Panorama de les religions en el món i a Amèrica Llatina
Panorama de les religions en el món i a Amèrica Llatina
Franz Damen
1. Les religions en el món
Nombre de membres de les majors religions del món l'any 2000, comparat amb el de l'any 1900, i percentatges respecte a la població mundial total:
| any 1900 | any 2000 | |||
| Població mundial: | 1619 | 100% | 6055 | 100% |
| Cristians | 558 | 34'5% | 1999 | 33% |
| Musulmans | 200 | 12'3% | 1188 | 19'6% |
| Hindús | 203 | 12'5% | 881 | 13'4% |
| Budistes | 127 | 7'8% | 360 | 5'9% |
| Religions Indígenes | 117 | 7'3% | 228 | 3'8% |
| Jueus | 12 | 0'8% | 14 | 0'2% |
| Noves religions | 6 | 0'4% | 102 | 1'7% |
| No creients | 3 | 0'2% | 778 | 12'7% |
Actualment, la població mundial creix amb un 1,2% per any (p.a.) La gran majoria (un 85%) de la població mundial té religió. Una tercera part és cristiana, amb un creixement d'1,4% p.a. Una cinquena part és musulmana, amb una taxa de creixement més fort, del 2,1%, p.a. L'hinduisme està creixent amb un 1,7% p.a.
En el curs del segle XX, s'han produït canvis considerables:
La presència relativa dels musulmans ha crescut considerablement, mentre la dels cristians ha disminuït lleugerament.
En el propi cristianisme, que entre tant s'ha convertit en la religió més universalment present en la història, s'han produït canvis notables. Al començament del segle XX, només una tercera part dels cristians vivia fora d'Europa i Amèrica del Nord, mentre al començament d'aquest segle XXI, dues terceres parts dels cristians viuen en països en el Tercer Món. D'aquesta manera, el cristianisme s'ha convertit de religió dels rics blancs en religió dels pobres no blancs. Amb això, el cristianisme no pot sinó convertir-se en una religió veritablement multicultural.
Fa 100 anys, es creia que, «dins una generació, tota la població mundial es convertirà al cristianisme». Això no s'ha materialitzat, sobretot perquè s'ha produït un fenomen inesperat: una deserció forta del cristianisme a causa del secularisme (a Europa occidental), el comunisme (a Rússia i Europa oriental) i el materialisme (a Amèrica), la qual cosa ha donat com a resultat un creixement explosiu de la no-creença, particularment en el món tradicionalment cristià. No obstant això, en les últimes dues dècades, la no-creença ha anat disminuint lleugerament.
El món religiós s'ha fragmentat, no sols per divisions internes, sinó també pel sorgiment i la proliferació sorprenent de noves religions, moltes d'elles sorgides a partir de les grans religions establertes. De fet, en l'actualitat hi ha unes 10.000 religions diferents.
2. Les religions a Amèrica Llatina:
|
|
any 1900 | any 2000 | ||
|
Població mundial |
65 |
100% |
519 |
100% |
|
Cristians |
62 |
95'2% |
481 |
92'7% |
|
Musulmans |
0'05 |
0'1% |
1'5 |
0'3% |
|
Relig. Indígenes |
2'2 |
3'5% |
1'2 |
0'3% |
|
Jueus |
0'02 |
0'0% |
1'1 |
0'2% |
|
Hindús |
0'1 |
0'3% |
0'7 |
0'2% |
|
Budistes |
0'0005 |
0'0% |
0'6 |
0'1% |
|
Noves religions |
0 |
0'0% |
0'5 |
0'1% |
|
Espiritistes |
0'2 |
0'4% |
12 |
2'3% |
|
No creients |
0'3 |
0'6% |
16 |
3'1% |
|
Ateus |
0'1 |
0'0% |
2'7 |
0'5% |
Mentre en el curs del segle XX, a nivell mundial, la població mundial ha crescut 3,74 vegades, a Amèrica Llatina s'ha multiplicat gairebé 8 vegades.
El cristianisme s'ha consolidat com la religió hegemònica, però ha perdut el seu pretès monopoli, en favor d'altres religions.
Hi ha hagut a Amèrica Llatina un creixement general modest de la presència de grans religions del món, com també de les noves religions, de l'espiritisme, i de la no-creença.
D'altra banda, en les estadístiques es registra una reducció molt forta de les religions indígenes -incloses les religions afroamericanes-, molt més fort que a nivell mundial, on la seva presència s'ha reduït del 7,3% el 1900 al 3,8% el 2000.
3. Els cristians a Amèrica Llatina
|
|
any 1900 | any 2000 | ||
| Població mundial | 65 | 100% | 519 | 100% |
| Cristians | 62 | 95'2% | 481 | 92'7% |
| Catòlics | 59 | 90'1% | 461 | 88'8% |
| Protestants | 0'9 | 1'4% | 46 | 9'3% |
| Anglicans | 0'7 | 1'1% | 1 | 0'2% |
| Ortodoxos | 0'006 | 0'0% | 0'5 | 0'1% |
| Esglésies independents | 0'03 | 0'1% | 39 | 7'7% |
| Cristians marginals | 0'003 | 0'0% | 6 | 1'3% |
| Evangelicals | 0'7 | 1'2% | 40'3 | 7'8% |
| Pentecostal/Carismàtics | 0'01 | 0% | 141 | 27% |
| Doblement afiliats | 0'3 | 0'4% | 80 | 15'5% |
A Amèrica Llatina, al final del segle XX, el cristianisme va mantenir la seva hegemonia amb un 93,7%. Actualment, els analistes distingeixen dins del cristianisme sis grans blocs: quatre tradicionals, que són el catolicisme, el protestantisme, l'ortodòxia i l'anglicanisme; i dos blocs recents: els «cristians marginals» (mormons, testimonis de Jehovà) i les «esglésies independents» que representen majorment esglésies indígenes no blanques. Tots són presents a AL.
Dins el cristianisme, el catolicisme va perdre el seu monopoli quasi absolut, majorment a favor del protestantisme i de les esglésies indígenes independents que han crescut fortament en les últimes quatre dècades. Les estadístiques demostren també com n'és de dominant l'evangelicalisme en la presència protestant al Continent. D'altra banda, AL participa de ple en el corrent pentecostalista/carismàtic que, a nivell mundial, ja caracteritza el cristianisme amb un 27,7%.
Crida l'atenció que a Amèrica Llatina els cristians es caracteritzen fortament per la «doble afiliació» (a més d'una comunitat o església alhora), en un 15'4%, molt més que en la resta del món, on aquest fenomen representa una mitjana de 5,1 %.
Fonts:
BARRETT, DB; KURIAN, GT, JOHNSON, TM, World Cristian Encyclopedia, 2a Ed., Oxford, Oxford University Press, 2001, 2 vol.
Annual Statistical Table on Global Mission, a: International Bulletin of Missionary Research, 1998-2002
Franz Damen
Bèlgica-Bolívia