PANORAMA ECONÒMIC

AMÈRICA LLATINA CREIXERÀ UN 2% EL 2018 I UN 2,8% EL 2019

---

(EFE). Amèrica Llatina i el Carib tindran un creixement econòmic del 2% el 2018 i un increment del 2,8% el 2019, impulsat per una major inversió i consum privats, segons un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) presentat l’11 de maig de 2018 a Lima.

Amèrica Llatina tindrà una recuperació de la inversió empresarial, després de l’1,3% d’alça del Producte Interior Brut (PIB) el 2017, tot i que es mantindrà “per sota dels nivells observats a d’altres regions, la qual cosa, limita el potencial de creixement de la regió”, conclou l’informe “Perspectives Econòmiques Regionals per Amèrica Llatina i el Carib: Aprofitant l’impuls”.

Les properes eleccions a diversos països de la regió, les tensions geopolítiques i esdeveniments meteorològics extrems són alguns dels factors que poden afectar el creixement econòmic a les Amèriques. Igualment, “un gir vers polítiques més proteccionistes i un enduriment sobtat de les condicions financeres mundials” també podria ennegrir molt les perspectives de creixement, va apuntar l’FMI.

A Amèrica del Sud, l’impuls del creixement prové del final de les recessions a Argentina, Brasil i Equador, l’alça de preus de les matèries primeres i una moderació de la inflació que ha donat marge per a una distensió de la política monetària, va precisar. Per la seva part, Mèxic, Amèrica Central i parts del Carib s’han vist beneficiats pel creixement als EUA.

Les perspectives per Amèrica Central, Panamà i Dominicana són favorables, i es preveu que es mantingui per sobre del potencial el 2018, mercès a l’ímpetu del creixement als EUA i al món. Això no obstant l’FMI va anotar que les potencials implicacions de la reforma tributària en aquest país i les renegociacions en curs del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN) “estan generant incertesa”.

Per a Mèxic es preveu que el PIB s’incrementi a un 2,3% el 2018, recolzat per les exportacions netes i les remeses, mentre que al Carib s’estima que l’alça se situï al nivell de l’1-2% el 2018 i 2019.

Esmentant cada país, el Fons va estimar un creixement del 2% per Argentina enguany, que s’enfrontarà als efectes d’una forta sequera, mentre que Brasil va rebre una estimació del 2,3% degut a les condicions externes favorables i a una recuperació del consum i la inversió privada. No obstant, un risc important per al Brasil, va indicar l’FMI, és que “el programa de polítiques es podria alterar després de les eleccions presidencials d’octubre”, i que això “generi volatilitat en el mercat i una major incertesa en les perspectives a mitjà termini”.

Per a Xile es va estimar una alça del 3,4%, degut a que les exportacions i la inversió empresarial estan propulsant la recuperació, amb el suport d’una despesa sòlida de les llars i condicions financeres una mica més favorables.

Per a Colòmbia l’estimació del 2,7% de creixement respon a “les polítiques més laxes i l’entorn mundial favorable”, així com a l’incentiu de la demanda interna i la inversió en projectes petrolers.

Respecte del Perú, va estimar que les polítiques macroeconòmiques contracícliques ajudin a una revifada del creixement envers el 3,7%, tot i que “persisteixen els riscos a la baixa relacionats amb la investigació del cas Odebrecht”, que ha generat investigacions contra quatre expresidents i polítics locals.

En el cas de Veneçuela, l’FMI va afirmar que es preveu una contracció del 15% que se suma a una contracció acumulada del 35% en el període 2014-2017. La crisi humanitària també s’està aguditzant, amb una escassetat cada vegada més gran de béns de primera necessitat, col·lapse del sistema de salut i elevats índexs de delinqüència, la qual cosa ha provocat l’augment de l’emigració a països veïns.

L’FMI va suggerir a les autoritats regionals prosseguir amb ajustaments per situar els coeficients d’endeutament en una trajectòria sostenible, així com afrontar la corrupció amb millores en la gestió del govern i el clima de negocis, entre d’altres mesures.

