Paràbola de Jomarx

José Ignacio González Faus

Nota.- El llibre de Jonàs és un breu conte o apòleg que forma part de l’Antic Testament de la Bíblia cristiana. Se’n coneix tan sols la rondalla de la balena on suposadament Jonàs passà tres dies, després dels quals va ésser dipositat sa i estalvi a la platja. To i així és un dels llibres més subversius de l’A.T . ja que combat contra dos dels pilars fonamentals de l’estat teocràtic: al particularisme del “poble escollit” hi contraposa un Déu universal, que es preocupa dels pagans. I al farisesisme dels bons hi contraposa un Déu misericordiós, força més preocupat per perdonar que no pas per castigar. Aquest article rellegeix la llegenda de Jonàs des de la situació social del moment. Les xifres entre parèntesi es refereixen a frases d’aqueix llibre bíblic.

Jomarx fou un profeta d’Israel, força posterior als grans profetes del seu poble. Era barbut i un xic famèlic, com tots els seus predecessors. Alguns discuteixen sobre el seu vertader nom i l’han anomenat Jonàs o Jomars... ja se sap que la transcripció de les lletres hebrees no és pas senzilla. Però el fet és el mateix: el nom no fa el profeta, sinó la barba i la fam. I la paraula, és clar.

Jomarx temia Déu, tal com succeeix en molts profetes. Jahvè s’havia entossudit a enviar-lo a predicar a Nínive, capital del Capital.

Nínive era una gran ciutat, tan corrompuda que feien falta segles de memòria per a recórrer tots els seus crims: nens de nou anys obligats a treballar dotze hores diàries, o el sistemàtic robatori als obrers de l’excedent del seu treball, per acumular-ho en nous mitjans de producció. O tantes mares obligades a prostituir les seves filles als grans propietaris, per tal que els seus germans més petits poguessin menjar alguna cosa...

Jomarx començà a predicar: “d’aquí a pocs dies Nínive serà destruïda” (Jo 3,4): les seves contradiccions la portaran al desastre: les seves crisis seran cada cop més llargues i freqüents; el capital es concentrarà en menys mans, a les quals cap autoritat no podrà controlar; destruiran natura i vida humana per tal de viure millor i s’enverinaran amb el seu propi orgull...

Els ninivites es van espantar amb la predicació de Jomarx. Els va entrar una por tan gran que veien comunisme per tots cantons. I el Capital va haver d’acceptar de rebaixar els seus beneficis, permetent sindicats, legalitzant vagues, sotmetent a dret la jornada laboral, i fins i tot estructurant un cert benestar amb pensions i assegurances socials.

“Déu va veure que de fet havien renunciat al seu mal camí. Llavors li va saber greu de fer-los el mal que havia anunciat, i se’n va desdir” (Jo 3,10).

Llavors Jomarx s’enfurismà perquè l’havia fet quedar malament (4,1). Deixar un alemany científicament refutat, li semblava al profeta més intolerable que no pas tots els greuges a l’honor de Peribañez. Jomarx li digueu a Déu: “és ben bé això el que temia quan era encara al meu país, i per això em vaig afanyar a fugir” (4,2). I es va fer ateu per a fugir de Déu, perquè li semblava que, efectivament, era un Déu dels capitalistes, tal com ell ja sospitava.

Va sortir de la ciutat en direcció a llevant (4,5). Jahvè Déu va fer créixer un ricí rus per damunt del seu cap per a donar-li una mica d’ombra, ja que el sol dels afores era abrusador. Però poc temps després, “a trenc d’alba Jahvè Déu va disposar que un cuc rossegues el ricí, i la planta es va assecar”, perquè el ricí només donava ombres i no fruits. “El sol queia de ple sobre el cap de Jomarx, que defallia i demanava la mort” (4,6-8) tot dient:

- M’envies a predicar i em trobo ara a la intempèrie. Així és com tractes Tu als qui t’obeeixen. Jahvè li va dir:

- Tu t’enfurismes perquè s’ha assecat un ricí que no vas fer néixer tu (4,10) i que només donava ombra i no fruits. Ja no et preocupes del que està succeint a Nínive: el creixement econòmic no ha crea treball, el mercat ja no pot ésser regulat per ningú, l’estat del benestar va essent desmantellat pas a pas, els sindicats són injuriats pels poders públics, els joves guanyen menys del que és permès legalment, i als grans ningú els dóna cap ocupació... Totes les correccions que s’imposaren per a protegir-se de la teva predicació les estan desmuntant ara. Perquè no les van fer per haver-se convertit a Mi, sinó per por a tu. Per això, avui justifiquen aquestes conductes anomenant-les renovadores, i ensenyant que els qui van reclamant justícia i fraternitat estan ancorats en el passat: Perquè el futur és de la competitivitat, i la competitivitat és la guerra de tots contra tots i no la col•laboració de tothom amb tothom.

Per això intenten compensar la por que estan escampant i que ells mateixos ja no controlen, assegurant a les seves víctimes que estan sortint de la crisi. I no veuen que les seves crisis duren cada cop més anys, mentre la sortida de la crisi dura tan sols un any... I, dius tu que jo he deixat de complir les teves profecies?

Jomarx li respongué:

- Potser tens raó. Tanmateix, això no és exactament el que jo m’havia imaginat.

- Naturalment li respongué Déu-. Perquè les paraules dels meus profetes són noés meves i no pas seves. Mai es compleixen per a glòria d’ells sinó per al bé de la història.