Santiago Agrelo

No preguntes quants són els que van morir, tampoc quants n'han estat els ferits. “Centenars”, diuen. Cent amunt, cent avall, a qui importa?

No preguntes com van morir.

No preguntes si aquestes morts eren evitables.

No preguntes per responsabilitats en aquest crim contra uns joves africans sense drets i sense pa.

No ho preguntes.

La culpa és dels morts.

Els violents són els morts.

Els responsables són els morts.

Les autoritats dels pobles només es poden felicitar d'haver aconseguit que els violents estiguin morts, que els sense drets estiguin morts, que els sense pa estiguin morts.

I es feliciten, i s'aplaudeixen,

i s'animen a continuar matant joves africans sense drets i sense pa.

I el periodisme calla: no denuncia; ni tan sols informa.

I la consciència calla: com si Al·là beneís als qui maten pobres; com si a Déu no importessin els pobres que assassinem; com si els amos del poder que ens oprimeix fossin també els amos dels nostres drets, del nostre pa, de les nostres vides.

Jo no puc dir que els responsables d'aquestes morts són els governs d'Espanya i el Marroc;

jo no puc dir que els governs d'Espanya i del Marroc tenen les mans tacades de sang;

jo no puc dir que els governs d'Espanya i del Marroc omplen de víctimes un fred, cruel, perllongat i inici corredor de la mort.

 No ho puc dir, però ho puc pensar, i és el que penso.

Adoradors dels diners a banda i banda de la frontera.

Adoradors del poder a un costat i a l'altre de la frontera.

Adoradors de la mentida a banda i banda de la frontera.

Violadors de pobres a banda i banda de la frontera.

Herodes i Pilat s'han posat d'acord per matar Jesús.

A banda i banda de la frontera Herodes i Pilat s'han posat d'acord per matar aquest "Déu per a Déu", que són els pobres.