EVOLUCIÓ DE LA POBRESA A AMÈRICA LLATINA

Lamentablement, la primera constatació és que la pobresa està creixent.

Segons el darrer informe de la Comissió Econòmica per Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) sobre el panorama social d’Amèrica Llatina, la pobresa i la pobresa extrema han anat augmentant a la regió des del 2014. Fins aleshores, la pobresa havia disminuït de forma progressiva des del 2002. No obstant, aquesta tendència ha canviat els darrers anys.

Segons la informació més recent d’aquest organisme, el nombre de persones pobres a Amèrica Llatina va arribar el 2016 a 186 milions (30,7% de la població), i la pobresa extrema va afectar 61 milions de persones (10% de la població).

En aquest context, l’informe insisteix en la necessitat de continuar enfortint les institucions i les polítiques actives que contribueixin a continuar treballant per reduir la pobresa i l’extrema pobresa, i així evitar els retrocessos que s’han experimentat els darrers temps.

Per aconseguir-ho, la CEPAL advoca per la contribució a l’augment dels ingressos a les llars de menys recursos, a través del mercat laboral, i altres vies com sistemes de pensions i transferències públiques.

El text situa les polítiques laborals, la provisió de serveis públics, els sistemes de protecció social i les polítiques de superació de la pobresa, com alguns dels aspectes que incideixen directament en la distribució d’ingressos a les llars i que, per tant, determinen que el creixement econòmic es pot traduir en millors condicions de vida per a la població.

Per contribuir a aquest creixement, la FMBBVA (Fundació Microfinances BBVA) facilita l’accés a productes i serveis financers a persones vulnerables que comptin amb activitats productives a la regió. Persones que surten endavant amb els excedents que ells mateixos generen, i que amb el seu treball, aconsegueixen millorar les seves vides i les dels que els envolten.

DADES ECONÒMIQUES DE LA CEPAL

Malgrat la crisi en el preu de les mercaderies, Bolívia fa més d’una dècada que creix a una mitjana anual del 5%, creixement superior al dels Estats Units i la resta de països sud-americans. L’any 2016, va créixer un 4,3%, seguit de Paraguai (4,1%) i Perú (4%). Amb aquests números, Bolívia va passar a ser el que més creix a Amèrica del Sud.

En el poder des de fa deu anys, el govern d’Evo Morales manté el creixement mercès a la nacionalització del petroli i a les exportacions de gas natural que ven a Brasil i Argentina. Encara que hagi realitzat esforços per diversificar l’economia (amb la venda de diesel, estany i soja), persisteix la pregunta de quant temps aconseguirà sostenir el seu model de desenvolupament, considerat per molts “el miracle econòmic bolivià”.

Dades de la Comissió Econòmica per Amèrica Llatina i el Carib, CEPAL, estimen que tota la regió, el 2017, va créixer un 1,2%, i calculen que un 2,2% el 2018, impulsada per la producció de matèries primeres. Comparat amb els Estats Units, que van créixer tot just un 1,5%, Bolívia ho va fer de manera excel·lent. Brasil va registrar un retrocés del 3,6% el 2016, però va obtenir el sisè pitjor lloc de la regió el 2017, empatat amb Equador i rere de països com Veneçuela (-8%), Cuba (-0,5%) i Surinam (-0,2%). La CEPAL espera que Brasil hagi assolit el 2018 un creixement més robust del 2%, la qual cosa millorarà la posició del país entre la resta.

La CEPAL afirma que la capacitat dels països d’Amèrica Llatina i del Carib de generar creixement sostingut depèn de la creació d’”espais aptes per a polítiques que donin suport a la inversió”, amb l’objectiu de “reduir l’efecte de xocs externs i evitar conseqüències significatives en el desenvolupament de les economies a mitjà i llarg termini”. En aquest context, la CEPAL defensa impulsar la inversió pública i privada, i diversificar l’estructura productiva, per generar més valor afegit. En el camp polític la gestió d’Evo ha estat elogiada per les seves reformes inclusives, però criticada per les seves tendències autoritàries, casos de corrupció...