NO ES POT SER CRISTIÀ I NEOLIBERAL

Miguel Esteban Hesayne

---

Perquè un cristià és deixeble de Jesús, i el manament frontal de tota la seva doctrina és l’amor solidari. I expressat en sentència lapidària per boca del mateix Mestre: “la felicitat és més donar que no pas rebre” (Fets 20,35).

Perquè el perfil cristià es defineix per la participació equitativa. No hi ha vida cristiana sense comunitat de béns i de persones. L’Església és comunió de persones, el signe de la qual és la convivència fraterna, demostrada en el paradigma de la comunitat cristiana dels orígens cristians on es revela textualment: “repartien el diner, segons les necessitats de cadascú” (Fets 2,45).

No es pot ser cristià i neoliberal, perquè el neoliberalisme continua sent en la història real el capitalisme a seques. La doctrina neoliberal, i la seva pràctica ho demostra amb les conseqüències més dramàtiques, es situa a les antípodes de l’Evangeli del Senyor Jesús.

Per una banda, Jesucrist va ser en la seva vida històrica l’Home en el que es va encarnar Déu per assenyalar la conducta de tot Home que ve a aquest món. Per això, hi va haver escriptors sagrats que ensenyaren la bella utopia que la tasca cristiana és adquirir “els costums de Déu”. No van fer sinó basar-se en les paraules que llegim a l’Evangeli de Mateu 5,48: “sigueu tan bons com ho és el Pare Celestial” o en aquestes altres de San Joan (15,12): “Estimeu-vos els uns alts altres com jo us he estimat”. I comenta l’apòstol en la seva 1ª carta: “En això hem conegut l’amor: que ell va lliurar la seva vida per nosaltres. Per això, també, nosaltres hem de donar la vida. Si algú viu en l’abundància i veient el seu germà en la necessitat li tanca el seu cor, com romandrà en ell l’amor de Déu? Fills meus, no estimeu solament amb la llengua i de paraula sinó amb obres i de veritat”. (3, 16-18).

El cristià és l’imitador de Jesucrist. I Jesucrist és l’home per als altres... La personalitat cristiana consisteix a un donar-se a l’Esperit que l’anima és el que impulsa a formar, de tota la humanitat, una comunitat fraterna, justa i solidària, amb igualtat de possibilitats per tots. És la nova civilització de l’Amor, és l’alternativa d’una convivència ciutadana des dels valors de Jesucrist, el senyor de la Història. Ser cristià consisteix a deixar-se animar per l’Esperit de Ressuscitat que recrea el món dels homes en un nou món, habitable per a la família dels fills de déu. Al contrari, el neoliberalisme capitalista la dinàmica del qual porta a l’acumulació de béns, es nodreix en la seva activitat econòmica de:

- esperit de lucre, és a dir, desig d’obtenir guanys indefinidament creixents.

esperit de competència, exacerbat per un fort individualisme. Això provoca la rivalitat o lluita entre els individus per aconseguir els màxims guanys possibles i tendir sempre cap al monopoli, que representa el màxim de llibertat pròpia i el màxim de limitació aliena;

esperit de racionalització, és a dir, apreciar totes les coses basant-se en càlculs efectuats en termes de rendiments i costos.

L’esperit del neoliberalisme és diametralment oposat a l’Esperit dels cristians:

perquè deshumanitza la tècnica i buida de contingut humà els progressos econòmics, que en el projecte cristià han de servir per a una equitativa distribució;

perquè altera i corromp la llibertat i la democràcia ja que no les acompanya dels valors de la justícia, la veritat i l’amor solidari;

perquè el seu dogmatisme i inflexibilitat en la imposició de la llei de mercat, nega i impedeix tota possibilitat d’alternativa i deixa d’existir de fet una convivència comunitària a causa de l’absolut dels interessos privats d’una minoria totpoderosa;

perquè –de fet- es violen elementals drets humans exigits per assolir la dignitat humana tant personal com comunitària.

En fi, no es pot ser cristià i neoliberal perquè la fe cristiana promou la cultura de la vida i la ideologia neoliberal, en la seva realització històrica, és l’avantsala de la mort per a la majoria exclosa. És a dir, el cristià es defineix per la construcció de la PAU que Jesucrist va conquerir amb la seva mort i resurrecció i la dóna a tot home i tota dona de bona voluntat.

 

Miguel Esteban Hesayne,

Bisbe emèrit de Viedma, Argentina