Joan Martínez Alier

L’assassinat de Nicinha a Brasil el 2016 representa un dels molts assassinats d’activistes per la terra,
els drets humans i en defensa de l’ambient natural a l’Amazònia de Brasil.

Aquest trist episodi  és un dels 4.000 arxivats a l’EJAtlas, l’Atles de Justícia Ambiental (ejatlas. org). El seu nom era Nilce de Souza Magalhães i el seu sobrenom Nicinha. Va morir el 2016 per defensar pescadors i persones desplaçades per la presa de Jirau. El 2011, la comunitat de pescadors de Mutum Paranà, aigües amunt de la ciutat de Porto Velho, al riu Madeira, al costat d’Abuna, gairebé a la frontera amb Bolívia, fou desplaçada per la inundació de la resclosa hidroelèctrica de Jirau. La resclosa és propietat d’Energia Sustentàvel do Brasil (ESBR), que significa “energia sostenible del Brasil”. La comunitat es va traslladar a un indret batejat com a Nova Mutum Paranà, un projecte d’habitatges per a sis mil persones desplaçades. Aquest procés no va funcionar bé perquè moltes cases es van vendre per diners a favor d’altres persones. Davant d’aquesta precària situació, un grup de famílies afectades

ocupà habitatges buits a Noa Mutum Paranà el 2014. El veïnat, que patia aigües estancades i mancança d’aigua potable, fou submergit pel riu Madeira el 2014 en una terrible inundació per la mala gestió de la resclosa. En aquest context, Nilce de Souza Magalhães es convertí en una líder local del MAB, el moviment brasiler de atingidos por barragenes, els afectats i desplaçats per les hidroelèctriques de tot el país.
Nicinha havia arribat a Porto Velho, la capital de l’estat de Rondônia, cinquanta anys abans, una nena d’una família de seringueiros d’Acre. Amb dues companyes, Lurdilane Gomes da Silva (Ludma) i Iza Cristina Bello (India), va formar una comissió per defensar l’ocupació d’habitatges per part dels desplaçats. Amb l’ajut de la fiscalia de Rondônia, alguns polítics locals i el propi MAB, s’enfrontaren a la companyia hidroelèctrica defensant els drets de
les famílies. Algunes vegades, amb l’ajut dels líders dels pescadors, també denunciaren els impactes de la
resclosa de Jirau en la pesca al riu Madeira. Això portà a les agències estatals a investigar la implementació
defectuosa del programa estatal de suport a la pesca i la manipulació oficial dels censos de peixos. Nicinha
va desaparèixer el 7 de gener de 2016. Sis mesos després, el 21 de juny, van trobar el seu cos prop del lloc on vivia com a refugiada. Estava ofegada en el llac format per la represa de Jirau, amb les mans i els peus lligats, mantinguda sota l’aigua per una pedra. Trigaren sis mesos més per confirmar oficialment, per l’ADN, que es tractava del seu cadàver. Gairebé un any més tard del seu assassinat, el 22 de desembre de 2016, MAB, altres organitzacions i la família de Nicinha organitzaren un esdeveniment polític a la capella de Santo Antônio al riu Madeira. Dom Roque, arquebisbe de Porto Velho, celebrà el funeral.
El judici contra les dues persones acusades de matar Nicinha, Edione Pessoa da Silva i Leonardo Batista da Silva, hauria d’haver-se celebrat el 7 de desembre de 2016. S’aplaçà a petició de la defensa perquè l’examen d’un pèrit es va incorporar a l’expedient només un dia abans del judici. Mentre, les amenaces contra Ludma i India s’intensificaren i es va fer una petició de protecció al programa de Drets Humans. El MAB argumentà amb raó que aquest crim no fou un fet aïllat. A l’estat de Rondônia, més de 17 persones involucrades en conflictes ambientals
i lluites per la terra moriren el mateix any 2016, i moltes d’altres reberen amenaces de mort o presó. S’està construint l’estructura de l’IIRSA i es preveien dues centrals hidroelèctriques més. Augmenta la desforestació i l’expansió del cultiu de soja i de la ramaderia. Tots els estats amazònics del Brasil són escenari de nombrosos assassinats d’activistes ambientals i lluitadors pels drets humans. El de Nicinha fou un dels més cruels.