Oració macroecumènica Inspirada en l’espiritualitat maia Els indígenes maies cremaven el pom (encens), encenien candeles i es dirigien cap els cantons de la Mare Terra (els quatre punts cardinals), carregades d’un simbolisme vital i religiós ric, perquè formen una creu. Al món maia els quatre costats del món són representats per colors: El vermell és l’orient, on neix el Sol, on neix la Vida. L’Orient és imatge de l’Autor de la Vida. Per això el color vermell vol simbolitzar la “Vida que ve de Déu”. I el seu número és l’ú. El negre és el ponent, on es posa, mor el sol, on, en certa manera, acaba la jornada, una època, l’existència, la vida. Dóna pas a la nit, quan els homes i les dones dormen (experimenten de forma anticipada la mort). És, també, el lloc de la maldat. Però també el moment de pensar, d’avaluar. El seu número és el dos. El blanc és el nort, lloc d’on ve la mort als homes i dones maies. Cap al nord hi queda el fred, les gelades que destrueixen els sembrats, la vida tota. També del nord va venir el blanc, el barbut, a envair la vida i la cultura del maia. Per això el blanc i el nort són símbols de la mort de l’home. El seu número és el tres. El groc és el sur. Pacífic, lloc d’abundància i prosperitat. El seu número és el quatre, número complet, exacte. Al centre de la creu hi ha la vida de l’home i la dona maies: el seu color és el verd, que representa l’abundància de les collites, la plenitud de la vida. Basant-nos en aquesta espiritualitat, i amb una visió macroecumènica, proposem l’oració comunitària de la pàgina següent. L’animador començarà convidant els presents a formar un cercle, i els explicarà breument el sentit d’aquesta oració. Pot construir-se, al mig, la creu maia amb els diferents colors, amb candeles enceses. O pot construir-se la creu al mateix temps que s’explica. Si hi ha dificultat, es pot fer una explicació simplement oral. Un cop feta la breu explicació, convidarà tots a girar-se cap el ponent i guardar uns moments de silenci i interiorització. A continuació fan la invocació referent a Orient dues persones (home i dona, una cada paràgraf). Després d’un altre moment de silenci, l’animador invita tots a girar-se cap el Ponent. Dues veus més fan la invocació corresponent. Es farà el mateix cap al Nord i cap al Sud. Per a la cinquena invocació es giren cap a l’interior del cercle. L’animador els convida a entrellaçar les mans, o a passar els braços per damunt de les espatlles dels companys. Es pot acabar amb un gest comunitari coincident amb la naturalesa del grup o els seus objectius de treball. En tot cas, un càntic sempre serà adequat. Si es vol una major participació es pot multiplicar el text i repartir-lo en començar. L’assemblea contesta a la primera part de cada invocació amb l’oració que està en cursiva. (Disposats en cercle, després d’escoltar l’animador, es giren tots cap a Orient, cap a l’est) – De l’Orient ve l’albada, el dia, l’esperança, la força... fets sol, llum, color, saba i creixement. – Sol de les nostres vides, Energia original: fes brotar en nosaltres l’anhel incontenible de combregar amb la Vida que s’entrega i que no acaba. (Es giren tots cap al Ponent) – El Ponent ens recorda la mort del sol, l’entrada de la nit, el silenci, la intimitat, el descans, el somni com una avançada de la mort. – Font de la vida, autor sempre jove dels segles: et donem les gràcies pel temps que ens regales per a viure, perquè ens permets treballar i descansar, gastar i renovar cada nit les nostres forces. Ajuda’ns a donar gratuïtament allò que gratuïtament rebem. (Es giren cap el nord) – Els corrents freds del nord provoquen les gelades que destrueixen les collites. Del Nord venen les caravel.les conqueridores del sistema de Mort que ens oprimeix i esclavitza secularment. – Enigma dels segles, Misteri de la Història, que calles davant el sofriment dels innocents, que deixes als humans la responsabilitat de la Història, amb tots els seus crims i enormes possibilitats. Dóna’ns la llum de la consciència, la veu de la denúncia, l’energia de la lluita, la força de la unió. (Es giren cap el Sud) – El vent del sud ens acosta la fragància de l’esperança dels pobres, la força dels que pateixen, la unió dels petits, la utopia dels rebels. – Utopia de tots els pobles, solidaritat universal: tu que espolses els covards, despertes els resignats i subleves els pobres. Ajuda’ns a crear amb tu un món sense amos ni senyors, sense serfs ni oprimits, de llibertat i dignitat, de dones i homes nous. (Es giren cap a l’interior del cercle) – La mirada cap a dins ens retorna la consciència de nosaltres mateixos. La mirada cap els nostres germans ens encén en amor i solidaritat. No estem sols. Som molts. Caminem junts. – Comunitat total, abans i després, més enllà i més cap aquí de la mort: estreny la fraternitat universal fins que ens sentim, amb tots els éssers, a la mateixa barca, la mateixa aventura, la mateixa casa, la gran família, el Món Nou. Amén, Shalom, Sauidi, Axé, Alel.luia!