Ni llegenda negra ni llegenda rosa

Eduardo Galeano

Ni llegenda negra ni llegenda rosa. Els dos extrems d’aquesta oposició, falsa oposició, ens deixen fora de la història: ens deixen fora de la realitat. Àmbdues interpretacions de la conquesta d’Amèrica revelen una sospitosa veneració pel passat, cadàver fulgurant, les resplendors del qual ens enlluernen i ens enceguen davant del temps present de les nostres terres de cada dia. La llegenda negra ens proposa la visita del Museu del Bon Salvatge, on ens podem posar a plorar per l’aniquilada felicitat d’uns homes de cera que no tenen res a veure amb els éssers de carn i os que habiten les nostres terres. Simètricament, la llegenda rosa ens convida al Gran Temple d’occident, on podem sumar les nostres veus al cor universal, entonant els himnes de celebració de la gran obra civilitzadora d’Europa, una Europa que s’ha vessat damunt el món per a salvar-lo.

La llegenda negra descarrega damunt les espatlles d’Espanya, i en una mesura menor damunt les de Portugal, la responsabilitat de l’immens saqueig colonial que, en realitat, va beneficiar molt més altres països europeus i que va fer possible el desenvolupament del capitalisme modern. La tan coneguda “crueltat espanyola” no va existir mai: el que sí va existir, i existeix, és un abominable sistema que va necessitar, i necessita, mètodes cruels per a imposar-se i créixer. Simètricament, la llegenda rosa menteix la història, elogia la infàmia, anomena “evangelització” al despullament més colossal de la història del món i calumnia Déu atribuint-li l’ordre.

No, no: ni la llegenda negra ni la llegenda rosa. Recuperar la realitat: aquest és el desafiament. Per tal de canviar la realitat que és, recuperar la realitat que va ser, la mentida, amagada, traïda realitat de la història d’Amèrica.

Ens venen al damunt cascades de discursos ben sonants i cerimònies de bon veure: els 500 anys de l’anomenat Descobriment. Crec que Alejo Carpentier no es va equivocar quan va dir que aquest ha estat el major aconteixement de la història de la humanitat. Però em sembla ben evident que Amèrica no va ser descoberta el 1492, de la mateixa manera que les legions romanes no van descobrir Espanya quan la van envair l’any 218 abans de Crist. I també em sembla evident que ja és l’hora que Amèrica es descobreixi a si mateixa. I quan dic Amèrica em refereixo principalment a l’Amèrica que ha estat despullada de tot, fins i tot del nom, al llarg dels cinc segles del procés que la va posar al servei del progrés aliè: la nostra Amèrica Llatina.