preocupació central per a les persones i les societats.

El medi ambient i el territori són elements que apareixen de forma recurrent en molts conflictes. L'increment global de la demanda de matèries primeres, vinculada a l'aparició de nous mercats de consumidors en els països en vies de desenvolupament, ha estat un factor clau, com també la progressiva desaparició de barreres espacials i físiques fruit de les noves tecnologies de la comunicació, informació i transport; i també el creixement dels fluxos econòmics internacionals per la caiguda de barreres aranzelàries.

A més dels elements relacionats amb l'increment de la conflictivitat mediambiental (que es relacionen amb una major pressió i un accés més fàcil als recursos naturals), també hi ha uns elements de caràcter subjectiu, com ara l'aparició d'una nova forma de percebre la realitat, on la natura i el medi ambient prenen una especial consideració, fruit de l'aparició d'una nova sensibilitat ecològica per part d'una porció cada vegada més gran de ciutadans.

Aquesta nova sensibilitat ecològica emergent ha anat creant nous significats sobre el territori i l'entorn, com ara la importància que s'ha donat durant els últims anys a la "singularitat" dels espais, a les identitats relacionades amb ells i al sentit de pertinença local com una cosa bona i a preservar.

Cal assenyalar, també, el creixent procés de "etnificació" del conflicte ambiental, dinàmica que s'ha accelerat a partir de la subscripció del Conveni 169/89 de l'OIT. El conveni i el desenvolupament legislatiu posterior protegeixen la relació entre els pobles indígenes i els seus territoris ancestrals atorgant-los drets específics d'ús o explotació i ha suposat que grups locals experimentin processos d’empoderament davant d’actors econòmics amb molt més poder que ells. Aquest procés ha permès a molts col·lectius no només negociar i obtenir drets dels estats, sinó també recórrer a fòrums internacionals, com ara la Cort Inter-americana de Justícia, conferències ambientals internacionals o fòrums a les Nacions Unides. Però malauradament, sovint, ha significat una font de conflictes on la violència dels poderosos ha esclatat contra els dèbils.

La conflictivitat associada als recursos naturals, si bé ha estat universal, a Amèrica Llatina s'ha manifestat d'una manera especialment intensa, degut a diversos factors: en primer lloc perquè s’ha experimentat un cicle econòmic basat en l'exportació de matèries primeres; en segon lloc pel canvi climàtic mateix; en tercer lloc per la naturalesa d’un Estat que sovint ajuda els poderosos i reprimeix els dèbils; i, finalment, al despertar progressiu d'una ciutadania activa que s’organitza en moviments socials.

Salvador Martí i Puig

El procés d'empoderament d'aquests col·lectius històricament marginats també ha estat causa i conseqüència de l'aparició de "comunitats lletrades" indígenes que, a diferència de dècades anteriors, no són ni minoritàries ni representen interessos d'un petit grup acabalat. Avui en moltes comunitats hi ha joves que s'han format en la seva llengua i identitat indígena, alhora que han adquirit destreses i habilitats en noves tecnologies, i tenen clar que han d’organitzar moviments socials en la defensa dels seus drets i territoris.

El que avui està passant respecte als pobles indígenes i afro-descendents no és intranscendent, ja que molts dels recursos naturals en disputa es troben en espais on aquestes comunitats han viscut durant segles. I si bé aquest fenomen s'ha considerat per alguns com una fatal casualitat, la veritat és que la lògica és inversa: els recursos forestals, l'aigua o la biodiversitat existeixen precisament perquè aquests pobles han tingut la capacitat de conservar-les al llarg dels segles gràcies al desplegament de formes de vida respectuoses amb el seu entorn. Els moviments socials que han aparegut per a defensar el seu entorn i la seva forma de vida són essencials per la conservació del planeta i, de retruc, de tots nosaltres.