ÓSCAR ROMERO

N. M. R

L'efemèride triada pel mes de març és la commemoració de l'assassinat de l'arquebisbe de El Salvador, Mons. Óscar Arnulfo Romero el 24 de març de l'any 1980.

Óscar Arnulfo Romero Galdámez va néixer a Ciudad Barrios, al Departament de San Miguel (El salvador) el 15 d'agost de 1917. Inicià els seus estudis eclesiàstics el 1929 i fou ordenat sacerdot a Roma el 1942, d'on retornà de nou al seu país l'any 1943 per portar a terme la seva tasca sacerdotal a les parròquies d'Anamorós i San Miguel. Anys més tard fou ordenat, consecutivament, bisbe auxiliar de El Salvador (1970), Santiago María (1974) i arquebisbe de El Salvador (1977), on portà terme la seva tasca pastoral fins al moment del seu assassinat el 24 de març de l'any 1980.

L'actuació pastoral del bisbe Romero va anar encaminada, bàsicament, a la denúncia i l'oposició envers els sectors econòmicament més poderosos del país i també contra tota una estructura governamental que alimentava aquesta institucionalització de la violència a la societat salvadorenca. En aquest sentit les seves homilies van esdevenir un punt de referència obligat en l'imaginari col•lectiu de les classes populars i camperoles.

"Vinc del país més petit de l'Amèrica Llatina. Vinc portant en el meu cor cristià salvadorenc i de pastor, la salutació, l'agraïment i l'alegria de compartir experiències vitals...El nostre món salvadorenc no és una abstracció, no és un cas més del que s'entén per món en els països subdesenvolupats... És un món en què la immensa majoria està format per homes i dones pobres i oprimits" (Universitat de Lovaina, Bèlgica, 1980).

El compromís amb "el seu poble", el clam contra la situació d'injustícia i repressió ferotge que sofria la societat salvadorenca queda perfectament reflectit en la seva darrera homilia (23 març de 1980) : " Voldria fer una crida als homes de l'exèrcit, de la policia: germans, són del nostre mateix poble, maten als seus mateixos germans camperols...Cap soldat està obligat a obeir una ordre immoral...En nom de Déu, doncs, i en nom d'aquest poble sofrent, els laments del qual pugen cada dia amb més força cap al cel, els suplico, els prego, els ordeno en nom de Déu: cessi la repressió".

Un "món nou" precisa d'homes i dones nous, també d'actituds "noves", a voltes crítiques, però sempre compromeses i incardinades en la gent del seu temps. Óscar Romero ho va entendre així: el seu testimoni és, encara avui, un raig d'esperança, una llum per a totes aquelles persones que creuen que encara és possible "una nova manera de fer les coses i d'entendre el món".