Mundialitzar la justícia també a A.L.
MUNDIALITZAR LA JUSTíCIA TAMBÉ A A.L.
Hi ha un coincidència significativa en diversos països de l'hemisferi a projectar un fort cop a la impunitat i en favor de la recuperació de la memòria històrica, respecte a les greus violacions dels drets humans en èpoques passades.
ARGENTINA: El 6 de març de 2001, el Jutge Gabriel Cevallo va declarar "la invalidesa, la inconstitucionalitat i la nul•litat insanable" de les lleis d'Obediència Deguda i Punt Final. La invalidesa de les lleis d'Obediència Deguda i Punt Final. Amb aquesta valenta mesura es podrà conèixer millor el destí de 30.000 «desapareguts» durant la guerra bruta i posar fi a la impunitat de segrestadors, assassins i torturadors.
XILE: Sigui quina sigui la conclusió del procés contra Pinochet, ell i la seva dictadura ja han estat condemnats moralment davant de tot el món. Tant com va ser de fèrria la seva dictadura, ara s'està doblegant a la Justícia, i en bona part ha estat per l'acció internacional, per la mundialització de la Justícia.
GUATEMALA: UNICEF va donar a conèixer un informe sobre els crims de la guerra entre 1960 i 1996, dels quals, el 93% s'atribueixen a les Forces de Seguretat de l'Estat. El 18% de les violacions dels drets humans com la tortura, l'assassinat, la violació i la «desaparició» van afectar nens. Es va recórrer a la tortura sistemàtica i a la violació com a arma de repressió. Dos terços van ser dones menors de 17 anys.
MÈXIC: El secretari general d'Amnistia Internacional, Pierre Sané, va realitzar una visita al país el març del 2001. Va constatar que continuen les pràctiques de tortura, detencions arbitràries, desaparicions, matances polítiques i persecució contra els defensors dels drets humans, «totes protegides per la impunitat». Segueixen en la impunitat massacres com la d'estudiants a Tlaltelolco (1968), la d'indígenes a Acteal (1996), Aguas Blancas, (1995), El Charco (1998) i les desaparicions forçoses de la guerra bruta de la dècada dels 70.
PERÚ: De 1980 a 1996 van desaparèixer a Perú 7.382 persones, va haver-hi 514 execucions extrajudicials i la majoria de les víctimes van ser detingudes per les forces armades i policials, segons un informe de la Defensoria del Poble donat a conèixer ara.
PER ENTENDRE EL TEMA DE LES PATENTS
Acció sobre l'ADPIC (Acord sobre els Drets de la Propietat Intel•lectual del Comerç)
Les pautes de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) situen el comerç i l'interès de les societats transnacionals per sobre del bé públic. Augmenten la separació entre les nacions riques i pobres i amenacen la vida i la salut dels pobres.
L'Acord de l'ADPIC de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), obliga els seus membres (la majoria dels països africans) a atorgar patents a tota "invenció", inclosos els medicaments, els microorganismes (proteïnes, gens, bacteris...), les plantes genèticament modificades, etc. Això vol dir que "l'inventor" o el "manipulador de gens" obté el monopoli de la comercialització i de la distribució del producte patentat, durant 20 anys.
L'ADPIC és desfavorable per a Àfrica perquè:
Les patents dificulten l'accés als medicaments.
Les patents dificulten l'accés al menjar i a les llavors i destrueixen la seguretat alimentària. Les llavors comprades no podran ser sembrades de nou, ni venudes.
Les patents amenacen la biodiversitat i afavoreixen la biopirateria. Les companyies limiten les varietats de llavors i utilitzaran les plantes i els coneixements tradicionals, sense compartir els beneficis amb les comunitats d'origen.
El registre d'una patent costa car. Només les grans companyies poden obtenir-lo.
Aquest sistema afavoreix les plantes genèticament modificades (GM). La seva introducció pot resultar desastrosa per a la biodiversitat i per a una agricultura duradora.
Aquest sistema afavoreix els productes de substitució cosa que pot portar a una disminució de les exportacions africanes.