NEOLIBERALISME OFICIAL, NEOLIBERALISME REAL

Cap a una declaració universal dels drets del diner

José Ignacio González Faus

---

Amb freqüència, a la vida hi ha una versió oficial i una altra versió real de les coses. Hi va haver un socialisme oficial i un socialisme real. Hi ha, per desgràcia, una Església oficial i una Església real. Hi ha també un neoliberalisme oficial, que ens parla d’una “pau neoliberal” que constitueix la “fi de la història” i un món real que sembla repetir les paraules del profeta bíblic: “parlen de pau, pau... però no hi ha pau”.

Sense discutir aquí quina de les dues versions és la millor en cada cas, tothom està d’acord que el millor és acostar les versions “oficials” a la realitat de les coses.

Per acostar el món oficial al món real proposo simplement un “reajust” de la Carta de les Nacions Unides sobre els drets de l’ésser humà, que, com de seguida es veurà, conserva intacte quasi tot el text, però el contextualitza en un marc “més realista”. Es tracta simplement de reformular els drets humans com a drets “del diner”, que és la font vertadera de tota la nostra humanitat. La Declaració de 1948 no queda amb això desautoritzada: Déu nos en guard! Simplement ha progressat, s’ha formulat millor i respon millor a la realitat del món que pretenia normativitzar.

El seu text podria quedar més o menys així:

Tots els rics neixen lliures i iguals en dignitat i drets (article1).

Tots els adinerats, sense distinció de raça, color, sexe, idioma, religió o opinió política..., tenen tots els drets proclamats en aquesta Declaració (art. 2).

Tots els rics tenen dret a la llibertat i a la seguretat de la seva persona (art. 3).

Cap ric serà sotmès a tractes cruels, inhumans o degradants (art. 4).

Tots els milionaris tenen dret, en qualsevol part del món, al reconeixement de la seva personalitat jurídica. (art. 6).

Tots els rics són iguals davant la llei, i tenen dret a igual protecció de la llei (art.7).

Tots els adinerats tenen dret a ser escoltats, públicament i amb justícia..., per a la determinació dels seus drets i obligacions (art.10).

Tots els rics acusats de delicte tenen dret que es presumeixi la seva innocència (art 11).

Tots els milionaris tenen dret a circular lliurament i a escollir la seva residència (art. 13).

Tots els rics tenen dret a la propietat (art. 17)

Tots els rics tenen dret a la llibertat d’opinió i expressió, a no ser molestats a causa de les seves opinions, a investigar i rebre informacions i opinions, i a difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualssevol mitjà d’expressió (art 19).

Tots els adinerats tenen dret a participar en el govern del seu país i accedir, en condicions d’igualtat, a les funcions públiques del seu país (art. 21)

La voluntat dels pobles rics és la base de l’autoritat del poder mundial (art 22).

Tot ric té dret al treball i a la lliure elecció del seu treball, a la protecció contra l’atur, a un sou igual per un treball igual, i a una remuneració satisfactòria que li asseguri, a ell i a la seva família, una existència conforme a la dignitat humana... (art. 23)

Tots els rics tenen dret a un nivell de vida adequat (art.25).

Tots els milionaris tenen dret que s’estableixi un ordre social i internacional en què els drets i les llibertats del diner es facin plenament efectives (art. 28).

Res en la present Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que l’estat, o els pobres (i, menys encara, els pobles pobres ), tenen dret a emprendre i desenvolupar activitats que tendeixin a la supressió de qualsevol dels “drets del diner” proclamats en aquesta Declaració (art 30).

Com es pot veure, el text és pràcticament el mateix que en la Declaració de 1948. Només s’ha contextualitzat millor, d’acord amb una definició més experimental i més moderna de l’ésser humà. Perquè avui no sembla que l’home sigui aquell “animal comunitari” d’Aristòtil o l’animal racional dels medievals. És molt més ajustada la definició de l’home com un “animal amb butxaca”.